Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 2

El Regne neix al cel

El Regne neix al cel

QUÈ ESTUDIAREM?

Déu prepara el seu poble per al naixement del Regne

1, 2. Quin va ser l’esdeveniment més important de la història, i per què no ens sorprèn que cap humà no el presenciés?

 T’HAS preguntat mai com hauria estat viure durant un moment decisiu de la història? Molts s’ho pregunten. Però creus que hauries pogut presenciar els fets que van provocar el canvi en qüestió? Potser no. Tot sovint, els esdeveniments que fan desaparèixer règims polítics i omplen les pàgines dels llibres d’història es produeixen de manera imperceptible per als ciutadans. Gran part de la història té lloc a porta tancada, ja sigui en sales del tron, cambres de consell privades o oficines de govern. No obstant això, aquests canvis afecten la vida de milions de persones.

2 I l’esdeveniment més important de la història? Encara que ha afectat milions de vides, no el va presenciar cap humà. Ens referim al naixement del Regne al cel. Aquest govern messiànic promès fa molt de temps aviat posarà fi al món de Satanàs (llegeix Daniel 2:34, 35, 44, 45). Ara bé, com que cap persona no va veure aquell moment tan transcendental, podria semblar que Jehovà va amagar aquell esdeveniment a la humanitat. Però va ser així? O va preparar amb antelació el seu poble fidel? Vegem-ho.

«El meu missatger [...] prepararà el meu camí davant meu»

3-5. (a) Qui era «l’Àngel del pacte» de Malaquies 3:1? (b) Què passaria abans que «l’Àngel del pacte» vingués al temple?

3 Des d’antic, Jehovà es va proposar preparar el seu poble per al naixement del Regne Messiànic. Per exemple, analitzem la profecia de Malaquies 3:1 (TBS): «Heus aquí, jo envio el meu missatger, i ell prepararà el meu camí davant meu. I el Senyor, que vosaltres cerqueu, vindrà sobtadament al seu temple, i l’Àngel [«missatger», NM] del pacte, que vosaltres desitgeu».

4 En el compliment modern, ¿quan va venir Jehovà, «el Senyor», a inspeccionar els qui servien al pati terrestre del seu temple espiritual? La profecia explica que Jehovà vindria amb «l’Àngel del pacte». Qui era? Ni més ni menys que el Rei Messiànic, Jesucrist (Lc. 1:68-73). Un cop entronitzat, inspeccionaria i refinaria el poble de Déu a la Terra (1 Pe. 4:17).

5 Però qui és l’altre «missatger», el que s’esmenta primer a Malaquies 3:1? D’acord amb la profecia, entraria en escena molt abans de la presència del Rei Messiànic. Hi va haver algú que a les dècades prèvies al 1914 li ‘preparés el camí’?

6. Qui va ser el «missatger» que va preparar el poble de Déu per als esdeveniments futurs?

6 En aquest llibre, trobarem les respostes a aquesta i altres preguntes. La fascinant història moderna dels Testimonis de Jehovà mostra que a la part final del segle XIX un únic grupet de cristians verdaders sobresortia enmig d’un gran mar de cristians d’imitació. A aquest col·lectiu de persones sinceres se’l va conèixer amb el nom d’Estudiants de la Bíblia. Sens dubte, els seus capdavanters —Charles T. Russell i els seus col·laboradors més propers— van ser el «missatger» de la profecia, ja que van guiar el poble de Déu i el van preparar per als esdeveniments futurs. Examinem quatre maneres en què ho van fer.

Adoren en veritat

7, 8. (a) Durant el segle XIX, qui va començar a desemmascarar la doctrina falsa de la immortalitat de l’ànima? (b) Quines altres ensenyances falses van posar al descobert Russell i els seus col·laboradors?

7 Els Estudiants de la Bíblia demanaven en oració la guia de Jehovà; arribaven a un consens quant a les veritats doctrinals, les posaven per escrit i les publicaven. Durant segles, la cristiandat havia estat immersa en la foscor espiritual; de fet, moltes de les seves ensenyances tenien origen pagà. La doctrina de la immortalitat de l’ànima n’és un exemple destacat. Ara bé, al segle XIX alguns estudiants sincers de la Bíblia van investigar a fons aquesta ensenyança i es van adonar que no tenia base bíblica. Henry Grew, George Stetson i George Storrs van escriure i van pronunciar sermons en què desemmascaraven sense embuts aquesta mentida satànica. a La seva obra va tenir una gran influència en Russell i els seus col·laboradors.

8 El grupet d’Estudiants de la Bíblia va descobrir que altres doctrines relacionades amb la immortalitat de l’ànima també eren contradictòries i falses, com ara que tots els bons van al cel i que Déu turmenta eternament a l’infern les ànimes immortals dels malvats. Russell i els seus col·laboradors van posar al descobert amb valentia aquestes mentides en molts articles, llibres, fullets, tractats i sermons impresos.

9. Com va donar a conèixer La Torre de Guaita que la doctrina de la Trinitat era falsa?

9 Els Estudiants de la Bíblia també van donar a conèixer que l’àmpliament respectada doctrina de la Trinitat era falsa. El 1887 la revista Zion’s Watch Tower and Herald of Christ’s Presence («La torre de guaita de Sió i l’herald de la presència de Crist») va dir: «Les Escriptures són molt clares pel que fa al caràcter individual diferenciat i la relació exacta entre Jehovà i el nostre Senyor Jesús». b L’article comentava que era molt sorprenent que ‘la idea d’un Déu tri —tres Déus en u, i alhora un Déu en tres— s’hagués guanyat el respecte i l’acceptació general’. I afegia: «Aquest fet només demostra com n’era, de profund, el son en què es trobava l’Església quan l’enemic la va lligar amb les cadenes de l’error».

10. Com va indicar La Torre de Guaita que l’any 1914 seria molt important?

10 Com indicava el seu títol complet, La Torre de Guaita estava profundament interessada en les profecies sobre la presència de Crist. Els ungits fidels que escrivien per a aquesta revista es van adonar que la profecia de Daniel sobre els «set temps» estava relacionada amb el compliment del propòsit diví referent al Regne Messiànic. Ja als anys setanta del segle XIX van afirmar que els set temps acabarien el 1914 (Dan. 4:22 [4:25 en NM]; Lc. 21:24). Tot i que en aquell moment els nostres germans no comprenien del tot la importància d’aquell any, van proclamar als quatre vents el que sabien, i encara avui es noten els efectes de la seva obra.

11, 12. (a) A qui va atribuir Russell el mèrit del que ensenyava? (b) Quina importància va tenir el que van fer Russell i els seus col·laboradors durant les dècades prèvies al 1914?

11 Ni Russell ni els seus col·laboradors fidels es van atribuir el mèrit d’haver descobert i comprès aquelles veritats espirituals tan importants. Russell va reconèixer la labor dels seus predecessors, però sobretot va atribuir el mèrit a Jehovà, qui s’encarregava d’ensenyar al Seu poble el que necessitava saber en el moment oportú. Sens dubte, Jehovà va beneir els esforços de Russell i els seus col·laboradors per destriar la veritat de la mentida. Amb els anys, la distància que els separava de la cristiandat es va fer més gran i evident.

Russell i els seus col·laboradors van defensar les veritats bíbliques

12 No hi ha paraules per descriure el que van fer aquells homes fidels per defensar la veritat bíblica durant les dècades prèvies al 1914. Fent balanç, La Torre de Guaita de l’1 de novembre de 1917 va comentar: «Avui dia, milers i milers de persones s’han alliberat de la feixuga càrrega de la por que els havien imposat les ensenyances sobre l’infern de foc i altres doctrines falses. [...] La marea de la Veritat, que va començar fa més de quaranta anys, continua pujant de manera constant i ho continuarà fent fins que cobreixi tota la Terra; i els qui volen impedir la difusió de la Veritat arreu del món és com si intentessin aturar amb una simple escombra les onades d’un poderós oceà».

13, 14. (a) Com va preparar el «missatger» el camí per al Rei Messiànic? (b) Què podem aprendre dels nostres germans de fa més d’un segle?

13 Hauria estat preparat el poble de Déu per a l’inici de la presència de Crist si no hagués pogut diferenciar Jesús del seu Pare, Jehovà? I tant que no! Tampoc ho hauria estat si hagués pensat que la immortalitat era innata en l’ésser humà i no un do inestimable reservat a una quantitat relativament petita de seguidors de Crist. Ni tampoc si hagués cregut que Déu turmentava eternament les persones a l’infern. Queda clar, doncs, que el «missatger» va preparar el camí per al Rei Messiànic.

14 Què podem aprendre dels nostres germans de fa més d’un segle? Hem de ser àvids lectors i estudiants de la Paraula de Déu (Jn. 17:3). Malgrat que aquest món materialista cada dia estigui més famèlic en sentit espiritual, el nostre desig d’alimentar-nos de les veritats bíbliques ha de continuar creixent (llegeix 1 Timoteu 4:15).

«Sortiu-ne, poble meu»

15. Què van entendre els Estudiants de la Bíblia? (Consulta també la nota.)

15 Els Estudiants de la Bíblia van ensenyar que calia abandonar les religions falses. El 1879 La Torre de Guaita va parlar sobre l’«església babilònica». A què feia referència? Al papat? A l’Església catòlica romana? Les religions protestants havien afirmat durant segles que la Babilònia de les profecies bíbliques representava l’Església catòlica. No obstant això, els Estudiants de la Bíblia van entendre que la Babilònia moderna incloïa totes les esglésies de la cristiandat. Per què? Perquè totes ensenyaven doctrines falses com les que hem esmentat. c Amb el pas del temps, les nostres publicacions van ser més i més directes al dir el que havien de fer les persones de cor sincer que pertanyien a la religió falsa.

16, 17. (a) Com van deixar ben clar el tercer volum de La Aurora del MilenioLa Torre de Guaita que les persones havien de renunciar a la religió falsa? (b) Quin factor va treure força a aquells advertiments? (Consulta la nota.)

16 Per exemple, l’any 1891 el tercer volum de l’obra La Aurora del Milenio (en anglès) va explicar que Déu havia rebutjat la Babilònia moderna i va dir: «Totes les esglésies de la cristiandat han estat rebutjades». Va afegir que tots els qui ‘no compartissin les seves doctrines falses i pràctiques se n’havien de separar’.

17 La Torre de Guaita de l’1 de gener de 1900 oferia consell als qui seguien inscrits als arxius de les esglésies de la cristiandat i es justificaven dient: «Jo sé que aquesta és la veritat, i no vaig gairebé mai a altres reunions». L’article preguntava: «Però està bé tenir un peu dins de Babilònia i un altre fora? És aquesta l’obediència que s’espera [...] i que agrada a Déu i ell accepta? De cap manera. [El membre de la religió] va fer públicament un pacte amb la confessió religiosa quan s’hi va unir, i ha de complir fidelment totes les condicions d’aquest pacte fins que [...] públicament renuncia a la seva afiliació o la cancel·la». Amb els anys, aquest missatge es va fer més contundent. d Els servents de Jehovà han de trencar tot lligam amb la religió falsa.

18. Per què havien de sortir les persones de Babilònia, la gran?

18 Hauria estat preparat el grup de servents ungits a la Terra per al naixement del Regne si l’advertiment de sortir de Babilònia, la gran, no s’hagués fet de manera regular? Difícilment, perquè només els cristians que s’han alliberat de les urpes de Babilònia poden adorar Jehovà «en esperit i en veritat» (Jn. 4:24). Estem nosaltres tan decidits a mantenir-nos separats de la religió falsa? Aleshores, continuem obeint el manament: «Sortiu-ne, poble meu»! (Llegeix Apocalipsi 18:4.)

Es reuneixen per adorar Déu

19, 20. Com va animar La Torre de Guaita el poble de Déu a reunir-se?

19 Els Estudiants de la Bíblia ensenyaven que, on fos possible, els companys de creença s’havien de reunir per adorar Déu. Els autèntics cristians no només han d’abandonar la religió falsa; també han de participar en l’adoració pura. Els primers números de La Torre de Guaita ja animaven els lectors a reunir-se per adorar Déu. Per exemple, el juliol de 1880 Russell va publicar un informe sobre una gira de discursos que havia fet i va comentar que les nombroses reunions havien estat d’allò més animadores. També va convidar els lectors a escriure per explicar el seu progrés; algunes de les cartes rebudes es publicarien a la revista. Amb quin propòsit? «Feu-nos saber a tots [...] com el Senyor us fa prosperar; si us continueu reunint amb els qui comparteixen la preciosa fe.»

Charles Russell amb un grup d’Estudiants de la Bíblia a Copenhaguen (Dinamarca, 1909)

20 L’article «Reunim-nos» de La Torre de Guaita de gener de 1882 exhortava els cristians a celebrar reunions «per edificar-se, animar-se i enfortir-se mútuament». Deia: «No importa si algú de vosaltres té molta formació o un talent especial, o no. Que cadascú porti la seva Bíblia, paper i llapis, i proveïu-vos de tantes concordances bíbliques [...] com sigui possible. Trieu un tema i demaneu la guia de l’Esperit per poder entendre’l; després llegiu, penseu, compareu un text amb un altre i segur que arribareu a la veritat».

21. Quin exemple va donar la congregació d’Allegheny pel que fa a reunir-se i cuidar l’espiritualitat dels germans?

21 Els Estudiants de la Bíblia tenien la seva seu a Allegheny (Pennsilvània, EUA). Allà van donar un bon exemple al reunir-se per obeir el consell d’Hebreus 10:24, 25 (llegeix-lo). Molt temps després, un germà gran anomenat Charles Capen va escriure sobre aquelles reunions a les quals assistia de petit: «Encara recordo un dels textos bíblics pintats a la paret de la sala de congressos de la Societat: “Un sol és vostre mestre, lo Cristo, i tots vosaltres sou germans”. Sempre he tingut molt present aquest text; al poble de Jehovà no hi ha distinció entre clergat i laïcat» (Mt. 23:8, Lo Nou Testament, Melcior Prat). També va explicar que les reunions eren molt edificants i animadores, i com el germà Russell s’esforçava de valent a cuidar l’espiritualitat de cada membre de la congregació.

22. Com van respondre les persones fidels a l’exhortació de reunir-se, i què en podem aprendre?

22 Les persones de bon cor van respondre a aquest exemple i a la instrucció rebuda. Es van formar congregacions a altres estats, com Ohio i Michigan, i després per tot Amèrica del Nord i altres països. Hauria estat realment preparat el poble de Déu per a la presència de Crist si no hagués rebut la instrucció d’obeir el consell bíblic de reunir-se? Segurament no. I nosaltres? Hem de tenir la mateixa determinació d’assistir regularment a les reunions. Així aprofitarem tota ocasió d’adorar Déu amb els nostres germans i d’edificar-nos en sentit espiritual.

Prediquen amb entusiasme

23. Com va deixar clar La Torre de Guaita que tots els ungits han de predicar?

23 Els Estudiants de la Bíblia ensenyaven que tots els ungits han de predicar. El 1885 La Torre de Guaita va dir: «No hem d’oblidar que tots els ungits han estat ungits per predicar (Is. 61:1), cridats a la predicació». Un número del 1888 va afirmar: «La nostra comissió és ben senzilla [...]. Si no la complim i busquem excuses, som sens dubte servents ganduls i demostrem que no som dignes de l’elevada posició a la qual estem cridats».

24, 25. (a) Què van fer Russell i els seus col·laboradors a part d’animar els altres a predicar? (b) Com va descriure un colporteur la seva obra?

24 Russell i els seus col·laboradors no es van limitar a animar els altres a predicar. També van publicar uns tractats titulats Bible Students’ Tracts («Tractats dels Estudiants de la Bíblia»), més endavant anomenats Old Theology Quarterly («Antiga teologia trimestral»). Els lectors de La Torre de Guaita rebien aquests tractats i els distribuïen de franc.

Pregunta’t: «És la predicació el centre de la meva vida?»

25 Els qui predicaven a temps complet rebien el nom de colporteurs. En Charles Capen, esmentat abans, n’era un. Va comentar: «Usava mapes del Servei Geològic del Govern dels Estats Units per fer un seguiment del territori que predicava a Pennsilvània. Com que els mapes contenien totes les carreteres, podia arribar a peu a totes les zones de cada comtat. De vegades, després de viatjar tres dies agafant comandes dels llibres de la sèrie Estudios de las Escrituras, llogava un cavall i un carro per fer els lliuraments. Sovint feia una parada en el camí i passava la nit amb els grangers. En aquells dies no hi havia gaires cotxes».

Un colporteur. Fixa’t en el «Diagrama de les Edats» pintat al lateral del carro

26. (a) Per què el poble de Déu havia de predicar per estar preparat per a la governació de Crist? (b) Què ens hem de preguntar tots nosaltres?

26 Calia valor i zel per fer tots aquells esforços. Haurien estat preparats els autèntics cristians per a la governació de Crist si no se’ls hagués ensenyat la importància de la predicació? En absolut. Al capdavall, aquesta obra seria una característica rellevant de la presència de Crist (Mt. 24:14). Els servents de Déu s’havien de preparar per fer d’aquesta obra salvadora l’activitat més important de la seva vida. Pregunta’t: «És la predicació el centre de la meva vida? Faig sacrificis per participar-hi plenament?».

Neix el Regne de Déu!

27, 28. (a) Què va veure Joan en una visió? (b) Què van fer Satanàs i els seus dimonis quan va néixer el Regne?

27 Finalment, va arribar el transcendental any 1914. Com hem vist a l’inici del capítol, cap humà no va presenciar els gloriosos esdeveniments que van tenir lloc al cel. Tot i això, l’apòstol Joan va rebre una visió que descrivia els fets de manera simbòlica. Visualitza l’escena: Joan veu «un gran prodigi», o senyal, al cel. La «dona» de Déu, la seva organització d’éssers espirituals al cel, està embarassada i té un nen. El relat diu que aquest nen simbòlic aviat ‘pasturaria totes les nacions amb porra de ferro’. Però després del seu naixement, és endut prop de Déu i prop del seu tron. Se sent una veu forta al cel que diu: «Ara s’ha realitzat la salvació, la potència, el regnat del nostre Déu, i el poder del seu Crist» (Ap. 12:1, 5, 10).

28 El que va veure Joan va ser el naixement del Regne Messiànic. Aquell moment gloriós no va agradar a tothom. Satanàs i els seus dimonis van lluitar contra l’exèrcit d’àngels fidels, encapçalat per Miquel, o Crist. Què va passar? Llegim: «El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tot el món, fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell» (Ap. 12:7, 9).

El 1914 els Estudiants de la Bíblia van començar a discernir el senyal de la presència invisible de Crist

29, 30. Després del naixement del Regne Messiànic, com van canviar les coses (a) a la Terra? (b) al cel?

29 Molt abans del 1914, els Estudiants de la Bíblia van afirmar que en aquell important any començaria un període turbulent. Però no es podien imaginar com en seria, d’encertada, aquella predicció. Segons la visió de Joan, a partir d’aleshores Satanàs tindria encara més influència sobre la humanitat: «Ai de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable ple de gran furor, sabent que té poc temps» (Ap. 12:12). El 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial i es va començar a complir arreu del món el senyal de la presència de Crist. Els «darrers dies» d’aquest món malvat havien començat (2 Tim. 3:1).

30 Per contra, al cel hi va haver alegria, perquè Satanàs i els dimonis en van ser expulsats per sempre. El relat de Joan diu: «Per això estigueu-ne joiosos, oh cel i els qui hi habiteu» (Ap. 12:12). Ara que el cel s’havia netejat i Jesús havia estat entronitzat, el Regne Messiànic estava a punt per actuar a favor del poble de Déu a la Terra. Què faria? Com hem vist al començament del capítol, Crist, «l’Àngel del pacte», primer refinaria els servents de Déu. Què implicaria això?

Un període de prova

31. (a) Què va predir Malaquies sobre el període de refinament? (b) Com es van començar a complir les seves paraules? (Consulta també la nota.)

31 Malaquies va profetitzar que el procés de refinament al qual se sotmetria el poble de Déu no seria fàcil: «¿Qui suportarà el dia de la seva arribada? ¿Qui es tindrà ferm, quan farà la seva aparició? Ja que és com el foc del fonedor» (Mal. 3:2). I no s’equivocava. A partir de l’any 1914, els servents de Déu es van haver d’enfrontar a proves i dificultats importants. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, molts Estudiants de la Bíblia van ser víctimes d’una persecució implacable i van ser empresonats. e

32. Quins conflictes interns va patir l’organització després del 1916?

32 L’organització també va patir conflictes interns. El 1916 Russell va morir quan només tenia seixanta-quatre anys, i la notícia va trasbalsar molts cristians. La seva mort va posar al descobert que alguns havien donat massa importància a aquell home exemplar. Encara que Russell mai no ho va buscar, molts s’havien deixat endur per una veneració excessiva de la seva figura. Hi havia qui pensava que la mort de Russell posaria fi a la revelació progressiva de la veritat, i alguns es van amargar i es negaven a seguir endavant. Aquestes actituds van provocar un brot d’apostasia que va dividir l’organització.

33. Per què van suposar una prova per al poble de Déu les expectatives frustrades?

33 Una altra prova van ser les expectatives frustrades. Tot i que l’afirmació de La Torre de Guaita que el 1914 acabarien els temps dels gentils era correcta, els germans encara no comprenien què passaria aquell any (Lc. 21:24). Creien que Crist portaria al cel la classe ungida de la núvia per governar amb ell, però no va ser així. Al final del 1917, La Torre de Guaita va anunciar que a la primavera de l’any 1918 acabaria un període de sega de quaranta anys. No obstant això, la predicació no es va aturar, sinó que va continuar prosperant després d’aquella data. La revista va suggerir que la sega sí que havia acabat, però que encara quedava un període d’espigolament. Amb tot, la decepció va fer que molts deixessin de servir Jehovà.

34. Quina prova especialment difícil es va presentar el 1918, i per què va pensar la cristiandat que els Estudiants de la Bíblia estaven «morts»?

34 L’any 1918 es va presentar una prova especialment difícil. J. F. Rutherford, qui havia substituït C. T. Russell com a president de l’organització, i set germans que supervisaven l’obra van ser condemnats injustament a llargues penes a la presó federal d’Atlanta (Geòrgia, EUA). Durant un temps va semblar que l’obra del poble de Déu estava aturada. Molts clergues de la cristiandat se’n van alegrar. Com que els «líders» eren a la presó, la seu de Brooklyn estava tancada i la predicació trobava oposició a Amèrica i Europa, els clergues van donar per fet que aquells molestos Estudiants de la Bíblia estaven «morts»; ja no suposaven cap amenaça (Ap. 11:3, 7-10). Que equivocats estaven!

Un període de revifament!

35. Per què va permetre Jesús que les dificultats afligissin els seus seguidors, i quina mesura va prendre per ajudar-los?

35 Els enemics de la veritat no sabien que Jesús permetia que aquelles dificultats afligissin el seu poble perquè Jehovà estava actuant com a «fonedor i purificador de plata» (Mal. 3:3). Tant Jehovà com Jesús estaven segurs que els cristians fidels en sortirien refinats, purificats i més preparats que mai per servir el Rei. Des de l’inici del 1919, va quedar clar que l’esperit sant havia fet el que els enemics del poble de Déu creien impossible: els cristians fidels van revifar! (Ap. 11:11.) En aquell temps, Crist va complir un aspecte clau del senyal dels darrers dies. Va nomenar l’esclau fidel i assenyat, un grupet d’homes ungits que guiaria el poble de Déu i subministraria aliment espiritual al temps degut (Mt. 24:45-47).

36. Com es va fer evident el revifament espiritual del poble de Déu?

36 El 26 de març de 1919 Rutherford i els seus col·laboradors van sortir de la presó. De seguida es va programar un congrés per al mes de setembre d’aquell any. Així mateix, es van fer plans per publicar una segona revista pensada per a la predicació, anomenada The Golden Age («L’edat d’or»), que acompanyaria La Torre de Guaita. f Aquell any també es va publicar el primer número de Bulletin («Butlletí»), que ara és el quadern de la reunió Vida cristiana i predicació, que ha estat una gran ajuda per a la predicació. A partir del 1919, la predicació casa per casa va anar guanyant protagonisme.

37. Durant els anys posteriors al 1919, com van demostrar alguns cristians que no eren lleials?

37 La predicació va continuar refinant els servents de Crist, ja que els qui eren orgullosos i arrogants no van estar disposats a fer aquella obra humil i es van separar dels cristians fidels. Durant els anys posteriors al 1919, alguns cristians deslleials es van ressentir i van recórrer a calúmnies i difamacions; fins i tot es van posar de part dels qui perseguien els servents fidels de Jehovà.

38. Què demostren tots els èxits i les victòries que han obtingut els seguidors de Crist?

38 Però malgrat els atacs, els seguidors de Crist van continuar creixent i prosperant. Tots els èxits i les victòries que han obtingut des d’aleshores són una prova indiscutible que el Regne de Déu ja governa. Com és que un grup de simples humans imperfectes ha pogut vèncer una vegada i una altra Satanàs i el seu món malvat? Gràcies al suport i la benedicció que Jehovà subministra mitjançant el seu Fill i el Regne Messiànic (llegeix Isaïes 54:17).

Rutherford presenta un discurs motivador en un congrés uns mesos després de sortir de la presó

39, 40. (a) Quines són algunes característiques d’aquesta publicació? (b) Com et beneficiarà estudiar-la?

39 En els capítols següents, analitzarem el que el Regne de Déu ha fet a la Terra durant els seus cent anys d’existència. Cada secció del llibre tractarà d’un aspecte de l’obra del Regne a la Terra. A cada capítol hi ha un requadre de repàs que ens ajudarà a determinar fins a quin punt el Regne és real per a nosaltres. Els últims capítols parlaran del que farà el Regne quan vingui ben aviat per destruir els malvats i convertir la Terra en un paradís. Com et beneficiarà estudiar aquesta publicació?

40 Satanàs vol debilitar la teva fe en el Regne de Déu, però Jehovà vol enfortir-la perquè et protegeixi i t’ajudi a mantenir-te ferm (Ef. 6:16). Per tant, t’animem a estudiar detingudament aquesta publicació. Continua preguntant-te: «És el Regne de Déu real per a mi?». Com més ho sigui, més probable serà que tu també puguis veure el dia que tothom sàpiga que el Regne de Déu és real i governa, i continuar donant-li suport de manera fidel i activa.

a Per aprendre més sobre Grew, Stetson i Storrs, consulta les pàgines 45 i 46 del llibre Los testigos de Jehová, proclamadores del Reino de Dios.

b En aquesta publicació, s’usarà normalment el títol La Torre de Guaita encara que la revista ha tingut diferents noms des que es va començar a publicar l’any 1879.

c Tot i que els Estudiants de la Bíblia van entendre que era necessari allunyar-se de les organitzacions religioses que eren amigues del món, durant anys van continuar considerant germans cristians aquells qui, malgrat no ser Estudiants de la Bíblia, afirmaven creure en el rescat i estar dedicats a Déu.

d Un factor que va treure força a aquells advertiments va ser que s’aplicaven principalment al petit ramat de Crist compost pels 144.000. En el capítol 5 veurem que abans del 1935 es pensava que la «gran multitud» d’Apocalipsi (Revelació) 7:9, 10 inclouria molts membres de les esglésies de la cristiandat que formarien una classe celestial secundària com a recompensa per haver-se posat de part de Crist al temps de la fi.

e El setembre de 1920 es va editar un número especial de The Golden Age (ara Desperta’t!) que recollia molts casos de persecució durant la guerra, alguns sorprenentment ferotges, a Alemanya, a Anglaterra, al Canadà i als Estats Units. En canvi, durant les dècades anteriors a la Primera Guerra Mundial no s’havien produït gaires episodis de persecució com aquells.

f Durant molts anys, l’objectiu principal de La Torre de Guaita va ser l’edificació personal dels membres del petit ramat.