1-3. a) Quin perill amenaçava els israelites? b) Com va lluitar Jehovà pel seu poble?

 ELS israelites estaven atrapats. A un costat tenien les escarpades muntanyes i, a l’altre, el mar. L’exèrcit egipci, una despietada màquina de matar, els perseguia decidit a aniquilar-los. a Tot i la situació, Moisès va animar el poble de Déu a no perdre l’esperança. «Jehovà lluitarà per vosaltres», els va assegurar (Èxode 14:14).

² Tot i així, segurament Moisès va demanar ajuda a Jehovà, i ell li va respondre: «Per què em continues demanant ajuda a crits? [...] Aixeca el bastó i estén-lo sobre el mar i divideix-lo en dos» (Èxode 14:15, 16). Ara tracta de visualitzar el que passa a continuació: Jehovà dona l’ordre al seu àngel i la columna de núvol es coŀloca a la rereguarda d’Israel, potser estenent-se com una llarga muralla que impedeix que els egipcis els ataquin (Èxode 14:19, 20; Salm 105:39). A continuació Moisès estén el seu braç i el vent comença a bufar tan fort que parteix el mar. D’alguna manera les aigües es quallen i s’alcen com murs a banda i banda, cosa que obre un camí prou ample perquè creui tota la nació (Èxode 14:21; 15:8).

³ Al veure una demostració de poder com aquesta, el faraó s’hauria d’haver retirat. En canvi, aquest orgullós faraó ordena atacar (Èxode 14:23). L’exèrcit es llança a la persecució, però tan bon punt és entre els murs d’aigua, les  rodes dels carros comencen a caure, fet que causa una gran confusió. Un cop els israelites arriben a l’altra banda i són fora de perill, Jehovà ordena a Moisès: «Estén la mà sobre el mar perquè les aigües caiguin sobre els egipcis, els seus carros de guerra i els seus genets». Llavors els murs d’aigua es desplomen sobre el faraó i l’exèrcit egipci, i s’ofeguen al fons del mar (Èxode 14:24-28; Salm 136:15).

 4. a) Què va demostrar ser Jehovà al mar Roig? b) Com podrien reaccionar algunes persones davant d’aquesta descripció de Jehovà?

⁴ Sens dubte, l’alliberació d’Israel al mar Roig va ser un moment crucial en la història dels tractes de Déu amb la humanitat. En aquella ocasió, Jehovà va demostrar ser «un guerrer poderós» (Èxode 15:3). Però, com et fa sentir aquesta descripció de Jehovà? Com que la guerra ha portat tant de dolor i tanta misèria a la humanitat, creus que el poder destructor de Déu podria allunyar-te d’ell en comptes d’apropar-t’hi?

5, 6. a) Per què és apropiat el títol «Jehovà dels exèrcits»? b) En què es diferencien les guerres divines de les guerres dels homes?

⁵ El títol «Jehovà dels exèrcits» s’utilitza unes dues-centes seixanta vegades en les Escriptures Hebrees i dues en les Escriptures Gregues Cristianes (1 Samuel 1:11). Com a Sobirà, Jehovà comanda un exèrcit d’àngels immens amb un poder destructor impressionant (Josuè 5:13-15; 1 Reis 22:19; Isaïes 37:36). És cert que a ningú li agrada veure morir persones, però recordem que les guerres de Déu són totalment diferents dels conflictes humans. Malgrat els esforços dels dirigents polítics i militars per justificar aquestes agressions, al darrere sempre hi ha cobdícia i egoisme.

 ⁶ En canvi, Jehovà no es deixa emportar per les emocions i no actua sense pensar. Deuteronomi 32:4 diu: «Ell és la Roca, tot el que fa és perfecte, perquè tots els seus camins són justos. És un Déu fidel que mai comet injustícies; ell és just i recte». De fet, la Paraula de Déu condemna la ira descontrolada, la crueltat i la violència (Gènesi 49:7; Salm 11:5). Per tant, quan Jehovà actua, sempre té una bona raó. Ell utilitza el seu poder destructor en comptades ocasions i només com a últim recurs. Aquest fet es veu clarament en les paraules que va dir a través d’Ezequiel: «El Senyor Sobirà Jehovà diu: “És que m’agrada que mori algú malvat? No prefereixo que abandoni els seus camins i segueixi vivint?”» (Ezequiel 18:23).

7, 8. a) A quina conclusió equivocada va arribar Job? b) Com va corregir Elihú el punt de vista equivocat de Job? c) Quina lliçó en podem aprendre?

⁷ Aleshores, per què utilitza Jehovà el seu poder destructor? Recordem el que li va passar a Job. Satanàs va qüestionar si Job, i per extensió qualsevol humà, es mantindria íntegre si passava per proves. Jehovà va contestar l’acusació permetent que Satanàs posés a prova Job.Com a conseqüència, aquest va patir una greu malaltia i va perdre els seus fills i tot el que posseïa (Job 1:1-2:8). Al no conèixer totes les qüestions que hi havia al darrere, Job va pensar erròniament que Déu l’estava castigant injustament i li va preguntar per què l’havia posat en el seu «punt de mira» i el considerava el seu «enemic» (Job 7:20; 13:24).

⁸ El jove Elihú va ajudar Job a entendre que estava equivocat. Li va dir: «¿Estàs tan convençut de tenir raó que diries: “Soc més just que Déu”?» (Job 35:2). No és gens savi pensar que nosaltres sabem més que Déu o creure que ell actua injustament. Elihú va dir: «És impensable que el Déu verdader actuï amb maldat, que el Totpoderós faci res dolent!». I va afegir: «No està al nostre abast comprendre el  Totpoderós; el seu poder és molt gran, i ell mai actua en contra de la seva justícia ni de la seva gran rectitud» (Job 34:10; 36:22, 23; 37:23). Per tant, podem estar segurs que quan Déu lluita és perquè té un bon motiu. Analitzem algunes de les raons per les quals, de vegades, el Déu de la pau adopta el paper de guerrer (1 Corintis 14:33).

 9. Per què lluita el Déu de la pau?

⁹ Després de lloar Déu com a «guerrer poderós», Moisès va dir: «Qui entre els déus és com tu, oh Jehovà? Qui és com tu, que demostres ser suprem en santedat?» (Èxode 15:11). El profeta Habacuc també va escriure: «Els teus ulls són massa purs per mirar el que és dolent, i no pots tolerar la maldat» (Habacuc 1:13). Com veiem, tot i que Jehovà és un Déu d’amor, també és sant i just i, de vegades, aquestes qualitats són les que el mouen a utilitzar el seu poder destructor (Isaïes 59:15-19; Lluc 18:7). Per tant, Jehovà no deixa de ser sant pel fet de lluitar. Al contrari, lluita perquè és sant (Èxode 39:30).

10. Quina era l’única manera de resoldre l’enemistat descrita a Gènesi 3:15, i quins beneficis n’obtindrà la humanitat obedient?

¹⁰ Pensa en la situació que va sorgir arran de la rebeŀlió d’Adam i Eva contra Déu (Gènesi 3:1-6). Tolerar aquella injustícia hauria restat pes a la posició de Jehovà com a Sobirà de l’univers. Per tant, com a Déu de justícia, va haver de sentenciar-los a mort (Romans 6:23). En la primera profecia de la Bíblia, Jehovà va predir que hi hauria enemistat entre els seus servents i els seguidors de «la serp», Satanàs (Apocalipsi 12:9; Gènesi 3:15). Aquesta enemistat només es resoldria esclafant Satanàs (Romans 16:20). Però, a la vegada, aquest acte de justícia resultaria en grans benediccions per a la humanitat justa, ja que l’alliberaria de  la influència de Satanàs i obriria el camí perquè la terra es convertís en un paradís (Mateu 19:28). Mentrestant, però, Jehovà hauria d’intervenir de tant en tant per protegir el seu poble en sentit físic i espiritual de la constant amenaça d’aquells qui farien costat a Satanàs.

11. Per què es va sentir Déu obligat a portar un diluvi universal?

¹¹ El Diluvi dels dies de Noè és un exemple que ens mostra com Jehovà intervé per protegir els seus servents. Gènesi 6:11, 12 diu: «El Déu verdader va veure que la terra s’havia corromput i estava plena de violència. En efecte, Déu va mirar la terra i va veure que estava corrompuda. Totes les persones de la terra portaven vides corruptes». Permetria Déu que els malvats extingissin fins a l’últim vestigi de moralitat a la terra? No, Jehovà es va sentir obligat a portar el Diluvi per erradicar de la terra aquells individus violents i immorals.

12. a) Què va predir Jehovà en relació a la descendència d’Abraham? b) Per què s’havia d’exterminar els amorreus?

¹² Va passar el mateix amb els cananeus. Jehovà va prometre a Abraham que a través de la seva descendència totes les famílies de la terra serien beneïdes. Per tal de complir el seu propòsit, donaria a la seva descendència la terra de Canaan, on vivien els amorreus. Però, era just que Déu fes fora de la seva terra aquella gent? Bé, Jehovà va predir que passarien uns 400 anys fins que els expulsés, perquè tal com va dir: «La maldat dels amorreus encara no ha arribat al límit» (Gènesi 12:1-3; 13:14, 15; 15:13, 16; 22:18). b Durant aquell temps els amorreus es van enfonsar més i més en la decadència moral. Canaan va arribar a ser una  terra plena d’idolatria, de vessament de sang i de pràctiques sexuals degradants (Èxode 23:24; 34:12, 13; Nombres 33:52). Fins i tot van arribar al punt de cremar els seus fills al foc, oferint-los com a sacrifici. Com podia un Déu sant exposar el seu poble a aquella maldat? Déu va dir: «La seva terra és impura, i la castigaré pels seus pecats. I la terra vomitarà els seus habitants» (Levític 18:21-25). Tot i això, Jehovà no va matar els cananeus de manera indiscriminada, sinó que va perdonar tots aquells qui volien servir-lo, com ara Rahab i els gabaonites (Josuè 6:25; 9:3-27).

13, 14. a) Per què calia que Jehovà santifiqués el seu nom? b) Com va netejar el seu nom de totes les calúmnies?

¹³ Jehovà és sant, i per tant el seu nom també ho és (Levític 22:32). Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar: «Que el teu nom sigui santificat» (Mateu 6:9). En la rebeŀlió a l’Edèn es va profanar el nom de Déu, ja que es va qüestionar la seva reputació i la seva forma de governar. Jehovà no podia passar per alt aquella calúmnia. Havia de netejar el seu nom de tota deshonra (Isaïes 48:11).

¹⁴ Com ho va fer? Durant el temps que els israelites van viure com esclaus a Egipte, semblava que Déu mai compliria la promesa que havia fet a Abraham de beneir totes les famílies de la terra per mitjà de la seva descendència. Però a l’alliberar-los d’Egipte i establir-los com a nació, Jehovà va netejar el seu nom de totes les calúmnies. És per això que el profeta Daniel es va dirigir a Déu de la següent manera: «Oh Jehovà, Déu nostre, aquell que va fer sortir el seu poble de la terra d’Egipte amb mà poderosa i es va fer un nom» (Daniel 9:15).

15. Per què va alliberar Jehovà els jueus de Babilònia?

¹⁵ És interessant que, quan Daniel va fer aquesta oració,  els jueus necessitaven que Jehovà tornés a actuar per santificar el Seu nom. La nació jueva estava en captiveri a Babilònia per haver desobeït Déu, i Jerusalem, la capital, estava en ruïnes. Daniel sabia que Jehovà glorificaria el Seu nom si feia tornar els jueus a la seva terra. Per això va pregar: «Oh Jehovà, perdona! Oh Jehovà, presta atenció i actua! Déu meu, per causa del teu nom, no tardis, perquè la teva ciutat i el teu poble porten el teu nom» (Daniel 9:18, 19).

16. Explica per què el fet que Jehovà es preocupi de defensar el seu nom no vol dir que sigui fred ni egocèntric.

¹⁶ Indica aquest afany per defensar el seu nom que és un Déu fred i egocèntric? No, perquè a l’actuar d’acord amb la seva santedat i el seu amor per la justícia, Jehovà protegeix el seu poble. Pensa en el relat de Gènesi 14, que parla de l’ocasió en què quatre reis van segrestar Lot, el nebot d’Abraham, i la seva família. Amb l’ajuda de Déu, Abraham va vèncer un exèrcit molt superior en nombre! Probablement, aquesta va ser la primera guerra enregistrada en «el Llibre de les Guerres de Jehovà», un llibre que possiblement recollia guerres del poble d’Israel que no consten en la Bíblia (Nombres 21:14). I no en seria l’última.

17. Com sabem que Jehovà va seguir lluitant pels israelites després d’entrar a la terra de Canaan? Posa’n algun exemple.

¹⁷ Poc abans que els israelites entressin a la terra de Canaan, Moisès els va assegurar: «Jehovà, el vostre Déu, anirà davant vostre i lluitarà per vosaltres, tal com va fer a Egipte davant dels vostres propis ulls» (Deuteronomi 1:30; 20:1). Començant pel successor de Moisès, Josuè, i al llarg de l’època dels jutges i dels reis fidels de Judà, Jehovà va seguir lluitant pel seu poble, i els va donar moltes victòries  espectaculars sobre els seus enemics (Josuè 10:1-14; Jutges 4:12-17; 2 Samuel 5:17-21).

18. a) Per què podem estar agraïts que Déu no hagi canviat? b) Què passarà quan l’enemistat descrita a Gènesi 3:15 arribi al seu punt culminant?

¹⁸ Jehovà no ha canviat, ni tampoc el seu propòsit de fer de la terra un paradís on regnarà la pau (Gènesi 1:27, 28). Déu odia la maldat tant com el primer dia i estima molt el seu poble, i per això aviat actuarà a favor seu (Salm 11:7). Molt aviat, l’enemistat de la qual parla Gènesi 3:15 portarà a l’atac més dràstic i violent de la història contra el poble de Déu. Per tal de santificar el seu nom i protegir el seu poble, Jehovà tornarà a ser «un guerrer poderós» (Zacaries 14:3; Apocalipsi 16:14, 16).

19. a) Posa un exemple de per què el poder destructor de Jehovà ens pot apropar a ell. b) Quin efecte hauria de tenir en nosaltres el seu desig de lluitar per salvar-nos?

¹⁹ Pensa en aquest exemple: imagina’t que una mare i els seus fills són atacats per un animal ferotge. El pare surt en defensa de la família i mata la fera. Creus que la mare i els fills s’espantarien de la reacció del pare i s’allunyarien d’ell?  Tot el contrari! Li estarien eternament agraïts per l’amor que els ha mostrat. De manera similar, el poder destructor de Jehovà no ens ha d’allunyar d’ell. El seu desig de lluitar per protegir-nos ha de fer que l’estimem i el respectem encara més. Així «podem donar servei sagrat a Déu com a ell li agrada, amb temor de Déu i admiració» (Hebreus 12:28).

20. Què hauríem de fer quan llegim relats bíblics sobre guerres de Déu que no entenem del tot, i per què?

²⁰ No podem esperar saber tots els motius pels quals Jehovà utilitza el seu poder destructor. Però una cosa és segura: Déu mai utilitza el seu poder destructor perquè sí, o de manera injusta o cruel. En la majoria dels casos, analitzar el context d’un relat bíblic ens permetrà veure les coses des de la perspectiva correcta (Proverbis 18:13). I fins i tot quan no tinguem tots els detalls, aprendre més de Jehovà i meditar en les seves precioses qualitats ens ajudarà a resoldre qualsevol dubte. Al fer això, comprovarem que tenim molts motius per confiar en el nostre Déu, Jehovà (Job 34:12).

21. Tot i que de vegades actua com «un guerrer poderós», com és Jehovà realment?

²¹ Si bé és cert que, quan cal, Jehovà és «un guerrer poderós», això no vol dir que li agradi la guerra. Per exemple, en la visió d’Ezequiel del carro celestial es representa Jehovà preparat per lluitar contra els seus enemics. Però Ezequiel també va veure Déu envoltat d’un arc iris, un símbol de la pau (Gènesi 9:13; Ezequiel 1:28; Apocalipsi 4:3). És evident, doncs, que Jehovà és calmat i pacífic. Com va dir l’apòstol Joan, «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Totes les seves qualitats estan perfectament equilibrades. Quin magnífic privilegi poder apropar-nos a un Déu tan poderós i alhora tan amorós!