Després del 4026 a. n. e.

«La serp» posa en dubte el dret que té Jehovà a governar i la seva manera de fer-ho. Jehovà promet portar una «descendència» que finalment esclafarà la serp, Satanàs (Gènesi 3:1-5, 15). Amb tot, Jehovà permet temporalment que els humans es governin sota la influència de la serp.

1943 a. n. e.

Jehovà diu a Abraham que un dels seus descendents serà la «descendència» promesa (Gènesi 22:18).

Després del 1070 a. n. e.

Jehovà garanteix al rei David i més tard al seu fill Salomó que la «descendència» promesa vindrà dels seus descendents (2 Samuel 7:12, 16, nota; 1 Reis 9:3-5; Isaïes 9:6, 7).

29 n. e.

Jehovà revela que Jesús és la «descendència» promesa i l’hereu al tron de David (Gàlates 3:16; Lluc 1:31-33; 3:21, 22).

 33 n. e.

La serp, Satanàs, fereix temporalment la «descendència» promesa quan fa que matin Jesús. Jehovà ressuscita Jesús per viure al cel i accepta el valor de la seva vida perfecta. Així proporciona la base per perdonar els pecats i per donar vida eterna als descendents d’Adam (Gènesi 3:15; Fets 2:32-36; 1 Corintis 15:21, 22).

Al voltant de 1914

Jesús llança la serp, Satanàs, a la terra, on el confina per poc temps (Apocalipsi 12:7-9, 12).

Futur

Jesús empresona Satanàs durant 1.000 anys i després el destrueix, i així li esclafa simbòlicament el cap. El propòsit original de Jehovà per a la terra i la humanitat es compleix, el seu nom queda net de tota calúmnia i es demostra que la seva manera de governar és la millor (Apocalipsi 20:1-3, 10; 21:3, 4).