Apocalipsi 7:1-17

  • Quatre àngels retenen els vents de la destrucció (1-3)

  • Els 144.000 segellats (4-8)

  • Una gran multitud vestida amb túniques blanques (9-17)

7  Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems* de la terra. Retenien amb força els quatre vents de la terra perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre.  I vaig veure un altre àngel que pujava de l’est* i que portava un segell del Déu viu. I va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut l’autoritat per fer mal a la terra i al mar:  «No feu mal ni a la terra ni al mar ni als arbres fins que hàgim segellat+ els esclaus del nostre Déu al front.»+  I vaig sentir el nombre dels que van ser segellats: 144.000.+ Eren de totes les tribus dels fills d’Israel:+  de la tribu de Judà, 12.000;de la tribu de Rubèn, 12.000;de la tribu de Gad, 12.000;  de la tribu d’Aser, 12.000;de la tribu de Neftalí, 12.000;de la tribu de Manassès,+ 12.000;  de la tribu de Simeó, 12.000;de la tribu de Leví, 12.000;de la tribu d’Issacar, 12.000;  de la tribu de Zabuló, 12.000;de la tribu de Josep, 12.000,i de la tribu de Benjamí, 12.000 segellats.  Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües+ que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb túniques blanques+ i portaven fulles de palmera a les mans.+ 10  I cridaven amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron,+ i del Corder.»+ 11  Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians+ i dels quatre éssers vivents, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, 12  i deien: «Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honor, el poder i la força per sempre més.+ Amén.» 13  Aleshores un dels ancians em va dir: «Qui són aquests que van vestits amb túniques blanques+ i d’on han vingut?» 14  Tot seguit li vaig respondre: «Senyor meu, tu ets qui ho sap.» I ell em va dir: «Aquests són els que surten de la gran tribulació,*+ i han rentat les seves túniques i les han blanquejat amb la sang del Corder.+ 15  És per això que estan davant del tron de Déu i li donen servei sagrat nit i dia al seu temple. I el que està assegut al tron+ estendrà la seva tenda sobre ells.+ 16  No tindran gana ni set mai més, i no els castigarà el sol ni cap calor abrasadora,+ 17  perquè el Corder,+ que està al mig* del tron, els pasturarà+ i els portarà a fonts d’aigua de vida.+ I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «a les quatre cantonades».
O «des del naixement del sol».
O «del temps de gran angoixa».
O «al centre».