Les bones notícies segons Lluc 19:1-48

  • Jesús visita Zaqueu (1-10)

  • La paràbola de les deu mines (11-27)

  • Entrada triomfal de Jesús (28-40)

  • Jesús plora per Jerusalem (41-44)

  • Fa fora del temple els venedors (45-48)

19  Jesús va entrar a Jericó i va començar a travessar la ciutat.  Allà hi havia un home que es deia Zaqueu. Era un dels caps dels cobradors d’impostos i era ric.  Zaqueu intentava veure qui era Jesús, però no podia, perquè era baixet i hi havia molta gent.  Per això, es va posar a córrer per avançar la gent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que estava a punt de passar per allà.  Quan Jesús hi va arribar, va alçar la mirada i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui em quedaré a casa teva.»  Ell va baixar de pressa i el va rebre a casa seva molt content.  Quan la gent ho va veure, tots es van posar a murmurar: «S’allotja a casa d’un pecador.»+  Però Zaqueu es va aixecar i va dir al Senyor: «Senyor, donaré als pobres la meitat de tot el que tinc, i tot el que he aconseguit extorsionant* la gent, ho tornaré multiplicat per quatre.»+  I Jesús li va contestar: «Avui ha arribat la salvació a aquesta casa, perquè ell també és fill d’Abraham. 10  Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar el que estava perdut.»+ 11  Mentre escoltaven tot això, Jesús els va posar una altra comparació, perquè estava a prop de Jerusalem i ells pensaven que el Regne de Déu vindria d’un moment a l’altre.+ 12  Per això va dir: «Un home de família noble havia de viatjar a un país llunyà+ per assegurar-se que el nomenessin rei* i després tornar. 13  Va cridar deu dels seus esclaus, els va donar deu mines* i els va dir: “Feu negocis amb elles fins que torni.”+ 14  Ara bé, la gent del seu país l’odiava i va enviar un grup d’ambaixadors a dir: “No volem que aquest home sigui el nostre rei.” 15  »Quan va tornar després d’assegurar-se que el nomenessin rei, va fer venir els esclaus a qui havia donat els diners* per saber quant havien guanyat fent negocis.+ 16  Es va apropar el primer i li va dir: “Senyor, la teva mina ha produït deu mines.”+ 17  I el rei li va respondre: “Ben fet, ets un bon esclau! Com que has sigut fidel en una cosa tan petita, et dono autoritat sobre deu ciutats.”+ 18  Després es va apropar el segon i li va dir: “Senyor, la teva mina ha produït cinc mines.”+ 19  I a aquest també li va respondre: “T’encarregaràs de cinc ciutats.” 20  Però se li va apropar un altre i li va dir: “Senyor, aquí tens la teva mina. L’he tingut amagada en un mocador. 21  Ho he fet perquè tenia por de tu. Ets un home sever, que retires el que no has dipositat i segues el que no has sembrat.”+ 22  I li va respondre: “Esclau malvat, et jutjo amb les teves mateixes paraules. Així que sabies que soc un home sever, que retiro el que no he dipositat i sego el que no he sembrat?+ 23  Llavors, per què no vas posar els meus diners* al banc? Així, al tornar, els hauria recuperat amb interessos.” 24  »Aleshores va dir als que estaven allà: “Preneu-li la mina i doneu-la al que té les deu mines.”+ 25  Però ells li van respondre: “Senyor, aquest ja té deu mines!” 26  I ell els va contestar: “Us dic que a qui té, se li donarà més, però a qui no té, se li prendrà fins i tot el que té.+ 27  A més, porteu-me aquells enemics meus que no volien que fos el seu rei i executeu-los davant meu.”» 28  Després de dir tot això, Jesús va continuar el seu viatge, pujant cap a Jerusalem. 29  Quan s’acostava a Betfagé i Betània, a la muntanya anomenada muntanya de les Oliveres,+ va enviar dos dels seus deixebles+ 30  i els va dir: «Aneu al poble que veieu allà i, quan hi entreu, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31  I si algú us pregunta per què el deslligueu, digueu-li: “El Senyor el necessita.”» 32  Els deixebles que havia enviat hi van anar i el van trobar tal com els havia dit.+ 33  Mentre deslligaven el burret, els amos els van preguntar: «Per què el deslligueu?» 34  Ells van respondre: «El Senyor el necessita.» 35  Llavors el van portar a Jesús, van posar els seus mantells damunt del burret i van fer que Jesús s’hi assegués.+ 36  Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.+ 37  Quan es va apropar al camí que baixa de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud de deixebles es va alegrar molt i va començar a alabar Déu amb veu forta per tots els miracles que havien vist, 38  i deien: «Beneït qui ve com a Rei en nom de Jehovà!* Pau al cel, i glòria a les altures!»+ 39  Però alguns dels fariseus que hi havia entre la multitud li van dir: «Mestre, reprèn els teus deixebles.»+ 40  Ell va contestar: «Us dic que si ells callessin, les pedres cridarien.» 41  Quan va arribar prop de la ciutat i la va veure, va plorar per ella+ 42  i va dir: «Si tu, tu mateixa, haguessis reconegut en aquest dia les coses que tenen a veure amb la pau... Però ja han sigut amagades dels teus ulls.+ 43  Perquè arribaran els dies en què els teus enemics construiran una tanca d’estaques al teu voltant, t’encerclaran i t’assetjaran per tots costats.+ 44  A tu i als teus habitants* us llançaran contra el terra,+ i no deixaran dins teu pedra sobre pedra,+ perquè no has sabut reconèixer el temps en què se t’inspeccionava.» 45  Llavors va entrar al temple i va començar a fer fora els venedors,+ 46  i els va dir: «Està escrit: “La meva casa serà una casa d’oració”,+ però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres.»+ 47  Jesús va seguir ensenyant cada dia al temple. I els sacerdots principals, els escribes i els homes més importants del poble intentaven matar-lo,+ 48  però no trobaven la manera de fer-ho, perquè tot el poble, sense excepció, estava pendent d’ell per escoltar-lo.+

Notes a peu de pàgina

O «extorsionant amb acusacions falses».
O «aconseguir un regne».
Una mina grega pesava 340 g i equivalia a 100 dracmes. Consulta l’ap. B14.
Lit. «la plata».
Lit. «la meva plata».
Consulta l’ap. A5.
Lit. «fills».