Salta al contingut

Què és el bateig?

Què és el bateig?

La Bíblia respon

 El bateig és la immersió completa en aigua. a A la Bíblia hi ha registrats molts batejos (Fets 2:41). Entre ells, es troba el bateig de Jesús, que va ser submergit al riu Jordà (Mateu 3:13, 16). Anys més tard, un home etíop que estava viatjant es va batejar «a un lloc on hi havia aigua» a la vora del camí (Fets 8:36-40).

 Jesús va ensenyar que el bateig és un requisit per als que el volen seguir (Mateu 28:19, 20). L’apòstol Pere també va deixar clar aquest punt (1 Pere 3:21).

En aquest article:

 Què significa el bateig?

 El bateig és un senyal, o una demostració pública, que indica que els que es bategen s’han penedit dels seus pecats i han fet la promesa incondicional a Déu de fer la seva voluntat. La voluntat de Déu inclou obeir-lo tant a ell com a Jesús. Per això, els que es bategen i continuen sent lleials a Déu tindran la possibilitat de viure per sempre.

 La immersió en aigua és un símbol adequat per demostrar el canvi que fa una persona a la seva vida. Per què? La Bíblia compara el bateig amb un enterrament (Romans 6:4; Colossencs 2:12). Quan la persona se submergeix en l’aigua, és com si la seva manera de viure anterior morís i quedés enterrada. El fet de sortir de l’aigua representa que la persona ha començat la seva nova vida com a cristià dedicat.

 Què diu la Bíblia sobre el baptisme d’infants?

 El baptisme d’infants no concorda amb el que ensenya la Bíblia. b Tot el contrari, la Bíblia explica que algú que es vol batejar ha de complir certs requisits. Per exemple, ha de ser capaç d’entendre com a mínim les ensenyances bàsiques de la Paraula de Déu i posar-les en pràctica a la seva vida. També s’ha d’haver penedit dels seus pecats. A més a més, ha hagut de fer una oració a Déu per dedicar la seva vida a ell (Fets 2:38, 41; 8:12). Un infant no té la capacitat de fer aquestes coses.

 Què vol dir batejar-se en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant?

 Jesús demana als seus seguidors: «Aneu i feu deixebles [...]. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mateu 28:19, 20). «En el nom de» significa que la persona que es bateja reconeix l’autoritat i la posició del Pare i del Fill, així com el paper que té l’esperit sant de Déu. Posem-ne un exemple per entendre-ho. L’apòstol Pere va dir en una ocasió a un home que era coix de naixement: «En el nom de Jesucrist el Natzarè, camina!» (Fets 3:6). Queda clar per què Pere va fer servir aquesta expressió: ell va reconèixer l’autoritat que Crist tenia i li va atribuir aquest miracle.

  •   «El Pare» fa referència a Déu, Jehovà. c Com que Jehovà és el Creador, el que ens ha donat la vida i el Totpoderós, ell té l’autoritat absoluta (Gènesi 17:1; Apocalipsi 4:11).

  •   «El Fill» és Jesucrist, que va donar la vida per tots nosaltres (Romans 6:23). No podem obtenir la salvació a menys que entenguem i valorem el paper clau que Jesús té en el propòsit de Déu per a la humanitat (Joan 14:6; 20:31; Fets 4:8-12).

  •   «L’esperit sant» és la força activa de Déu, o el seu poder en acció. d Déu ha fet servir el seu esperit sant per crear-ho tot, donar vida, transmetre missatges als seus profetes i altres persones, i donar-los les forces per fer la seva voluntat (Gènesi 1:2; Job 33:4; Romans 15:18, 19). Déu també ha fet servir el seu esperit sant per inspirar els escriptors de la Bíblia perquè posessin per escrit els seus pensaments (2 Pere 1:21).

 És un pecat tornar-se a batejar?

 Hi ha persones que decideixen canviar de religió. Però, què passa si ja s’han batejat a l’església a la qual pertanyien? Estarien cometent un pecat si es tornessin a batejar? Alguns pensen que sí, perquè potser es basen en el que diu Efesis 4:5: «Hi ha un sol Senyor, una sola fe, un sol bateig». Però aquest versicle no vol dir que una persona no es pugui tornar a batejar. Com ho sabem?

 Context. El context d’Efesis 4:5 mostra que l’apòstol Pau parlava de la importància que els cristians estiguessin units en les mateixes creences (Efesis 4:1-3, 16). Aquesta unitat només seria possible si seguien el mateix Senyor, Jesucrist, tenien les mateixes creences, o entenien el que la Bíblia diu de la mateixa manera, i complien amb els mateixos requisits per al bateig que estableixen les Escriptures.

 L’apòstol Pau va animar algunes persones que ja s’havien batejat a tornar-se a batejar. Això era necessari perquè s’havien batejat sense comprendre completament les ensenyances de Crist (Fets 19:1-5).

 En què ha d’estar fonamentat un bateig. Perquè Déu accepti el nostre bateig, aquest ha d’estar basat en el coneixement exacte de la veritat de la Bíblia (1 Timoteu 2:3, 4). Si algú es bategés basant-se en ensenyances religioses que van en contra del que ensenya la Bíblia, Déu no aprovaria el seu bateig (Joan 4:23, 24). Podria ser que la persona actués sincerament, però no ho hauria fet basant-se «en coneixement exacte» (Romans 10:2). Si volem tenir l’aprovació de Déu, en primer lloc hem d’aprendre la veritat que ensenya la Bíblia. Tot seguit, hem de posar en pràctica el que aprenem, dedicar la nostra vida a Déu i tornar-nos a batejar. En aquestes circumstàncies, tornar-se a batejar no seria un pecat. Al contrari, és el que hauríem de fer.

 Altres batejos esmentats a la Bíblia

 A banda del bateig en aigua que han de fer els seguidors de Crist, la Bíblia també parla d’altres tipus de batejos que tenen un significat diferent. Analitzem-ne alguns exemples.

 Els batejos duts a terme per Joan el Baptista. e Joan va batejar tant jueus com prosèlits com a símbol de penediment pels pecats que havien comès contra la Llei mosaica, la llei que Déu havia donat als israelites mitjançant Moisès. Els batejos que va fer Joan van preparar les persones perquè identifiquessin i acceptessin el Messies, Jesús de Natzaret (Lluc 1:13-17; 3:2, 3; Fets 19:4).

 El bateig de Jesús. El bateig de Jesús que va fer Joan el Baptista va ser únic. Jesús era un home perfecte i no va cometre cap pecat (1 Pere 2:21, 22). Per tant, el seu bateig no tenia res a veure amb el penediment ni amb demanar «a Déu una bona consciència» (1 Pere 3:21). En comptes d’això, el seu bateig va mostrar que es presentava davant de Déu per fer la seva voluntat com a Messies promès, o Crist. Això també va incloure donar la seva vida per tots nosaltres (Hebreus 10:7-10).

 El bateig amb esperit sant. Tant Joan el Baptista com Jesucrist van parlar del bateig amb esperit sant (Mateu 3:11; Lluc 3:16; Fets 1:1-5). Aquest bateig no és el mateix que el bateig en el nom de l’esperit sant (Mateu 28:19). Per què?

 Només hi ha un nombre limitat de seguidors de Jesús que són batejats amb esperit sant. De fet, aquests són ungits amb esperit sant perquè han estat cridats per servir amb Crist al cel i governar la terra com a reis i sacerdots f (1 Pere 1:3, 4; Apocalipsi 5:9, 10). Els seus súbdits seran els milions de seguidors de Jesús que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra feta un paradís (Mateu 5:5; Lluc 23:43).

 El bateig en Crist Jesús i en la seva mort. Els individus que són batejats amb esperit sant també són «batejats en Crist Jesús» (Romans 6:3). Per tant, aquest bateig afecta els seguidors de Jesús que governaran amb ell al cel. Al ser batejats en Jesús, es converteixen en membres de la seva congregació ungida. Ell n’és el cap i ells en són el cos (1 Corintis 12:12, 13, 27; Colossencs 1:18).

 Els cristians ungits també són batejats en la mort de Jesús (Romans 6:3, 4). Igual que ell, porten una vida abnegada d’obediència a Déu i renuncien a l’esperança de viure per sempre a la terra. Els ungits completen aquest bateig simbòlic quan moren i són ressuscitats al cel com a éssers espirituals (Romans 6:5; 1 Corintis 15:42-44).

 El bateig amb foc. Joan el Baptista va dir als que li escoltaven: «Ell [Jesús] us batejarà amb esperit sant i amb foc. Té la pala de ventar a la mà i netejarà completament l’era. Portarà el seu blat al graner, però cremarà la palla amb un foc que no es pot apagar» (Mateu 3:11, 12). Hi ha diferències evidents entre el bateig amb foc i el bateig amb esperit sant. Què va voler dir Joan amb aquest exemple?

 El blat representa els que escoltaran Jesús i l’obeiran. Aquests tenen l’expectativa de poder ser batejats amb esperit sant. La palla simbolitza els que no escoltaran Jesús. La seva fi serà el bateig amb foc, el qual simbolitza la seva destrucció eterna (Mateu 3:7-12; Lluc 3:16, 17).

a La paraula grega que es tradueix per ‘bateig’ fa referència al procés d’«immersió, submersió i emergència», segons el Vine’s Complete Expository Dictionary of Old and New Testament Words.

b El «baptisme d’infants» fa referència a la cerimònia que es realitza en algunes esglésies en la qual sovint els infants reben un nom i tot seguit se’ls bateja vessant aigua damunt del seu cap o esquitxant-los amb aigua.

c Jehovà és el nom de Déu (Salm 83:18). Consulta l’article «Qui és Jehovà?».

d Consulta l’article «Què és l’esperit sant?».

e Consulta l’article «Qui va ser Joan el Baptista?».

f Consulta l’article «Qui va al cel?».

g La Bíblia també fa servir les expressions «batejar» i «batejos» per descriure algunes neteges cerimonials, com ara les neteges en què se submergien els estris en aigua (Marc 7:4; Hebreus 9:10, notes). És clar, això és totalment diferent a la immersió completa en aigua de Jesús i els seus seguidors.