Salms 73:1-28

  • Un home fidel recupera l’equilibri espiritual

    • «Els meus peus van estar a punt de desviar-se» (2)

    • «Tot el dia estava angoixat» (14)

    • «Fins que vaig entrar al gran santuari de Déu» (17)

    • Els malvats estan en un terra relliscós (18)

    • Apropar-se a Déu és bo (28)

Salm d’Assaf.+ 73  Déu és molt bo amb Israel, amb els que tenen un cor pur.+  2  Però els meus peus van estar a punt de desviar-se,per poc no rellisquen.+  3  Perquè, al veure la pau dels malvats,vaig envejar els arrogants:*+  4  moren sense dolor,tenen un cos sa,*+  5  no tenen problemes com altres persones,+ni pateixen com la resta de la gent.+  6  Per això, l’orgull és el seu collaret,+la violència és la roba que els cobreix.  7  Els salten els ulls de tanta prosperitat,*han superat les imaginacions del seu cor.  8  Es burlen dels altres i parlen amb maldat.+ Amb arrogància, els amenacen d’oprimir-los.+  9  Parlen com si estiguessin tan amunt com el cel,i la seva llengua va presumint per la terra. 10  Per això, el poble de Déu* els segueixi beu de les aigües abundants d’ells. 11  Ells diuen: «Com ho pot saber Déu?+ De debò sap l’Altíssim aquestes coses?» 12  Així són els malvats, sempre tenen una vida fàcil+i no paren d’acumular riqueses.+ 13  La veritat és que no ha servit de res haver mantingut el meu cor puri haver-me rentat les mans en la innocència.+ 14  Tot el dia estava angoixat,+cada matí se’m castigava.+ 15  Però si jo hagués dit tot això,hauria traït el teu poble.* 16  Quan intentava entendre-ho,m’angoixava molt, 17  fins que vaig entrar al gran santuari de Déui em vaig adonar del futur que els esperava. 18  En realitat, els poses en un terra relliscós.+ Els fas caure en la ruïna.+ 19  Són destruïts en un instant!+ Quin final tan sobtat i terrible els espera! 20  Com un somni que s’esvaeix quan algú es desperta, oh Jehovà,tu faràs desaparèixer* la seva imatge quan t’aixequis. 21  Però el meu cor estava amargat+i sentia un dolor agut molt a dins meu.* 22  Jo era irraonable i no entenia res. Davant teu, era com un animal irracional. 23  Però ara estic sempre amb tu,em tens agafada la mà dreta.+ 24  Em guies amb els teus consells,+i després em portaràs a la glòria.+ 25  A qui més tinc al cel a part de tu? Mentre et tingui a tu, no desitjo res més a la terra.+ 26  El meu cos i el meu cor poden fallar,però Déu és la roca del meu cor i la part que em pertoca per sempre.+ 27  Sens dubte, els que es quedin lluny de tu moriran. Destruiràs tots els que et siguin infidels i t’abandonin.*+ 28  Però, en el meu cas, apropar-me a Déu és bo per a mi.+ He fet del Senyor Sobirà Jehovà el meu refugiper proclamar totes les teves obres.+

Notes a peu de pàgina

O «fanfarrons».
Lit. «la seva panxa és grassa».
Lit. «de greix».
Lit. «el seu poble».
Lit. «la generació dels teus fills».
Lit. «menysprearàs».
Lit. «als ronyons».
O «els que immoralment t’abandonin».