Isaïes 44:1-28

  • Les benediccions del poble escollit de Déu (1-5)

  • No hi ha cap altre Déu a part de Jehovà (6-8)

  • Adorar ídols és absurd (9-20)

  • Jehovà, el Recomprador d’Israel (21-23)

  • Restauració per mitjà de Cir (24-28)

44  Ara escolta, oh Jacob, el meu servent,i tu també, oh Israel, a qui he escollit.+  2  Això és el que diu Jehovà,el teu Creador, que et va formar,+aquell que t’ha ajudat des que vas néixer:* “No tinguis por, Jacob, servent meu,+ni tu, Jesurun,*+ a qui he escollit.  3  Perquè abocaré aigua sobre la terra assedegada*+i torrents que flueixin sobre la terra seca. Abocaré el meu esperit sobre la teva descendència+i la meva benedicció sobre els teus descendents.  4  Creixeran com l’herba,+com els pollancres al costat de torrents d’aigua.  5  Un dirà: ‘Jo soc de Jehovà’,+un altre portarà el nom de Jacobi encara un altre s’escriurà a la mà: ‘Propietat de Jehovà’,i es posarà el nom d’Israel.”  6  Això és el que diu Jehovà,el Rei d’Israel+ i el seu Recomprador,+ Jehovà dels exèrcits: “Jo soc el primer i jo soc l’últim.+ A part de mi, no hi ha cap altre Déu.+  7  Qui és com jo?+ Que parli, que ho digui i que m’ho demostri!+ Que diguin les coses que han de passari les que passaran més endavant,tal com jo he fet des que vaig establir el poble de temps antics.  8  No us aterriu,que la por no us paralitzi.+ No us ho vaig dir per endavant a cadascun de vosaltres? No us ho vaig anunciar? Vosaltres sou els meus testimonis.+ Hi ha cap altre Déu a part de mi? No, no hi ha cap altra Roca.+ No en conec cap.”»  9  Tots els que fabriquen imatges esculpides no valen resi els objectes que tant valoren no serviran per a res.+ Són* uns testimonis que no veuen res ni saben res,+i per això els que les fabriquen seran avergonyits.+ 10  A qui se li acut fabricar un déu o fondre una imatge de metallque no serveix per a res?+ 11  Tots els seus companys seran avergonyits!+ Els artesans són simples humans. Que es reuneixin i ocupin el seu lloc. Quedaran aterrits i tots junts seran avergonyits. 12  El ferrer treballa el ferro damunt les brases amb la seva eina. Li dona forma a cops de martell,el forja amb la força del seu braç.+ Després li ve gana i es queda sense forces,no beu aigua i s’esgota. 13  Qui talla la fusta estén el cordill de mesurar i dibuixa el disseny amb un guix vermell. Li dona forma amb un cisell i la marca amb un compàs. Li dona forma d’home,+la bellesa d’un ésser humà,per posar-lo en una casa.*+ 14  N’hi ha un que tala cedres. Escull un arbre, un roure,i deixa que creixi fort entre els arbres del bosc.+ Planta un llorer i la pluja el fa créixer. 15  Llavors algú fa servir la fusta per fer foc. En fa servir una part per escalfar-se,fa un foc i cou pa. Però també es fabrica un déu i l’adora. Converteix la fusta en una imatge i s’inclina davant d’ella.+ 16  En crema la meitat al foc,i amb aquesta meitat rosteix la carn que es menja i queda tip. També s’escalfa i diu: «Oh, que bé que m’escalfo mentre miro el foc.» 17  Però amb la fusta que queda es fa un déu, una imatge. S’inclina davant seu i l’adora. Li fa oració i li diu: «Salva’m, perquè ets el meu déu.»+ 18  No saben què fan ni entenen res+perquè tenen els ulls tapats i no hi veuen,i el seu cor és incapaç d’entendre. 19  Ningú reflexiona dins del seu corni té prou coneixement o enteniment per dir: «N’he cremat la meitat al foci he cuit pa i he rostit carn damunt les brases. Llavors, hauria de fer una cosa detestable amb el que en queda?+ Hauria d’adorar un tros de fusta d’un arbre?» 20  S’alimenta de cendres. El seu cor enganyat l’ha desviat. No es pot salvar a si mateix ni pot dir: «No és un engany el que tinc a la mà dreta?» 21  «Recorda aquestes coses, oh Jacob, i tu, oh Israel,perquè ets el meu servent. Jo et vaig fer i ets el meu servent.+ Israel, no t’oblidaré.+ 22  Esborraré les teves ofenses com si les cobrís amb un núvol+i els teus pecats com si els cobrís amb un núvol molt dens. Torna a mi, perquè jo et recompraré.+ 23  Cel, crida d’alegria,perquè Jehovà ha actuat! Profunditats de la terra, feu un crit de victòria! Muntanyes, crideu de felicitat,+i també tu, bosc, i tots els teus arbres! Perquè Jehovà ha recomprat Jacobi mostra la seva esplendor per mitjà d’Israel.»+ 24  Això és el que diu Jehovà, el teu Recomprador,+que et va fer quan estaves al ventre: «Jo soc Jehovà, aquell que ho va fer tot. Vaig estendre el cel jo sol+i vaig formar la terra.+ Qui hi havia amb mi? 25  Frustro els senyals dels profetes falsos*i soc jo qui fa que els endevins es comportin com bojos,+qui confon els savisi converteix el seu coneixement en ximpleria.+ 26  Soc jo qui fa que la paraula del seu servent es compleixii qui duu a terme completament les prediccions dels seus missatgers,+aquell que diu de Jerusalem: “Serà habitada”,+i de les ciutats de Judà: “Seran reconstruïdes+i restauraré les seves ruïnes.”+ 27  Soc jo qui diu a les aigües profundes: “Eixugueu-vos;assecaré tots els teus rius”,+ 28  aquell que diu de Cir:+ “Ell és el meu pastori complirà totalment la meva voluntat”,+aquell que diu de Jerusalem: “Serà reconstruïda”,i al temple: “Es posaran els teus fonaments.”»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «des de la matriu».
Significa ‘persona recta’. Títol honorífic que fa referència a Israel.
O «sobre qui té set».
Fa referència a les imatges.
O «un santuari».
O «dels que parlen coses buides».