Job 14:1-22

  • Job continua amb la seva resposta (1-22)

    • L’home té una vida curta i plena de problemes (1)

    • «Fins i tot un arbre té esperança» (7)

    • «Tant de bo que m’amaguessis a la Tomba» (13)

    • «Si un home mor, pot tornar a viure?» (14)

    • Déu desitjarà tornar a veure l’obra de les seves mans (15)

14  L’home, nascut de la dona,té una vida curta+ i plena de problemes.*+   Brota com una flor i després es panseix;*+fuig com una ombra i desapareix.+   Tot i així, fixes la mirada en ell,i el* portes a judici amb tu.+   Qui pot fer que d’una persona impura en surti una de pura?+ Ningú!   Si els seus dies ja estan decidits,el nombre dels seus mesos està a les teves mans;li has posat un límit que no pot sobrepassar.+   Aparta la teva mirada d’ell perquè pugui descansar,fins que acabi la seva jornada, com un treballador contractat.+   Perquè fins i tot un arbre té esperança: encara que el talin, tornarà a brotar,i les seves branquetes seguiran creixent.   Si l’arrel s’envelleix a la terrai la soca mor en el sòl,   rebrotarà tan sols amb l’olor de l’aiguai produirà branques igual que una planta nova. 10  Però l’home mor i queda estès sense poder fer res;quan un humà fa el seu últim alè, on va?+ 11  Les aigües desapareixen del mar,i els rius s’evaporen i s’assequen. 12  L’home també se’n va a dormir i no es torna a aixecar.+ Mentre el cel existeixi, no es llevaràni el despertaran del seu son.+ 13  Tant de bo que m’amaguessis a la Tomba,*+que m’ocultessis fins que passés la teva fúria! Tant de bo que em fixessis un termini per recordar-te de mi!+ 14  Si un home mor, pot tornar a viure?+ Esperaré tots els dies del meu servei obligatorifins que arribi el meu alliberament.+ 15  Tu cridaràs i jo et respondré.+ Desitjaràs intensament tornar a veure* l’obra de les teves mans.* 16  Però, ara per ara, segueixes comptant tots els meus passos;només et fixes en el meu pecat. 17  La meva ofensa està en una bossa segellada,i tu segelles el meu error amb cola. 18  Tal com una muntanya cau i es fa miquesi una roca es mou del seu lloc, 19  tal com l’aigua desgasta les pedresi els torrents s’emporten la terra,així has destruït l’esperança de l’home. 20  Segueixes dominant-lo fins que mor;+canvies el seu aspecte i el llances fora. 21  Si honren els seus fills, ell no ho sabrà;si es tornen insignificants, ell no se n’adonarà.+ 22  Només sent el dolor mentre encara viu;només es lamenta mentre encara està amb vida.»

Notes a peu de pàgina

O «neguits».
O potser «és tallat».
Lit. «em».
O «al Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O «Enyoraràs».
O «les persones que has creat».