Salms 22:1-31
Al director. Amb la melodia de «La cérvola de l’alba».* Salm de David.
22 Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?+
Per què no vens a salvar-me?
No t’arriben els meus crits d’angoixa?+
2 Déu meu, crido de dia i no em respons,+i de nit no puc estar callat.
3 Però tu ets sant+i estàs envoltat de* les alabances d’Israel.
4 Els nostres pares van posar la seva confiança en tu.+
Van confiar en tu i sempre els vas salvar.+
5 Et demanaven ajuda i els rescataves.
Van confiar en tu i no van quedar decebuts.*+
6 Però jo soc un cuc, no pas un home.
Els homes em ridiculitzen* i la gent em menysprea.+
7 Tots els que em veuen es riuen de mi,+se’n burlen, mouen el cap amb menyspreu+ i diuen:
8 «No s’ha posat a les mans de Jehovà? Doncs que ell el salvi!
Que el salvi, si tant se l’estima!»+
9 Tu vas ser qui em va fer sortir de la matriu,+qui em va fer sentir segur al pit de la meva mare.
10 M’has cuidat des que vaig néixer,has sigut el meu Déu des que era a la matriu de la meva mare.
11 No t’allunyis de mi, perquè s’apropen els problemes+i no tinc ningú més que m’ajudi.+
12 M’envolten molts toros joves,+em rodegen toros forts de Basan.+
13 Obren la boca contra mi,+com un lleó que rugeix i destrossa la seva presa.+
14 Soc com aigua que es vessa,tinc tots els ossos dislocats.
El meu cor s’ha convertit en cera+i es desfà dins meu.+
15 Les meves forces s’han assecat com un tros de terrissa,+la llengua se m’ha enganxat al paladar.+
Em fas baixar a la pols de la mort.+
16 Els gossos m’envolten,+m’acorralen com una banda de delinqüents+i, com un lleó, es llancen contra les meves mans i els meus peus.+
17 Puc comptar tots els meus ossos.+
Ells* m’observen i em miren fixament.
18 Es reparteixen la meva robai es juguen a sorts els meus vestits.+
19 Però tu, oh Jehovà, no t’allunyis.+
Tu ets la meva força, afanya’t a ajudar-me.+
20 Salva’m de l’espasa,salva la meva preciosa vida de les urpes dels gossos.+
21 Salva’m de la boca del lleó+ i de les banyes dels toros salvatges.
Contesta’m i salva’m.
22 Anunciaré el teu nom als meus germans.+
T’alabaré enmig de la congregació.+
23 Vosaltres, que temeu Jehovà, alabeu-lo!
Tots vosaltres, descendència de Jacob, glorifiqueu-lo!+
Tots vosaltres, descendència d’Israel, reverencieu-lo!
24 Perquè ell no ha ignorat ni menyspreat el patiment de l’oprimit,+no li ha girat l’esquena.*+
Quan aquest va cridar demanant-li ajuda, ell el va escoltar.+
25 T’alabaré enmig de la gran congregació,+compliré els meus vots davant dels que et temen.
26 Els mansos menjaran i quedaran satisfets,+els que busquen Jehovà l’alabaran.+
Que visqueu* per sempre!
27 Tots els confins de la terra recordaran Jehovà i tornaran a ell.
Totes les famílies de les nacions s’inclinaran davant teu.+
28 Perquè el regnat pertany a Jehovà,+ell governa les nacions.
29 Tots els rics de la terra menjaran i s’inclinaran davant d’ell,tots els que baixen a la pols s’agenollaran davant d’ell.
Cap d’ells pot conservar la seva vida.
30 Els seus descendents el serviran,parlaran de Jehovà a la següent generació.
31 Vindran i anunciaran la seva justícia.
Explicaran tot el que ell ha fet als que naixeran després.
Notes a peu de pàgina
^ Possiblement una melodia o un estil musical.
^ O «estàs entronitzat entre».
^ O «avergonyits».
^ O «Soc una vergonya per als homes».
^ O «Els meus enemics».
^ Lit. «no li ha amagat el rostre».
^ Lit. «Que el vostre cor visqui».
