Salta al contingut

Salta a l'índex

 A2

Característiques d’aquesta traducció

L’any 1950 es va publicar en anglès la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes, i el 1961, la Bíblia sencera, la Traducció del Nou Món de les Santes Escriptures. Des d’aleshores, milions de persones han pogut gaudir d’aquesta traducció de la Bíblia, una traducció que reflecteix el que diuen els idiomes originals d’una manera exacta i natural en més de 210 idiomes.

Per al Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món és molt important que s’utilitzi un llenguatge actual que toqui el cor dels lectors. Per aconseguir-ho, s’ha tingut molta cura a l’hora d’escollir les expressions i el vocabulari d’aquesta traducció. Aquests són alguns dels criteris que s’han seguit:

  • Utilitzar vocabulari actual i fàcil d’entendre. Algunes bíblies de vegades utilitzen un vocabulari que ja no és d’ús comú. Això fa que el lector no sempre entengui amb facilitat el significat del text. Per exemple, algunes bíblies utilitzen la paraula gràcia, però aquesta paraula no és gaire fàcil d’entendre. Per aquesta raó s’ha utilitzat l’expressió «bondat immerescuda», que transmet d’una manera senzilla el significat de la paraula original (2 Corintis 6:1; Titus 2:11).

    També s’ha utilitzat un vocabulari clar i fàcil d’entendre per fer referència a alguns animals. Per exemple, s’ha fet servir «ovella mascle» en comptes de marrà, ja que a molts lectors la paraula marrà els fa pensar en un porc. En la majoria de contextos, com en contextos de sacrificis, també s’ha evitat fer servir la paraula moltó perquè aquesta paraula pot significar ‘mascle castrat’ (Èxode 29:1; Levític 8:18). I en molts versicles, tot i que les bíblies catalanes diuen «vedell», s’ha dit «toro jove» perquè les paraules dels idiomes originals sembla que fan referència a un animal de més d’un any (Levític 1:5; Hebreus 9:12).

  • Traduir de manera clara les expressions bíbliques. Per exemple, de vegades algunes bíblies han traduït la paraula hebrea xeol i la paraula grega háidēs amb expressions que poden transmetre una idea equivocada sobre l’estat en què es troben els morts. Algunes traduccions de la Bíblia utilitzen expressions com ara infern, reialme de la mortl’altre món, però en els idiomes originals aquestes paraules feien referència al lloc simbòlic on descansen els morts. Per tant, en aquesta traducció, aquestes paraules s’han traduït com a «Tomba», en majúscula, i s’han mantingut les paraules XeolHades a les notes a peu de pàgina (Salm 16:10; Fets 2:27).

    Algunes bíblies diuen que Jesús va morir clavat a una creu o crucificat, però les paraules creucrucificar no transmeten correctament la manera com van executar Jesús. Així doncs, en aquesta traducció s’han fet servir les expressions «pal de turment» o «clavar al pal» per deixar clar que Jesús no va morir en una creu (Joan 19:17; Lluc 24:20).

    A la Bíblia, la paraula ronyó pot tenir un significat literal o simbòlic. Quan aquesta paraula fa referència a l’òrgan, s’ha mantingut al text principal, però quan s’utilitza en sentit simbòlic, com a Salm 7:926:2 i a Apocalipsi 2:23, s’ha traduït com a «emocions més profundes» o «pensaments més íntims», i l’expressió literal s’ha mantingut a una nota a peu de pàgina.

    La paraula catalana cor, igual que en hebreu i en grec, pot tenir un significat literal o simbòlic, i per això normalment s’ha mantingut al text principal. Però, en alguns casos, el significat simbòlic de la paraula cor no era prou clar i s’ha traduït d’altres maneres. Per exemple, al llibre de Proverbis, l’expressió original no tenir cor s’ha mantingut a una nota a peu de pàgina i al text principal s’ha dit «insensat» o «sense seny» perquè s’entengués el significat correcte (Proverbis 6:32; 7:7). També s’han traduït per context altres expressions com greix, carncorn (Gènesi 45:18; Eclesiastès 5:6; Job 16:15). Algunes d’aquestes paraules s’expliquen al Glossari d’expressions bíbliques.

  • Facilitar la lectura. S’ha fet un gran esforç per aconseguir que la lectura dels relats sigui fluida sense sacrificar-ne l’exactitud. Per això, algunes frases fetes hebrees o gregues no s’han traduït de manera literal. Per exemple, a Èxode 6:12 apareix una expressió que literalment es tradueix com a «soc incircumcís de llavis», però com que aquesta frase feta hebrea no és fàcil d’entendre en català, al text principal s’ha fet servir l’expressió «em costa tant parlar» i l’expressió literal s’ha mantingut a una nota. Un altre exemple el trobem a Josuè 23:14, on apareix una frase feta hebrea que literalment es tradueix com a «me’n vaig pel camí de tota la terra». En aquest versicle, per ajudar el lector a entendre el significat d’aquesta frase feta, s’ha dit «estic a punt de morir» al text principal.

    S’han seguit tots aquests criteris amb molta cura, sota oració i amb un profund respecte per l’extraordinari treball que va fer el primer Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món.

Altres característiques d’aquesta traducció

Signes de puntuació. Per marcar les cites directes s’han utilitzat les cometes llatines (« »). Si dintre de la cita hi ha altres cites, s’ha seguit la següent jerarquia de cometes: dintre de les cometes llatines es fan servir les cometes altes (“ ”), dintre de les cometes altes es fan servir les cometes simples (‘ ’) i dintre de les cometes simples es tornen a fer servir les cometes llatines (1 Reis 21:18, 19). En alguns casos s’ha fet un ús especial de les cometes simples per indicar cites parafrasejades. D’aquesta manera el lector pot identificar aquest tipus de cites (Marc 8:17-19; 2 Corintis 8:21; 1 Timoteu 3:16; Hebreus 10:5, 6).

Notes a peu de pàgina. S’han inclòs notes a peu de pàgina per ajudar els lectors. La majoria de notes estan dins d’aquestes quatre categories:

  • O Altres opcions de traducció del text hebreu, arameu o grec que donen la mateixa idea general que la que trobem al text principal (Gènesi 1:2, nota a «força activa»; Josuè 1:8, nota a «medita-hi»).

  • O potser Altres opcions de traducció que transmeten una idea diferent de la del text principal però que també és vàlida (Gènesi 21:6, nota a «riurà amb mi»; Zacaries 14:21, nota a «cananeu»).

  • Lit. Traducció paraula per paraula de l’hebreu, l’arameu o el grec, o significat bàsic d’una expressió d’aquests idiomes (Gènesi 30:22, nota a «embarassada»; Deuteronomi 9:6, nota a «tossut»).

  • Significat i informació addicional Significat dels noms (Gènesi 3:17, nota a «Adam»; Èxode 15:23, nota a «Marà»); informació sobre mesures i pesos (Gènesi 6:15, nota a «colzades»); antecedent d’un pronom (Gènesi 38:5, nota a «ell»), i explicacions i referències als apèndixs i al glossari (Gènesi 2:4, nota a «Jehovà»; Mateu 5:22, nota a «Gehenna»).

Al principi d’aquesta Bíblia hi ha una secció titulada Introducció a la Paraula de Déu on trobem un resum d’algunes ensenyances bàsiques de la Bíblia. Després del text bíblic trobem la Taula dels llibres de la Bíblia, l’Índex de paraules bíbliques i el Glossari d’expressions bíbliques. Al glossari hi trobem explicacions del significat que tenen algunes expressions a la Bíblia. La secció Apèndix A té els següents apartats: Criteris de traducció de la Bíblia,  Característiques d’aquesta traducció, Com ha arribat la Bíblia als nostres dies, El nom de Déu a les Escriptures Hebrees, El nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes, Els profetes i els reis de Judà i IsraelLa vida de Jesús a la terra. A més, l’Apèndix B conté mapes, requadres i informació útil per a un estudi profund de la Bíblia.

Perquè el lector tingui una visió general de cada llibre, tots comencen amb un resum de continguts on s’indiquen les idees principals de cada capítol amb els versicles corresponents. Al centre de cada pàgina hi apareixen referències marginals que relacionen diversos versicles.