Les bones notícies segons Joan 1:1-51

  • La Paraula va arribar a ser carn (1-18)

  • El testimoni de Joan el Baptista (19-28)

  • Jesús, el Corder de Déu (29-34)

  • Els primers deixebles de Jesús (35-42)

  • Felip i Natanael (43-51)

1  Al principi la Paraula existia,+ i la Paraula estava amb Déu+ i la Paraula era un déu.*+  Ell estava amb Déu al principi.  Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell,+ i ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell. El que va arribar a existir  per mitjà d’ell va ser la vida, i la vida era la llum dels homes.+  I la llum brilla enmig de la foscor,+ però la foscor no l’ha vençut.  Va venir un home que va ser enviat com a representant de Déu i que es deia Joan.+  Aquest home va venir com a testimoni per donar testimoni de la llum,+ perquè persones de tot tipus creguessin gràcies a ell.  Ell no era aquesta llum,+ però va venir a donar testimoni d’aquesta llum.  La llum veritable que iŀlumina tot tipus de persones estava a punt de venir al món.+ 10  De fet, ell* ja estava al món,+ i el món va arribar a existir per mitjà d’ell,+ però el món no el va reconèixer. 11  Va venir a la seva pròpia casa, però la seva gent no el va acceptar. 12  Però a tots aquells que el van rebre, els va donar el dret de convertir-se en fills de Déu,+ perquè demostraven fe en el seu nom.+ 13  Ells no van néixer de sang ni per voluntat humana* ni per la voluntat d’un home, sinó que van néixer de Déu.+ 14  La Paraula va arribar a ser carn+ i va viure entre nosaltres, i vam veure la seva glòria, una glòria com la que correspon a un fill unigènit+ de part del seu pare. Ell estava ple de favor diví* i de veritat. 15  (Joan va donar testimoni d’ell. Va cridar: «Aquest va ser de qui vaig dir: “Qui ve darrere meu m’ha avançat, perquè existia abans que jo.”»)+ 16  Tots hem rebut de la seva plenitud, hem rebut bondat immerescuda sobre bondat immerescuda. 17  Perquè la Llei va ser entregada per mitjà de Moisès,+ però la bondat immerescuda+ i la veritat van arribar a existir per mitjà de Jesucrist.+ 18  Cap home ha vist mai Déu.+ El déu unigènit,+ que està al costat del Pare,*+ és qui ens ha explicat qui és ell.+ 19  Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus van enviar sacerdots i levites des de Jerusalem a preguntar-li: «Qui ets?»+ 20  Ell no va evitar la pregunta, sinó que va admetre: «Jo no soc el Crist.» 21  I ells li van preguntar: «Llavors, qui ets? Ets Elies?»+ Ell va respondre: «No ho soc.» «Ets el Profeta?»+ I ell va contestar: «No.» 22  Per això li van dir: «Digue’ns qui ets perquè puguem donar una resposta als que ens han enviat. Què dius de tu mateix?» 23  Ell va respondre: «Soc la veu d’un que crida al desert: “Feu recte el camí de Jehovà”,*+ tal com va dir el profeta Isaïes.»+ 24  Aquests havien sigut enviats pels fariseus. 25  I li van preguntar: «Aleshores, si no ets el Crist ni Elies ni el Profeta, per què bateges?» 26  Joan els va respondre: «Jo batejo amb aigua. Entre vosaltres hi ha algú que no coneixeu. 27  Ell és qui ve darrere meu, i jo no soc digne de deslligar-li les corretges de les sandàlies.»+ 28  Aquestes coses van passar a la Betània de l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.+ 29  L’endemà va veure que Jesús venia cap a ell, i va dir: «Mireu, el Corder+ de Déu que treu el pecat+ del món!+ 30  Aquest és de qui vaig dir: “Darrere meu ve un home que m’ha avançat, perquè existia abans que jo.”+ 31  Ni tan sols jo el coneixia, però la raó per la qual vaig venir a batejar amb aigua és perquè ell fos donat a conèixer a Israel.»+ 32  Joan també va donar aquest testimoni: «Vaig veure l’esperit que baixava des del cel com un colom i es quedava damunt d’ell.+ 33  Ni tan sols jo el coneixia, però aquell que em va enviar a batejar amb aigua em va dir: “Sabràs qui és el que bateja amb esperit sant+ quan vegis que l’esperit baixa i es queda sobre ell.”+ 34  I jo ho he vist, i he donat testimoni que aquest és el Fill de Déu.»+ 35  El dia següent, Joan tornava a estar allà amb dos dels seus deixebles, 36  i quan va veure Jesús caminant, va dir: «Mireu, el Corder+ de Déu!» 37  Quan els dos deixebles van sentir que deia això, van seguir Jesús. 38  Aleshores Jesús es va girar i, al veure que el seguien, els va preguntar: «Què voleu?» Ells li van contestar: «Rabí (que traduït significa “mestre”), on t’allotges?» 39  I ell els va dir: «Veniu amb mi i ho veureu.» Així que van anar amb ell i van veure on s’allotjava, i es van quedar amb ell la resta del dia. Era cap a la desena hora.* 40  Andreu,+ el germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit el que Joan havia dit i que havien seguit Jesús. 41  Primer va trobar el seu germà Simó, i li va dir: «Hem trobat el Messies»+ (que traduït és Crist), 42  i el va portar on estava Jesús. Quan Jesús el va mirar, li va dir: «Tu ets Simó,+ el fill de Joan. Tu et diràs Cefes» (que traduït és Pere).+ 43  L’endemà Jesús volia marxar cap a Galilea. Aleshores va trobar Felip+ i li va dir: «Segueix-me.» 44  Felip era de Betsaida, de la mateixa ciutat que Andreu i Pere. 45  I Felip va trobar Natanael+ i li va dir: «Hem trobat aquell de qui Moisès va escriure a la Llei i de qui van escriure els Profetes. És Jesús, el fill de Josep,+ de Natzaret.» 46  Però Natanael li va dir: «Pot sortir res de bo de Natzaret?» I Felip li va respondre: «Vine i ho veuràs.» 47  Quan Jesús va veure Natanael que venia cap a ell, va dir: «Mireu, sens dubte és un israelita en qui no hi ha engany.»+ 48  I Natanael li va preguntar: «Com és que em coneixes?» Jesús li va contestar: «T’he vist quan estaves sota la figuera abans que Felip et cridés.» 49  Aleshores Natanael li va respondre: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel!»+ 50  Jesús li va dir: «¿Creus en mi perquè t’he dit que et vaig veure sota la figuera? Veuràs coses més grans que aquestes.» 51  I llavors va afegir: «Us ben asseguro que veureu el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant cap al Fill de l’Home.»+

Notes a peu de pàgina

O «era divina».
Fa referència a «la Paraula».
Lit. «voluntat de carn».
O «bondat immerescuda».
O «al si del Pare». Fa referència a una posició de favor especial.
Consulta l’ap. A5.
És a dir, cap a les 4 de la tarda.