Fets dels Apòstols 17:1-34

  • Pau i Siles a Tessalònica (1-9)

  • Pau i Siles a Berea (10-15)

  • Pau a Atenes (16-22a)

  • El discurs de Pau a l’Areòpag (22b-34)

17  Aleshores van passar per Amfípolis i Apoŀlònia i van arribar a Tessalònica,+ on hi havia una sinagoga dels jueus.  Pau hi va entrar com tenia per costum,+ i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures.+  Els explicava i demostrava amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir+ i ressuscitar* d’entre els morts.+ I els deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio.»  Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i Siles,+ i també ho van fer un gran grup de grecs que adoraven Déu i moltes dones prominents.  Però els jueus, que tenien enveja,+ van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma.  Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, i cridaven: «Aquests homes que han causat problemes per tota la terra habitada també han vingut fins aquí,+  i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes van contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, Jesús.»+  Quan la gent i els governants ho van sentir, es van alarmar,  i després de fer pagar una fiança a Jasó i als altres, els van deixar anar. 10  Tan aviat com es va fer de nit, els germans van enviar Pau i Siles a Berea. Quan hi van arribar, van entrar a la sinagoga dels jueus. 11  Aquests jueus estaven més disposats a aprendre* que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula amb moltíssim interès, i cada dia examinaven amb cura les Escriptures per veure si aquestes coses eren veritat. 12  Per això, molts d’ells, a més de moltes dones gregues prominents i alguns homes, es van fer creients. 13  Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar les multituds i avalotar-les.+ 14  Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa,+ però Siles i Timoteu es van quedar allà. 15  Els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van tornar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu+ que es reunissin amb Pau com més aviat millor. 16  Mentre Pau els esperava a Atenes, es va indignar* perquè va veure que la ciutat estava plena d’ídols. 17  Així que, a la sinagoga, feia raonar els jueus i les altres persones que adoraven Déu. I cada dia feia el mateix a la plaça del mercat amb els que estaven per allà. 18  Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns deien: «De què parla aquest xerraire?», i uns altres: «Sembla un predicador de déus estrangers.» Deien això perquè Pau proclamava les bones notícies de Jesús i de la resurrecció.+ 19  Aleshores el van agafar i el van portar a l’Areòpag, i li van dir: «Ens pots explicar què és aquesta nova ensenyança de la qual ens parles? 20  Perquè ens expliques coses que no hem sentit mai i volem saber què volen dir.» 21  De fet, en el seu temps lliure, tots els d’Atenes i els estrangers que hi havia* allà no feien res més que explicar o escoltar alguna cosa nova. 22  Llavors Pau es va posar dret al mig de l’Areòpag+ i va dir: «Homes d’Atenes, veig que en tot sembla que teniu més devoció als déus* que altres persones.+ 23  Per exemple, mentre passejava i observava atentament els objectes que adoreu, fins i tot he trobat un altar amb aquesta inscripció: “A un déu desconegut.” Doncs bé, jo us parlo d’aquell a qui vosaltres adoreu sense conèixer. 24  El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets amb les mans,+ perquè és el Senyor del cel i de la terra.+ 25  I tampoc cal que l’atenguin mans humanes, com si necessités res,+ perquè és ell qui dona a tothom vida, alè+ i totes les coses. 26  D’un sol home+ va fer totes les nacions humanes perquè visquessin sobre tota la superfície de la terra,+ i va fixar els temps assenyalats i va establir els límits dins dels quals viurien les persones.+ 27  Ho va fer perquè busquessin Déu, encara que fos a les palpentes, i el trobessin,+ perquè en realitat no està lluny de cadascun de nosaltres. 28  Perquè gràcies a ell estem vius, ens movem i existim. Com alguns dels vostres poetes han dit: “Nosaltres també som fills seus.”* 29  »Per tant, com que som fills de Déu,+ no hem de pensar que l’Ésser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els homes han esculpit amb el seu art i la seva imaginació.+ 30  És cert que Déu no ha tingut en compte aquests temps d’ignorància,+ però ara està dient a totes les persones de tot arreu que es penedeixin. 31  Perquè ha fixat un dia en què s’ha proposat jutjar+ tota la terra habitada amb justícia per mitjà d’un home que ell ha nomenat, i n’ha donat una garantia a tothom al ressuscitar-lo d’entre els morts.»+ 32  Quan van sentir a parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se’n,+ però d’altres van dir: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’aquest tema.» 33  Després d’això, Pau va marxar. 34  Però alguns es van unir a ell i es van fer creients. Entre ells hi havia Dionisi, que era un jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.

Notes a peu de pàgina

Lit. «aixecar-se».
O «eren més nobles».
Lit. «el seu esperit es va indignar».
O «estaven de visita».
O «sou més religiosos».
O «el seu llinatge».