Fets dels Apòstols 16:1-40

  • Pau escull Timoteu (1-5)

  • La visió de l’home macedoni (6-10)

  • La conversió de Lídia a Filips (11-15)

  • Empresonen Pau i Siles (16-24)

  • El carceller i els de casa seva es bategen (25-34)

  • Pau exigeix una disculpa oficial (35-40)

16  Llavors va anar a Derbe i després a Listra.+ Allà hi havia un deixeble que es deia Timoteu,+ que era fill d’una dona jueva creient però de pare grec.  Els germans de Listra i d’Iconi donaven bons informes d’ell.  Llavors Pau va dir que li agradaria que Timoteu l’acompanyés, i se’l va endur i el va circumcidar, perquè tots els jueus que vivien en aquella regió+ sabien que el seu pare era grec.  Viatjaven d’una ciutat a una altra i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres perquè les obeïssin.+  I com a resultat, la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més.  També van passar per Frígia i la regió de Galàcia,+ perquè l’esperit sant els havia prohibit predicar el missatge a la província d’Àsia.  I quan van baixar a Mísia, van intentar entrar a Bitínia,+ però l’esperit de Jesús no els ho va permetre.  Llavors van travessar Mísia i van baixar a Troas.  Durant la nit, Pau va tenir una visió i va veure un home de Macedònia dret davant seu que li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.» 10  Just després d’aquesta visió, vam decidir anar a Macedònia, perquè vam arribar a la conclusió que Déu ens havia cridat per anunciar-los les bones notícies. 11  Per tant, ens vam fer a la mar des de Troas i vam anar directament a Samotràcia. L’endemà vam sortir cap a Neàpolis 12  i d’allà vam anar a Filips,+ una colònia romana i la ciutat principal de la regió de Macedònia, i ens hi vam quedar uns quants dies. 13  El dissabte vam sortir per la porta de la ciutat i vam anar a la vora d’un riu, on pensàvem que hi havia un lloc d’oració. Ens hi vam asseure i vam començar a parlar amb les dones que s’hi havien reunit. 14  Una dona que es deia Lídia, una venedora de porpra de Tiatira+ que adorava Déu, estava escoltant. I Jehovà* li va obrir el cor completament perquè estigués atenta al que Pau deia. 15  Després que ella i la seva casa es van batejar,+ ens va insistir: «Si penseu que soc fidel a Jehovà,* veniu i quedeu-vos a casa meva.» I senzillament ens hi va obligar. 16  Un dia, mentre anàvem al lloc d’oració, ens vam trobar amb una serventa jove posseïda per un esperit, un dimoni d’endevinació.+ Ella donava molts beneficis als seus amos predient el futur.* 17  La noia ens seguia, a Pau i a nosaltres, i cridava: «Aquests homes són esclaus del Déu Altíssim+ i us anuncien el camí de la salvació!» 18  I durant molts dies va continuar fent el mateix. Finalment, Pau se’n va cansar, es va girar i va dir a l’esperit: «T’ordeno en el nom de Jesucrist que surtis d’ella.» I en aquell mateix moment, l’esperit va sortir.+ 19  Els seus amos, al veure que havien perdut tota esperança de fer negoci,+ van agafar Pau i Siles i els van arrossegar fins a la plaça del mercat, davant de les autoritats.+ 20  Quan els van portar davant dels magistrats civils, van dir: «Aquests homes estan pertorbant molt la nostra ciutat.+ Són jueus 21  i ensenyen costums que no ens estan permesos de seguir ni de practicar, perquè som romans.» 22  I la multitud es va aixecar contra ells, i els magistrats civils els van estripar la roba i van ordenar que els colpegessin amb vares.+ 23  Després de donar-los molts cops, els van tancar a la presó i van manar al carceller que els vigilés molt bé.+ 24  El carceller, davant d’aquesta ordre, els va tancar a la ceŀla de més endins i els va posar els peus al cep. 25  Cap a mitjanit, Pau i Siles estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo,+ i els presoners els escoltaven. 26  De sobte hi va haver un terratrèmol tan gran que va sacsejar els fonaments de la presó. A més, totes les portes es van obrir a l’instant i les cadenes de tots es van deslligar.+ 27  Quan el carceller es va despertar i va veure que les portes de la presó estaven obertes, va desembeinar l’espasa i anava a matar-se, perquè pensava que els presoners s’havien escapat.+ 28  Però Pau va cridar ben fort: «No et facis cap mal! Som tots aquí!» 29  El carceller va demanar uns llums, va entrar corrents i es va agenollar tremolant davant de Pau i Siles. 30  Llavors els va portar a fora i els va preguntar: «Senyors, què he de fer per salvar-me?» 31  Ells van contestar: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu tu i la teva casa.»+ 32  Aleshores li van ensenyar la paraula de Jehovà,* a ell i a tots els de casa seva. 33  A aquella mateixa hora de la nit, el carceller se’ls va endur i els va netejar les ferides. I ell i tota la seva casa es van batejar immediatament.+ 34  Després els va fer entrar a casa seva i els va parar taula. I tant ell com tots els de casa seva es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu. 35  Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guàrdies* a dir al carceller: «Allibera aquells homes.» 36  El carceller va comunicar les seves paraules a Pau. Li va dir: «Els magistrats civils han enviat uns homes perquè vosaltres dos sigueu alliberats. Sortiu i marxeu en pau.» 37  Però Pau els va dir: «A nosaltres, que som romans,+ ens han donat cops públicament sense haver-nos condemnat,* i ens han tancat a la presó. I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó.» 38  Els guàrdies van informar els magistrats civils d’aquestes paraules. I quan els magistrats civils van saber que aquests homes eren romans,+ van tenir por. 39  Llavors hi van anar i es van disculpar. I després de treure’ls de la presó, els van demanar que marxessin de la ciutat. 40  Però quan van sortir de la presó, van anar a casa de Lídia, on van veure els germans i els van animar.+ Després van marxar.

Notes a peu de pàgina

Consulta l’ap. A5.
Consulta l’ap. A5.
O «practicant l’art de la predicció».
Consulta l’ap. A5.
O «agutzils».
O «jutjat».