Carta als Hebreus 10:1-39

  • La ineficàcia dels sacrificis animals (1-4)

    • La Llei conté una ombra (1)

  • El sacrifici de Crist es va oferir una vegada per sempre (5-18)

  • Un camí d’entrada nou i viu (19-25)

    • No deixem de reunir-nos (24, 25)

  • Advertència contra pecar voluntàriament (26-31)

  • La confiança i la fe són necessàries per aguantar (32-39)

10  Perquè la Llei conté una ombra+ de les coses bones que havien de venir,+ i no pas la realitat* mateixa d’aquestes coses. Per això, amb els mateixos sacrificis que s’ofereixen repetidament any rere any, aquesta no pot* fer mai perfectes els que s’apropen a adorar.+  Si no, ¿no s’haurien deixat d’oferir sacrificis perquè els que presten servei sagrat, un cop purificats, ja no serien conscients de cap pecat?  Al contrari, amb aquests sacrificis es recorden els pecats any rere any,+  perquè la sang de toros i cabres no pot eliminar els pecats.  Per això, quan ell entra al món, diu: «‘No has volgut sacrificis ni ofrenes, però m’has preparat un cos.  No has aprovat ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat.’+  Llavors vaig dir: “He vingut (en el rotlle* s’ha escrit sobre mi), oh Déu, per fer la teva voluntat.”»+  Primer diu: «No has volgut i no has aprovat ni sacrificis ni ofrenes ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat», que són sacrificis que s’ofereixen segons la Llei.  I després diu: «He vingut per fer la teva voluntat.»+ Ell elimina el primer per establir el segon. 10  Per aquesta «voluntat»+ hem sigut santificats per mitjà del cos de Jesucrist, que va ser ofert una vegada per sempre.+ 11  A més, tot sacerdot ocupa el seu lloc cada dia per dur a terme el seu servei sant*+ i per oferir moltes vegades els mateixos sacrificis,+ que mai poden eliminar els pecats completament.+ 12  Però aquest home va oferir una vegada per sempre un sol sacrifici pels pecats i s’ha assegut a la dreta de Déu,+ 13  i des de llavors està esperant que es faci dels seus enemics el seu reposapeus.+ 14  Perquè, a l’oferir un sol sacrifici, ha fet perfectes+ per sempre aquells que són santificats. 15  I l’esperit sant també ens en dona testimoni, perquè primer ha dit: 16  «Jehovà* diu: “Aquest és el pacte que faré amb ells després d’aquells dies. Posaré les meves lleis al seu cor i les escriuré a la seva ment.”»+ 17  I afegeix: «No recordaré més els seus pecats ni les seves males accions.»*+ 18  Ara bé, quan aquests són perdonats, ja no cal una ofrena pel pecat. 19  Per tant, germans, com que gràcies a la sang de Jesús tenim la valentia* d’utilitzar el camí d’entrada al lloc sant,+ 20  un camí nou i viu que ell va obrir* per a nosaltres a través de la cortina,+ és a dir, la seva carn, 21  i com que tenim un magnífic sacerdot a càrrec de la casa de Déu,+ 22  apropem-nos-hi amb un cor sincer i una fe completa, ja que el nostre cor ha sigut netejat* d’una mala consciència+ i el nostre cos ha sigut rentat amb aigua neta.+ 23  Així doncs, aferrem-nos sense dubtar a la declaració pública de la nostra esperança,+ perquè qui ha fet la promesa és fidel. 24  Preocupem-nos els uns pels altres* per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres,+ 25  sense deixar de reunir-nos,+ com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres,+ i més ara que veieu que s’acosta el dia.+ 26  Perquè si practiquem el pecat voluntàriament després d’haver rebut el coneixement exacte de la veritat,+ ja no queda cap sacrifici pels pecats.+ 27  Només queda una aterridora perspectiva de judici i la fúria ardent que consumirà els opositors.+ 28  Qui rebutja la Llei de Moisès és executat sense compassió pel testimoni de dos o tres testimonis.+ 29  ¿No penseu que mereix un càstig molt més gran qui ha trepitjat el Fill de Déu, ha considerat de poc valor la sang del pacte+ amb la qual ell va ser santificat i ha ofès i menyspreat l’esperit de bondat immerescuda?+ 30  Perquè coneixem aquell que va dir: «La venjança és meva, jo els donaré el que es mereixen.» I també: «Jehovà* jutjarà el seu poble.»+ 31  És aterridor caure en mans del Déu viu. 32  Però recordeu constantment els dies d’abans, quan després d’haver sigut iŀluminats,+ vau aguantar una gran lluita amb molts sofriments. 33  De vegades vau ser exposats públicament* tant a insults com a persecucions, i de vegades vau estar al costat* dels que es trobaven en aquesta situació. 34  Perquè vau mostrar compassió als que estaven empresonats i vau acceptar amb goig que saquegessin les vostres possessions,+ perquè sabeu que teniu una possessió millor i perdurable.+ 35  Per tant, no perdeu la vostra valentia,* perquè serà ben recompensada.+ 36  De fet, necessiteu aguant+ perquè, quan hàgiu fet la voluntat de Déu, rebeu el que ell ha promès. 37  Perquè «d’aquí a molt poc»,+ «arribarà qui ha de venir, i no farà tard».+ 38  «Però el meu just viurà per la seva fe»+ i «si es fa enrere, no em complauré* en ell».+ 39  Ara bé, nosaltres no som dels que es fan enrere i són destruïts,+ sinó dels que tenen fe i conserven la vida.

Notes a peu de pàgina

O potser «els homes no poden».
O «substància».
Lit. «en el rotlle del llibre».
O «servei públic».
Consulta l’ap. A5.
O «accions contràries a la llei».
O «confiança».
Lit. «va inaugurar».
O «ha sigut esquitxat per netejar-nos».
O «Pensem els uns en els altres», «Estiguem pendents els uns dels altres».
Consulta l’ap. A5.
Lit. «exposats com en un teatre».
O «vau ser companys».
O «confiança per parlar».
O «la meva ànima no es complaurà».