Salms 137:1-9
137 Vora els rius de Babilònia+ ens assèiemi ploràvem quan ens recordàvem de Sió.+
2 En els pollancres que hi havia allà*vam penjar les arpes.+
3 Perquè allà, els que ens tenien captius ens demanaven que cantéssim,+els que es burlaven de nosaltres volien que els divertíssim:
«Canteu-nos una de les cançons de Sió.»
4 Com podríem cantar la cançó de Jehovàen una terra estrangera?
5 Si m’oblido de tu, oh Jerusalem,que la meva mà dreta s’oblidi de la seva destresa.*+
6 Que la llengua se m’enganxi al paladarsi no em recordo de tu,si no faig de Jerusalemel meu motiu més gran d’alegria.+
7 Recorda, oh Jehovà,el que van dir els edomites el dia que va caure Jerusalem:
«Enderroqueu-la! Enderroqueu-la amb els fonaments i tot!»+
8 Oh filla de Babilònia, que aviat seràs devastada;+feliç qui et tracti de la mateixa maneraque tu ens vas tractar a nosaltres.+
9 Feliç qui et prengui els fillsi els esclafi contra les roques.+
