1, 2. Quina meravellosa esperança tenen els servents de Déu?

TENIR esperança és molt important. Algunes persones esperen que el seu matrimoni els vagi bé, que els seus fills creixin sans o que es puguin recuperar d’un problema greu de salut. Per a nosaltres, aquestes coses també són importants. Però la nostra esperança va més enllà. Inclou el nostre futur etern i el dels nostres éssers estimats que han mort.

² L’apòstol Pau va dir: «Tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos» (Fe. 24:15). Pau no va ser el primer que va parlar de l’esperança de la resurrecció. Job també ho va fer. Aquest servent fidel estava segur que Déu es recordaria d’ell i el ressuscitaria (Job 14:7-10, 12-15).

3. Com ens ajuda el capítol 15 de la primera carta als corintis?

³ «La resurrecció dels morts» forma part del «fonament», o les «ensenyances bàsiques», que tenim com a cristians (Heb. 6:1, 2). El que Pau va escriure sobre la resurrecció al capítol 15 de la seva primera carta als corintis va animar molt els cristians del primer segle, i també ens anima a nosaltres avui dia i enforteix la nostra esperança.

4. Quina garantia tenim que els nostres éssers estimats tornaran a viure?

⁴ La resurrecció de Jesús ens garanteix que, si els nostres éssers estimats moren, tornaran a viure. A més, forma part de «les bones notícies» que Pau va declarar als  corintis (1 Cor. 15:1, 2). De fet, va dir que si un cristià no creia en la resurrecció de Jesús la seva fe era inútil (1 Cor. 15:17). Així doncs, creure que el Fill de Déu va ressuscitar és la base de la nostra esperança.

5, 6. Què tenen a veure amb nosaltres les paraules que trobem a 1 Corintis 15:3, 4?

⁵ Quan Pau va començar a parlar de la resurrecció, va destacar tres fets: 1) «Crist va morir pels nostres pecats», 2) «va ser enterrat» i 3) «el tercer dia va ser ressuscitat, tal com diuen les Escriptures» (llegeix 1 Corintis 15:3, 4).

⁶ Què tenen a veure amb nosaltres la mort, l’enterrament i la resurrecció de Jesús? El profeta Isaïes va predir que el Messies seria «tallat de la terra dels vius» i enterrat «amb els malvats». A més, Isaïes va dir que el Messies portaria «el pecat de molts». Jesús va fer això mitjançant el rescat (Is. 53:8, 9, 12; Mt. 20:28; Rm. 5:8). Per això, la mort, l’enterrament i la resurrecció de Jesús són essencials per a l’esperança que tenim de tornar a veure els nostres éssers estimats que ja no hi són, i de ser alliberats del pecat i la mort.

7, 8. Com podem estar segurs que Jesús va ressuscitar?

⁷ Com que la nostra esperança en la resurrecció està estretament lligada a la resurrecció de Jesús, hem d’estar convençuts que Jehovà va tornar a la vida el seu Fill. Com en podem estar segurs?

⁸ Moltes persones van veure Jesús després que va ressuscitar (1 Cor. 15:5-7). El primer testimoni que va mencionar Pau va ser l’apòstol Pere, o Cefes. Alguns deixebles van confirmar que Pere havia vist Jesús després de ressuscitar (Lc. 24:33, 34). Els Dotze, és a dir, els apòstols, també van veure Jesús després que aquest ressuscités. Llavors, el Crist «es va aparèixer a més de 500 germans a la vegada», possiblement quan es va reunir amb ells a Galilea, tal com diu Mateu 28:16-20. Més tard «es va aparèixer a Jaume», probablement el seu mig germà. Encara que aquest no havia cregut que Jesús era el Messies, després que ressuscités sí que va posar fe en ell (Jn. 7:5). Curiosament, vora l’any 55 de la n. e., quan Pau va escriure la seva carta, molts testimonis de la resurrecció de Jesús encara eren vius. Així, qualsevol que hagués tingut dubtes de la seva resurrecció podia parlar amb ells.

9. Segons Fets 9:3-5, quina altra prova tenim que la resurrecció de Jesús va ser real?

⁹ Més tard, Jesús es va aparèixer a Pau, o Saule. Quan aquest estava de camí a Damasc va escoltar la veu de Jesús ja ressuscitat, i va tenir una visió d’ell en la seva glòria celestial (llegeix Fets 9:3-5; 1 Cor. 15:8). Això és una prova més que la resurrecció de Jesús va ser real (Fe. 26:12-15).

10. Què va fer Pau quan es va convèncer que Jesús havia ressuscitat?

¹⁰ Per a molts, el testimoni de Pau devia ser especialment impactant, ja que abans havia perseguit els cristians. Quan va creure completament que Jesús havia ressuscitat, l’apòstol es va esforçar al màxim per convèncer els altres d’aquest fet, encara que de vegades això va implicar ser maltractat, empresonat, o patir naufragis (1 Cor. 15:9-11; 2 Cor. 11: 23-27). Estava tan convençut que Jesús havia ressuscitat, que va estar disposat a morir per defensar aquesta creença. No t’ajuda el testimoni de Pau a estar encara més convençut que Jesús va ressuscitar? I no enforteix la teva esperança en la resurrecció?

11. Per què és possible que alguns cristians de Corint tinguessin idees equivocades sobre la resurrecció?

¹¹ Alguns cristians de la ciutat grega de Corint tenien idees equivocades sobre la resurrecció. Fins i tot deien que «no hi ha resurrecció dels morts» (1 Cor. 15:12). Per què? Alguns filòsofs de la ciutat d’Atenes es burlaven de la idea que Jesús hagués ressuscitat. Pot ser que això influís en alguns cristians de Corint (Fe. 17:18, 31, 32). D’altres potser pensaven que la resurrecció no era literal, sinó que es referia a algú que estava «mort» per culpa del pecat, però que «havia tornat a la vida» com a cristià. Fos com fos, si no creien en la resurrecció, la seva fe no servia per a res. Si Déu no havia ressuscitat Jesús, no s’havia pagat cap rescat i tots continuaven sent esclaus del pecat. Per tant, l’esperança d’aquells que rebutjaven la resurrecció no tenia base (1 Cor. 15:13-19; Heb. 9:12, 14).

12. D’acord amb 1 Pere 3:18, 22, en quin sentit la resurrecció de Jesús era diferent a les anteriors?

¹² Pau sabia del cert que Jesús havia «ressuscitat d’entre els morts». Aquella resurrecció va ser superior a qualsevol altra que hagués tingut lloc abans, ja que les persones que havien estat ressuscitades tornarien a morir. Pau va dir que Jesús era la «primícia dels que han mort». En quin sentit era la «primícia»? Ell va ser la primera persona que va ressuscitar com a esperit i el primer humà que va pujar al cel (1 Cor. 15:20; Fe. 26:23; llegeix 1 Pere 3:18, 22).

13. Quin contrast va fer Pau entre Adam i Jesús?

¹³ Com pot ser que la mort d’un sol home porti vida a milions de persones? Pau va respondre a aquesta pregunta d’una manera molt lògica. Ell va fer un contrast entre el resultat de les accions del primer home i el que es va fer possible mitjançant Jesús. Quin resultat van tenir les accions d’Adam? Pau va escriure: «La mort va venir per mitjà d’un home». Quan Adam va pecar, va portar conseqüències desastroses tant per a ell com per als seus descendents. De fet, nosaltres encara patim els tràgics efectes d’aquell acte de desobediència. En canvi, gràcies a la resurrecció de Jesús, tenim la perspectiva de gaudir d’un futur meravellós. Pau va dir: «La resurrecció dels morts també ve per mitjà d’un home [Jesús]. Perquè igual que per causa d’Adam tots morim, gràcies al Crist tots rebrem vida» (1 Cor. 15:21, 22).

14. Ressuscitarà Adam? Explica-ho.

¹⁴ Què va voler dir Pau quan va afirmar que «per causa d’Adam tots morim»? Ell pensava en els descendents d’Adam, que havien heretat el pecat i la imperfecció, i per tant estaven condemnats a morir (Rm. 5:12). Adam no es troba entre aquells que rebran vida, ja que ell no es beneficia del rescat. Per què? Perquè, com a home perfecte, va decidir voluntàriament desobeir Jehovà. La perspectiva per a Adam és la mateixa que per  a aquells que seran jutjats com a cabres, és a dir, la destrucció eterna (Mt. 25:31-33, 46; Heb. 5:9).

15. Qui forma part de «tots» els que rebran vida?

¹⁵ Fixa’t que Pau va dir que «gràcies al Crist tots rebrem vida» (1 Cor. 15:22). Ell va escriure aquesta carta als cristians ungits de Corint, que tenien l’esperança de ser ressuscitats al cel. Aquests cristians havien estat «santificats en unió amb Jesucrist, escollits per ser sants». També va parlar d’aquells que havien «mort en unió amb Crist» (1 Cor. 1:2; 15:18; 2 Cor. 5:17). En una altra carta, Pau, que també era ungit, va dir: «Si estem units a ell [Jesús] perquè hem tingut una mort com la seva, també estarem units a ell quan tinguem una resurrecció com la seva» (Rm. 6:3-5). Així doncs, igual que Jesús, aquells que estaven «en unió amb Crist», és a dir, els ungits, ressuscitarien com a esperits i anirien al cel.

16. Què va voler dir Pau quan va escriure que Jesús era la primícia?

¹⁶ Pau va escriure que Jesús havia ressuscitat «com a primícia dels que han mort». És veritat que altres persones, com ara Llàtzer, ja havien estat ressuscitades a la terra, però Jesús va ser el primer que va ressuscitar com a esperit i va rebre vida eterna. Se’l podia comparar a les primícies, o primers fruits de la collita, que els israelites oferien a Déu. A més, quan Pau va dir que Jesús era una primícia, va deixar entreveure que altres persones també serien ressuscitades per viure al cel. Al temps apropiat, els apòstols i altres cristians que estaven «en unió amb Crist» tindrien una resurrecció semblant a la seva.

17. Quan rebrien la seva recompensa celestial els ungits?

¹⁷ Quan Pau va escriure la seva carta als corintis, encara no havia començat la resurrecció dels que estaven «en unió amb Crist». De fet, ell parlava d’un temps futur, quan va dir: «Cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia, i després, durant la seva presència, aquells que pertanyen al Crist» (1 Cor. 15:23; 1 Tes. 4:15, 16). Avui dia vivim durant aquesta «presència» del Crist. Per això, els apòstols i altres cristians ungits que van morir van haver d’esperar que arribés aquesta època per rebre la seva recompensa celestial i ser ressuscitats al cel.

18. a) Per què podem dir que la resurrecció celestial no serà l’única? b) Segons 1 Corintis 15:24-26, què passarà en el cel?

¹⁸ Els cristians que no han estat escollits per anar al cel amb Jesús també tenen l’esperança de la resurrecció. La Bíblia diu que tant Pau com d’altres que anirien al cel serien part de «la primera resurrecció» (Fili. 3:11, nota). Això dona a entendre que aquesta no seria l’única resurrecció, i també està d’acord amb el que Job va dir sobre el seu futur (Job 14:15). «Aquells que pertanyen al Crist» estaran al cel amb ell quan destrueixi «tots els governs i totes les autoritats i els poders». Fins i tot la mort, «l’últim enemic», serà destruïda. Sens dubte, la mort que hem heretat d’Adam no afectarà aquells que hagin estat ressuscitats al cel. Però, què podem dir de la resta de persones? (Llegeix 1 Corintis 15:24-26.)

19. Quina esperança tenen aquells que no són ungits?

¹⁹ Als que tenen l’esperança de viure a la terra, els animen molt aquestes paraules de Pau: «Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos» (Fe. 24:15). És evident que cap persona injusta pot anar al cel. Per això, podem concloure que aquestes paraules parlen d’una resurrecció futura a la terra.

20. Com t’ha ajudat aquest article a enfortir la teva esperança?

²⁰ Com hem vist, queda clar que la resurrecció és una realitat. Tots els que tornin a viure a la terra tindran la perspectiva de viure-hi per sempre. Sens dubte, aquesta promesa es complirà! Quan pensis en els teus éssers estimats que han mort, aquesta esperança et consolarà molt. Ells podran tornar a la vida quan Jesús i els ungits siguin reis «durant mil anys» (Ap. 20:6). També podem estar segurs que si morim abans de la fi ressuscitarem, i aquesta esperança «no ens desiŀlusiona» (Rm. 5:5). Meditar en això et donarà forces ara, i t’ajudarà a continuar servint Jehovà amb alegria. Però encara podem aprendre més sobre la resurrecció al capítol 15 de primera als corintis, tal com veurem al següent article.