Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 1

«Vingui el vostre Regne»

«Vingui el vostre Regne»

QUÈ ESTUDIAREM?

El que va ensenyar Jesús sobre el Regne de Déu

1, 2. Quines paraules de Jehovà van sentir tres dels apòstols de Jesús, i com van reaccionar?

 SI Jehovà mateix et manés fer una cosa, com reaccionaries? Sense importar de què es tractés, segur que ho faries de seguida.

2 Temps després de la Pasqua del 32 de la n. e., tres apòstols de Jesús —Pere, Jaume i Joan— es van trobar en aquesta situació (llegeix Mateu 17:1-5). Estaven amb el seu Mestre en «una muntanya alta», i en una visió van veure la glòria que Jesús tindria com a Rei celestial. La visió semblava tan real que Pere hi va voler participar. Mentre parlava es va formar un núvol sobre els seus caps. Aleshores, ell i els seus companys van escoltar clarament una veu que molt poques persones han tingut el privilegi de sentir: la veu de Jehovà. Després de dir que Jesús era el seu Fill, Jehovà els va manar: «Escolteu-lo». Els apòstols van fer cas d’aquell manament diví; van escoltar les ensenyances de Jesús i van animar els altres a fer el mateix (Ac. [Fe.] 3:19-23; 4:18-20).

Jesús va parlar més del Regne de Déu que de qualsevol altre assumpte

3. Per què vol Jehovà que escoltem el seu Fill, i quin tema fem bé d’analitzar?

3 El manament «escolteu-lo» es va registrar a la Bíblia per al nostre benefici (Rm. 15:4). Per quina raó? Perquè Jesús és el portaveu de Jehovà i, cada cop que ensenyava alguna cosa, estava compartint el que el seu Pare volia que sabéssim (Jn. 1:14). Jesús va parlar més del Regne de Déu que de qualsevol altre assumpte. Com que el govern messiànic celestial format per Jesús i els 144.000 és un tema tan important, fem bé d’analitzar-lo amb atenció (Ap. [Rv.] 5:9, 10; 14:1-3; 20:6). Abans, però, vegem per què Jesús va parlar tant del Regne de Déu.

De l’abundància del cor...

4. Com va mostrar Jesús que el seu cor estava ple d’amor pel Regne?

4 El cor de Jesús està ple d’amor pel Regne. Com ho sabem? Perquè les paraules mostren el que hi ha dins el cor; demostren què és el que realment ens importa. Jesús mateix va dir que de l’abundàcia del cor parla la boca (Mt. 12:34). Jesús va aprofitar tota ocasió per parlar del Regne. En els quatre Evangelis trobem més de cent referències al Regne, la majoria de les quals són paraules de Jesús. Va fer del Regne el tema principal de la seva predicació al dir: «Haig d’anunciar el missatge joiós del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat» (Lc. 4:43). Després de ressuscitar, també va continuar parlant del Regne als seus deixebles (Ac. 1:3). Jesús apreciava tant el Regne que no en podia deixar de parlar.

5-7. (a) Per què sabem que el cor de Jehovà està ple d’amor pel Regne? Il·lustra-ho. (b) Com podem demostrar que el nostre cor està ple d’amor pel Regne?

5 El cor de Jehovà també està ple d’amor pel Regne. Com ho sabem? No oblidis que Jehovà va ser qui va enviar el seu Fill unigènit a la Terra i que és l’origen de tot el que Jesús va dir i ensenyar (Jn. 7:16; 12:49, 50). Jehovà també és la font de tot el que trobem enregistrat als Evangelis sobre la vida i el ministeri de Jesús. Què implica això?

Pregunta’t: «Està el meu cor ple d’amor pel Regne?»

6 Imagina’t que estàs fent un àlbum de fotos de la teva família. Tens moltes fotografies, però a l’àlbum no caben totes. Què faràs? Hauràs d’escollir quines posaràs a l’àlbum i quines no. Doncs bé, podem dir que els Evangelis són com un àlbum de fotos de Jesús que ens permet conèixer-lo. Jehovà no va fer que els escriptors dels Evangelis escrivissin tot el que el seu Fill va dir i tot el que va fer aquí a la Terra (Jn. 20:30; 21:25). L’esperit de Jehovà els va guiar perquè escrivissin les paraules i accions de Jesús. Aquests relats ens ajuden a entendre el propòsit del seu ministeri i què és més important per a Déu (2 Tim. 3:16, 17; 2 Pe. 1:21). El fet que els Evangelis parlin tantes vegades del que Jesús va ensenyar sobre el Regne ens indica que el cor de Jehovà està ple d’amor pel Regne. Jehovà vol que sapiguem què és el seu Regne!

7 Aleshores, pregunta’t: «Està el meu cor ple d’amor pel Regne?». Si de veritat ho està, escoltarem de bon grat tot el que Jesús va dir i ensenyar sobre el Regne: quina importància té, quan vindrà i què farà.

Què farà el Regne quan vingui?

8. Com va ressaltar Jesús la importància del Regne?

8 Analitzem l’oració del parenostre. Amb paraules senzilles, però plenes de significat, Jesús va ressaltar la importància del Regne explicant què aconseguiria aquest govern. L’oració consta de set peticions. Les tres primeres tenen a veure amb el propòsit de Jehovà: que se santifiqui el seu nom, que vingui el seu Regne i que es faci la seva voluntat a la Terra com en el cel (llegeix Mateu 6:9, 10). Aquestes tres peticions estan molt relacionades, perquè el Regne Messiànic és el mitjà pel qual Jehovà santificarà el seu nom i acomplirà la seva voluntat.

9, 10. (a) Què farà el Regne de Déu quan vingui? (b) Quina promesa de la Bíblia tens ganes que es compleixi?

9 Què farà el Regne de Déu quan vingui? Quan orem «vingui el vostre Regne», estem demanant que el Regne actuï de manera contundent. Quan el Regne vingui, exercirà tot el seu poder sobre la Terra, eliminarà el món malvat de Satanàs, que inclou tots els governs humans, i portarà un nou món just (Dan. 2:44; 2 Pe. 3:13). Aleshores, sota la governació del Regne, tota la Terra es convertirà en un paradís (Lc. 23:43NM). Tots els qui estiguin a la memòria de Jehovà ressuscitaran i tornaran a estar amb els seus amics i familiars (Jn. 5:28, 29). Els humans obedients arribaran a la perfecció i gaudiran de vida eterna (Ap. 21:3-5). La Terra finalment estarà en perfecta harmonia amb el cel; s’hi farà la voluntat de Jehovà! No estàs impacient per veure com es compleixen totes aquestes promeses bíbliques? Recorda que cada vegada que li demanes a Jehovà que vingui el seu Regne, estàs fent oració perquè es compleixin aquestes meravelloses promeses.

10 Queda clar que el Regne de Déu encara no ‘ha vingut’ a complir l’oració de Jesús. Al capdavall, els governs humans encara existeixen i no vivim en el nou món just. Però hi ha bones notícies! El Regne de Déu ja ha estat establert. Això és el que analitzarem en el següent capítol; però abans vegem què va dir Jesús sobre quan s’establiria el Regne i sobre quan vindria.

Quan s’establiria el Regne de Déu?

11. Què va indicar Jesús sobre l’establiment del Regne de Déu?

11 Malgrat les expectatives d’alguns dels seus deixebles, Jesús va indicar que el Regne no s’establiria en el primer segle de la n. e. (Ac. 1:6.) Analitzem dues paràboles que Jesús va explicar amb menys de dos anys de diferència.

12. Com indica la paràbola del blat i el jull que el Regne no es va establir en el primer segle?

12 La paràbola del blat i el jull. (Llegeix Mateu 13:24-30.) Després d’explicar la paràbola del blat i el jull, o mala herba, potser en la primavera del 31 de la n. e., Jesús en va aclarir el significat als seus deixebles (Mt. 13:36-43). A grans trets, la paràbola significa el següent: un cop haguessin mort els apòstols, el Diable sembraria jull (cristians d’imitació) entre el blat («els qui pertanyen al Regne», o cristians ungits). El blat i el jull creixerien junts durant l’època de creixement fins que arribés la sega, o «la fi del món», és a dir, la conclusió d’un ordre de coses. Al començar l’època de la sega, es colliria el jull i després es recolliria el blat. Per tant, la paràbola indica que el Regne no s’establiria en el primer segle, sinó quan acabés l’època de creixement i comencés l’època de la sega, l’any 1914.

13. Com va il·lustrar Jesús que no es convertiria en el Rei Messiànic just després de tornar al cel?

13 La paràbola de les mines. (Llegeix Lluc 19:11-13.) Jesús va explicar aquesta paràbola el 33 de la n. e., quan feia el seu últim viatge a Jerusalem. Alguns dels qui l’escoltaven creien que establiria el seu Regne tan aviat com arribessin a Jerusalem. Per ajudar-los a entendre-ho bé i fer-los veure que encara quedava molt de temps per a l’establiment del Regne, Jesús es va comparar a «un noble» que havia de viatjar «cap a una terra llunyana per rebre la investidura reial». a En el cas de Jesús, la «terra llunyana» era el cel, on rebria poder reial del seu Pare. Però Jesús sabia que no es convertiria en el Rei Messiànic just després de tornar al cel. Sabia que seuria a la dreta de Déu i esperaria fins que arribés el moment fixat, una espera que va durar molts segles (Sl. 110:1, 2; Mt. 22:43, 44; Heb. 10:12, 13).

Quan vindrà el Regne de Déu?

14. (a) Com va contestar Jesús la petició de quatre dels seus apòstols? (b) Què ens ensenya el compliment de la profecia de Jesús sobre la seva presència i el Regne?

14 Pocs dies abans de la mort de Jesús, quatre dels seus apòstols li van demanar: «Digueu-nos [...] quin serà el senyal de la vostra vinguda [«presència», NM] i de la fi del món» (Mt. 24:3; Mc. 13:4). Jesús els va contestar explicant-los la detallada profecia que trobem als capítols 24 i 25 de Mateu, en què va especificar esdeveniments mundials que assenyalarien un període de temps anomenat la seva «presència». El principi de la seva presència coincidiria amb l’establiment del Regne, i el clímax de la seva presència amb la vinguda del Regne. Tenim moltes evidències que la profecia de Jesús s’ha estat complint des del 1914. b Així, doncs, aquell any va començar la seva presència i es va establir el Regne.

15, 16. A qui fa referència l’expressió «aquesta generació»?

15 Aleshores, quan vindrà el Regne de Déu? Jesús no ho va dir exactament (Mt. 24:36). Però va explicar una cosa que ens hauria de convèncer que està molt a prop. Va indicar que el Regne vindria després que «aquesta generació» veiés el compliment del senyal profètic (llegeix Mateu 24:32-34). A qui fa referència l’expressió «aquesta generació»? Analitzem en més detall les paraules de Jesús.

16 «Aquesta generació». Es referia Jesús a persones que no creien en Déu? No. Pensem en qui l’estava escoltant. Jesús va explicar aquesta profecia a quatre dels seus apòstols que «hi anaren tots sols» (Mt. 24:3). Els apòstols aviat serien ungits amb esperit sant. Un altre aspecte a tenir en compte és el context de les seves paraules. Abans de parlar d’«aquesta generació», Jesús havia dit: «Apreneu de la figuera aquesta paràbola: Quan la branca ja es torna tendra, i les fulles broten, coneixeu que l’estiu és a prop; així també, quan veureu tot això, sapigueu que és a prop, a les portes». Els seguidors ungits de Jesús, no els no creients, serien els qui veurien les coses que havia profetitzat i en podrien entendre el significat, que Jesús «és a prop, a les portes». Per tant, quan Jesús va parlar d’«aquesta generació» s’estava referint als seus seguidors ungits.

17. Què volen dir les expressions «generació» i «tot això»?

17 «Us asseguro que no passarà aquesta generació fins que tot això s’hagi realitzat». Com es compliran aquestes paraules? Per respondre a aquesta pregunta, cal que sapiguem dues coses: què vol dir la paraula «generació» i què vol dir l’expressió «tot això». Sovint, la paraula generació fa referència a persones d’edats diferents que coincideixen en un període de temps concret. Una generació no és excessivament llarga i té un final (Èx. 1:6). L’expressió «tot això» inclou tots els esdeveniments que es va profetitzar que succeirien durant la presència de Jesús, des del començament l’any 1914 fins al clímax a la gran tribulació (Mt. 24:21).

18, 19. (a) Com hem d’entendre el que Jesús va dir sobre «aquesta generació»? (b) A quina conclusió podem arribar?

18 Així, doncs, com hem d’entendre el que Jesús va dir sobre «aquesta generació»? La generació està formada per dos grups d’ungits que han coincidit en el temps. El primer grup són els ungits que van veure el començament del compliment del senyal el 1914, i el segon grup són els ungits que han estat contemporanis del primer grup durant un temps. Almenys alguns dels ungits que formen part del segon grup veuran el principi de la gran tribulació. Els dos grups formen una generació perquè les seves vides com a cristians ungits han coincidit durant un període de temps. c

19 A quina conclusió arribem? D’una banda, sabem que el senyal de la presència de Jesús amb poder reial és evident arreu del planeta. De l’altra, els ungits que encara estan vius i formen part d’«aquesta generació» s’estan fent grans, però no moriran tots abans que comenci la gran tribulació. Per tant, podem arribar a la conclusió que molt aviat vindrà el Regne de Déu per exercir el seu poder sobre la Terra. Que emocionant serà veure com es compleix la petició de l’oració que Jesús ens va ensenyar: «Vingui el vostre Regne»!

20. Quin assumpte de gran importància s’analitzarà en aquesta publicació, i què estudiarem en el següent capítol?

20 No oblidem mai les paraules que Jehovà mateix va dir des del cel sobre el seu Fill: «Escolteu-lo». Tots els cristians verdaders volem fer cas d’aquest manament diví, i estem molt interessats en tot el que Jesús va dir i va ensenyar sobre el Regne de Déu. En aquesta publicació analitzarem el que aquest Regne ja ha aconseguit i el que aconseguirà en el futur. En el següent capítol, estudiarem els apassionants esdeveniments que van acompanyar el naixement del Regne de Déu al cel.

a La paràbola de Jesús probablement va fer que els qui l’escoltaven pensessin en Arquelau, un dels fills d’Herodes el Gran. Abans de morir, Herodes va nomenar Arquelau hereu del govern de Judea i altres zones. Tot i això, abans de començar a governar, va haver de fer el llarg viatge fins a Roma per rebre l’aprovació de Cèsar August.

c Cap cristià que hagi rebut l’ungiment després de la mort de l’últim ungit del primer grup —aquells qui van veure «el començament dels dolors» l’any 1914— no forma part d’«aquesta generació» (Mt. 24:8).