Isaïes 29:1-24

  • Ai d’Ariel! (1-16)

    • Es condemna l’adoració hipòcrita (13)

  • Els sords hi sentiran i els cecs hi veuran (17-24)

29  «Ai d’Ariel,* Ariel, la ciutat on va acampar David!+ Que passin els anys,que segueixi el cicle de les festes.+  2  Però faré que Ariel s’angoixi,+hi haurà dol i laments,+i per mi, ella serà com el fogar de l’altar de Déu.+  3  Acamparé al teu voltant per lluitar contra tu,et rodejaré amb estaquesi construiré estructures de setge per atacar-te.+  4  Seràs rebaixada,parlaràs des del terrai la pols ofegarà les teves paraules. La teva veu sortirà del terra+com la veu d’un mèdium,i les teves paraules sortiran de la pols com un xiuxiueig.  5  La multitud dels teus enemics* serà com la pols fina+i la multitud dels tirans, com la palla que s’emporta el vent.+ Això passarà de sobte, en un instant.+  6  Jehovà dels exèrcits us prestarà atencióamb trons, terratrèmols i un gran soroll,amb ventades, tempestes i les flames d’un foc devorador.»+  7  Aleshores la multitud de totes les nacions que fan guerra contra Ariel+—tots els que lluiten contra ella,els que aixequen torres de setge contra ellai els que li provoquen angoixa—serà com un somni, com una visió de la nit.  8  Serà com quan algú que té gana somia que està menjantperò es desperta amb gana,i com quan algú que té set somia que està beventperò es desperta cansat i amb set. Això mateix li passarà a la multitud de totes les nacionsque fan guerra contra la muntanya de Sió.+  9  Quedeu atònits i perplexes,+cegueu-vos i quedeu cecs.+ Estan borratxos, però no de vi,trontollen, però no a causa de l’alcohol. 10  Perquè Jehovà ha abocat un esperit de son profund damunt vostre.+ Ha tancat els vostres ulls, els profetes,+i ha cobert els vostres caps, els homes que tenen visions.+ 11  Per a vosaltres, les visions són com les paraules d’un llibre segellat.+ Quan el donen a algú que sap llegir i li diuen: «Si us plau, llegeix això en veu alta», ell respon: «No puc, perquè està segellat.» 12  I quan el donen a algú que no sap llegir i li diuen: «Si us plau, llegeix això», ell respon: «No sé llegir.» 13  Jehovà diu: «Aquest poble només s’apropa a mi de paraulai només m’honra amb els llavis,+però el seu cor està molt lluny de mi. El temor que em tenen es basa en manaments d’homes, en manaments que els han ensenyat.+ 14  Per tant, jo soc qui tornarà a fer coses sorprenents amb aquest poble,+una cosa impressionant rere una altra. La saviesa dels seus savis s’acabarài l’enteniment dels seus homes assenyats desapareixerà.»+ 15  Ai dels que fan tot el possible per amagar els seus plans de Jehovà!+ Fan les coses en un lloc fosci diuen: «Ningú ens veu,i ningú sap el que fem.»+ 16  Com distorsioneu les coses!* Que potser el terrisser és igual que el fang?+ Pot un objecte dir de qui l’ha fet: «Ell no m’ha fet»?+ I pot la terrissa dir de qui li ha donat forma: «No entén res»?+ 17  D’aquí a molt poc temps el Líban es convertirà en un hort,+i l’hort serà considerat un bosc.+ 18  Aquell dia, els sords sentiran les paraules del llibre,i els ulls dels cecs, alliberats de les tenebres i la foscor, hi veuran.+ 19  Els mansos s’alegraran molt a causa de Jehovài els pobres estaran molt contents a causa del Sant d’Israel.+ 20  Perquè els tirans desapareixeran,als fanfarrons els arribarà la seva fii tots els que estan a punt per fer mal seran destruïts,+ 21  aquells que culpen els altres amb acusacions falses,que posen trampes a qui presenta una defensa* a la porta de la ciutat+i que neguen la justícia al just amb arguments buits.+ 22  Per tant, això és el que Jehovà, que va rescatar Abraham,+ diu a la casa de Jacob: «Jacob ja no serà avergonyiti la seva cara no es tornarà a posar pàŀlida.*+ 23  Perquè quan ell vegi els seus fills al seu voltant,que són l’obra de les meves mans,+ells santificaran el meu nom. Santificaran el Sant de Jacobi sentiran un profund respecte pel Déu d’Israel.+ 24  Els que tenen un esperit rebel aconseguiran enteniment,i els que es queixen es deixaran instruir.»

Notes a peu de pàgina

Possiblement significa ‘el fogar de l’altar de Déu’. Sembla que fa referència a Jerusalem.
Lit. «estrangers».
O «Que perversos sou!».
Lit. «a qui reprèn».
És a dir, pàŀlida de vergonya i decepció.