Apocalipsi 16:1-21
16 I vaig sentir una veu forta que sortia del santuari+ i deia als set àngels: «Aneu i aboqueu a la terra els set bols de la fúria de Déu.»+
2 El primer àngel se’n va anar i va abocar el seu bol a la terra.+ I una úlcera+ dolorosa i maligna va fer patir les persones que tenien la marca de la bèstia ferotge+ i que adoraven la seva imatge.+
3 El segon àngel va abocar el seu bol al mar.+ I el mar es va convertir en sang,+ com la d’un mort, i tots els éssers vius* van morir, tots els que hi havia al mar.+
4 El tercer àngel va abocar el seu bol als rius i a les fonts d’aigua,+ i es van convertir en sang.+
5 I vaig sentir l’àngel de les aigües que deia: «Tu, aquell que és i que era,+ el Lleial,+ tu ets just, perquè has dictat aquestes sentències.*+
6 Ells van vessar la sang dels sants i dels profetes,+ i per això els has fet beure sang.+ S’ho mereixen.»+
7 I vaig sentir que l’altar deia: «Sí, les teves sentències,* Jehovà* Déu, el Totpoderós,+ són verdaderes i justes.»+
8 El quart àngel va abocar el seu bol al sol,+ i al sol se li va permetre cremar la gent amb foc.
9 I la intensa calor va cremar la gent. Però van blasfemar contra el nom de Déu, que té l’autoritat sobre aquestes plagues, i no es van penedir ni li van donar glòria.
10 El cinquè àngel va abocar el seu bol al tron de la bèstia ferotge. Llavors el seu regne es va enfosquir,+ i la gent va començar a mossegar-se la llengua de dolor,
11 però van blasfemar contra el Déu del cel pels seus dolors i per les seves úlceres, i no es van penedir del que havien fet.
12 El sisè àngel va abocar el seu bol al gran riu Eufrates,+ i l’aigua del riu es va assecar+ per preparar el camí als reis+ de l’est.*
13 I vaig veure tres missatges inspirats* impurs que semblaven granotes i que sortien de la boca del drac,+ de la boca de la bèstia ferotge i de la boca del fals profeta.
14 De fet, són missatges inspirats per dimonis i fan grans senyals,+ i es dirigeixen als reis de tota la terra habitada per reunir-los per a la guerra+ del gran dia de Déu, el Totpoderós.+
15 «Escolta! Vinc com un lladre.+ Feliç qui es manté despert+ i amb la roba posada,* perquè no vagi despullat i la gent vegi la seva vergonya.»+
16 I van reunir els reis al lloc que en hebreu s’anomena Harmagedon.*+
17 El setè àngel va abocar el seu bol a l’aire. Llavors una veu forta va sortir del santuari,+ des del tron, i va dir: «Ja està fet!»
18 I hi va haver llampecs, veus i trons, i també un gran terratrèmol com no n’hi ha hagut mai cap des que l’home va ser creat a la terra.+ Així de fort i de gran va ser el terratrèmol.
19 La gran ciutat+ es va partir en tres trossos, i les ciutats de les nacions van ser destruïdes. I Déu es va recordar de Babilònia la Gran+ per donar-li la copa del vi de la fúria de la seva ira.+
20 A més, totes les illes van fugir i les muntanyes van desaparèixer.+
21 Aleshores va caure del cel una gran pedregada sobre la gent,+ i cada pedra pesava aproximadament un talent.* I la gent va blasfemar contra Déu per la plaga de la pedregada,+ perquè la plaga va ser excepcionalment gran.
Notes a peu de pàgina
^ O «totes les ànimes».
^ O «aquests judicis».
^ O «els teus judicis».
^ O «del naixement del sol».
^ Lit. «esperits».
^ Lit. «guarda els seus mantells».
^ En grec Har Maguedṓn. Prové d’una paraula hebrea que significa ‘muntanya de Meguidó’.
