Salms 102:1-28
Oració de l’afligit quan està desesperat* i confia a Jehovà les seves preocupacions.+
102 Oh Jehovà, escolta la meva oració.+
Que els meus crits d’auxili arribin a tu.+
2 No apartis la teva mirada* de mi quan estic angoixat.+
Presta’m atenció,*respon-me de seguida quan et crido.+
3 Perquè els meus dies s’esvaeixen com el fumi els meus ossos estan calcinats com les brases.+
4 El meu cor s’ha debilitat i s’ha pansit com l’herba,+tant que m’oblido de menjar.
5 Els meus gemecs són tan forts+que ja no soc més que pell i ossos.+
6 M’assemblo al pelicà del desert,soc com un mussol entre les ruïnes.
7 No puc dormir,*soc com un ocell solitari dalt d’un terrat.+
8 Els meus enemics m’insulten tot el dia.+
Els que es burlen de mi* fan servir el meu nom per maleir.
9 Menjo cendres en comptes de pa,+i les llàgrimes se’m barregen amb la beguda+
10 a causa de la teva fúria i indignació,perquè m’has aixecat només per llançar-me a un costat.
11 Els meus dies són com una ombra que se’n va,*+m’estic pansint com l’herba.+
12 Però tu, oh Jehovà, existeixes per sempre,+i la teva fama* durarà per totes les generacions.+
13 Sens dubte t’aixecaràs i mostraràs misericòrdia a Sió,+perquè és el moment de concedir-li el teu favor.+
Ha arribat el moment fixat.+
14 Perquè els teus servents estimen les pedres de Sió+i senten afecte fins i tot per la seva pols.+
15 Les nacions temeran el nom de Jehovà,i tots els reis de la terra, la teva glòria.+
16 Perquè Jehovà reconstruirà Sió,+apareixerà en la seva glòria.+
17 Escoltarà l’oració dels indigents,+no menysprearà la seva oració.+
18 Això està escrit per a les generacions futures,+perquè un poble que encara s’ha de formar* alabi Jah.
19 Perquè Jehovà mira des de la seva santa altura,+observa la terra des del cel,
20 per escoltar els sospirs del presoner+i alliberar els que han sigut condemnats a mort,+
21 perquè es proclami el nom de Jehovà a Sió,+i la seva lloança, a Jerusalem,
22 quan els pobles i els regness’ajuntin per servir Jehovà.+
23 Ell em va treure les forces abans d’hora,em va escurçar els dies.
24 Jo vaig dir: «Oh Déu meu,no em facis morir a la meitat de la meva vida,tu que vius de generació en generació.+
25 Fa molt de temps, vas posar els fonaments de la terra,i el cel és l’obra de les teves mans.+
26 Ells deixaran d’existir, però tu continuaràs vivint.
Es gastaran com la roba.
Els substituiràs igual que un vestit, i desapareixeran.
27 Però tu ets el mateix, i els teus anys no s’acabaran mai.+
28 Els fills dels teus servents viuran segurs,i la seva descendència serà fermament establerta davant teu.»+
