Isaïes 38:1-22

  • Ezequies es posa malalt i es recupera (1-22)

    • Cançó d’agraïment (10-20)

38  Per aquell temps, Ezequies es va posar malalt i estava a punt de morir.+ El profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, el va anar a veure i li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Dona instruccions als de casa teva, perquè moriràs. No et recuperaràs.”»+ 2  Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i va orar a Jehovà. Li va dir: 3  «Jehovà, si us plau, et suplico que recordis+ que he seguit els teus camins fidelment i amb un cor complet,+ i que he fet el que a tu t’agrada.» I es va posar a plorar desconsoladament. 4  Aleshores Isaïes va rebre aquest missatge de Jehovà: 5  «Torna i digues a Ezequies:+ “Això és el que diu Jehovà, el Déu de David, el teu avantpassat: ‘He escoltat la teva oració+ i he vist les teves llàgrimes.+ Allargaré la teva vida 15 anys,+ 6  i et salvaré a tu i a aquesta ciutat de les mans del rei d’Assíria, i defensaré aquesta ciutat.+ 7  Aquest és el senyal que Jehovà et donarà i que et demostrarà que Jehovà complirà el que ha dit:+ 8  faré que l’ombra del sol, que ha baixat per les escales* d’Acaz, retrocedeixi deu graons.’”»+ De manera que l’ombra, que ja havia baixat per les escales, va retrocedir deu graons. 9  Una composició escrita per Ezequies, el rei de Judà, quan es va posar malalt i es va recuperar de la seva malaltia. 10  Vaig dir: «A la meitat de la meva vidahe d’entrar per les portes de la Tomba,*privat dels anys de vida que em queden.» 11  Vaig dir: «No veuré Jah,* no veuré Jah a la terra dels vius.+ No veuré mai més cap homequan estigui amb els habitants del lloc on tot s’acaba. 12  El lloc on visc ha sigut desmuntat i se l’han emportat+igual que la tenda d’un pastor. He enrotllat la meva vida igual que fa un teixidor. Ell em talla com els fils de l’ordit. Des de l’alba fins a la posta del sol fas que em consumeixi.+ 13  Intento mantenir la calma fins al matí. Com un lleó, ell continua trencant tots els meus ossos. Des de l’alba fins a la posta del sol fas que em consumeixi.+ 14  Com el falciot o el tord,* no deixo de piular,+no deixo de parrupar com el colom.+ Els meus ulls estan cansats de tant mirar cap a dalt:+ “Jehovà, estic molt angoixat. Ajuda’m!”+ 15  Què puc dir? Ell m’ha parlat i ha actuat. Caminaré amb humilitat* la resta de la meva vidaa causa d’aquesta angoixa tan amarga. 16  “Jehovà, l’home viu gràcies a aquestes coses*i, per mitjà d’elles, viu el meu esperit. Em curaràs i em mantindràs viu.+ 17  En comptes de tenir pau, estava molt angoixat. Però per l’amor que em tensm’has salvat del forat de la destrucció.+ Has llançat darrere teu* tots els meus pecats.+ 18  Perquè la Tomba* no et pot glorificar,+la mort no et pot alabar.+ Els que baixen a la fossa ja no poden posar la seva esperança en la teva fidelitat.+ 19  Els vius, i només els vius, et poden alabartal com jo faig avui. Un pare pot ensenyar als seus fills que ets fidel.+ 20  Jehovà, salva’m,i tocarem les meves cançons amb instruments de corda+a la casa de Jehovà tots els dies de la nostra vida.”»+ 21  Llavors Isaïes va dir: «Porteu una pasta de figues seques i apliqueu-la a l’úlcera perquè es recuperi.»+ 22  Ezequies havia preguntat: «Quin senyal rebré per saber que pujaré a la casa de Jehovà?»+

Notes a peu de pàgina

Aquestes escales potser s’utilitzaven per mesurar el temps com si fossin un rellotge de sol.
O «del Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O potser «la grua».
O «solemnement».
Fa referència a les paraules i accions de Déu.
O «Has apartat de la teva vista».
O «el Xeol». Consulta el glossari.