Salms 42:1-11
Al director. Maskil* dels fills de Corè.+
42 Igual que una cérvola anhela els rierols d’aigua,jo t’anhelo a tu, Déu meu.
2 Tinc set de Déu, del Déu viu.+
Quan podré venir i presentar-me davant de Déu?+
3 Nit i dia, les meves llàgrimes són el meu aliment.
La gent es burla de mi tot el dia dient-me: «On és el teu Déu?»+
4 Recordo aquestes coses i obro el meu cor,*perquè hi va haver un temps en què caminava amb la multitud.
Caminava solemnement davant d’ells cap a la casa de Déuamb crits d’alegria i d’agraïment,els crits d’una multitud celebrant una festa.+
5 Per què estic tan desesperat?+
Per què estic tan neguitós?
Esperaré Déu,+perquè el tornaré a lloar com el meu Gran Salvador.+
6 Déu meu, estic desesperat.+
Per això et recordo,+des de la terra del Jordà i els cims de l’Hermon,des de la muntanya de Missar.*
7 Amb el so de les teves cascades,les aigües profundes criden les aigües profundes.
Totes les teves grans onades m’han enfonsat.+
8 De dia Jehovà em concedirà el seu amor lleial,i de nit la seva cançó m’acompanyarà: una oració al Déu de la meva vida.+
9 Diré a Déu, la meva roca:
«Per què t’has oblidat de mi?+
Per què he d’anar trist amunt i avall per culpa de l’opressió del meu enemic?»+
10 Els meus enemics es burlen de mi amb un odi assassí,*es burlen de mi tot el dia dient-me: «On és el teu Déu?»+
11 Per què estic tan desesperat?
Per què estic tan neguitós?
Esperaré Déu,+perquè el tornaré a lloar com el meu Gran Salvador i el meu Déu.+
