Carta als Hebreus 6:1-20

  • Avançar cap a la maduresa (1-3)

  • Els que s’han apartat tornen a clavar el Fill al pal (4-8)

  • Estar completament segurs de l’esperança (9-12)

  • La promesa de Déu es complirà (13-20)

    • La promesa i el jurament de Déu no canvien (17, 18)

6  Per tant, ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques+ sobre el Crist, avancem cap a la maduresa+ i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu,  les ensenyances sobre els batejos, la imposició de les mans,+ la resurrecció dels morts+ i el judici etern.  Això és el que farem si Déu ho permet.  Pel que fa als que una vegada van ser iŀluminats,+ que van tastar el regal* celestial, que es van fer partícips de l’esperit sant  i que van tastar l’exceŀlent paraula de Déu i els poders del sistema futur,*  però que després s’han apartat,+ és impossible reviure’ls una altra vegada perquè es penedeixin, perquè ells mateixos tornen a clavar el Fill de Déu al pal i l’exposen a la vergonya pública.+  Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbeix la pluja que sovint cau sobre ella i produeix plantes que beneficien els que la cultiven.  Ara bé, si produeix espines i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i finalment serà cremada.  Però, estimats, encara que parlem així, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació. 10  Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom+ a l’haver servit els sants i al continuar servint-los. 11  Però desitgem que tots vosaltres demostreu la mateixa diligència per estar completament segurs de l’esperança+ fins al final,+ 12  perquè no us torneu ganduls,+ sinó que imiteu els que hereten les promeses per la seva fe i la seva paciència. 13  Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, com que no podia jurar per ningú més gran, va jurar per ell mateix.+ 14  Va dir: «Sens dubte et beneiré i sens dubte faré que siguis molt nombrós.»+ 15  I Abraham, després de demostrar paciència, va rebre aquesta promesa. 16  Perquè els homes juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els serveix de garantia.+ 17  De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa+ que el seu propòsit no canvia, ho va garantir* amb un jurament. 18  Ho va fer perquè, per mitjà d’aquestes dues coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu menteixi,+ els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que tenim davant nostre. 19  Aquesta esperança que tenim,+ que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina,+ 20  on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús,+ que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.+

Notes a peu de pàgina

O «regal gratuït».
O «de l’era futura». Consulta el glossari.
O «va intervenir». Lit. «va mitjançar».
O «la nostra vida». Consulta el glossari.