Job 13:1-28
13 Els meus ulls han vist tot això,les meves orelles ho han escoltat i ho han entès.
2 El que vosaltres sabeu, jo també ho sé;no soc inferior a vosaltres.
3 Però jo preferiria parlar amb el Totpoderós;vull defensar la meva causa davant de Déu.+
4 Vosaltres m’esquitxeu amb mentides;tots vosaltres sou uns metges inútils.+
5 Si almenys calléssiu d’una vegada!
Així demostraríeu ser savis.+
6 Si us plau, escolteu els meus argumentsi pareu atenció a la defensa dels meus llavis.
7 ¿Parlareu injustament per defensar Déui direu mentides a favor seu?
8 Us posareu de part seva?
Intentareu defensar la causa del Déu verdader?
9 Què seria de vosaltres si ell us examinés?+
L’enganyaríeu tal com faríeu amb un simple mortal?
10 Si intenteu mostrar favoritisme en secret,segur que ell us reprendrà.+
11 ¿No us aterrirà la seva grandesa,i no us atraparà el seu terror?
12 Les vostres sàvies* paraules són proverbis de cendra;els vostres arguments són tan fràgils com el fang.
13 Quedeu-vos callats perquè jo pugui parlar.
I després, que em passi el que m’hagi de passar!
14 Per què em poso en perill*i em jugo la vida?*
15 Encara que ell em matés, continuaria esperant en ell;+defensaria la meva causa* davant seu.
16 Llavors ell es convertiria en la meva salvació,+perquè els irreverents* no es poden presentar davant seu.+
17 Escolteu bé les meves paraules,presteu atenció a les meves declaracions.
18 Mireu, m’he preparat per defensar la meva causa;sé que tinc raó.
19 Qui s’enfrontarà amb mi?
Si m’hagués de quedar callat, moriria!*
20 Només concedeix-me dues coses, oh Déu,perquè no m’hagi d’amagar de tu:
21 posa ben lluny de mi la teva pesada mài no permetis que m’aterreixi la por que tu inspires.+
22 Parla, i jo et respondré,o deixa’m parlar, i respon-me tu.
23 Quins són els meus errors i els meus pecats?
Fes-me saber la meva ofensa i el meu pecat.
24 Per què t’apartes de mi*+i em consideres el teu enemic?+
25 ¿Intentaràs espantar una fulla que el vent s’emporta,o córrer darrere de la palla seca?
26 Contínuament anotes contra mi acusacions carregades d’amargura,i em demanes comptes pels pecats de la meva joventut.
27 Has posat els meus peus al cep,examines tots els meus caminsi segueixes el rastre de cadascuna de les meves petjades.
28 Per això, l’home* es desfà com una cosa podrida,com un vestit menjat per les arnes.
Notes a peu de pàgina
^ O «memorables».
^ Lit. «Per què porto la meva carn entre les dents».
^ O «poso la meva ànima a les meves mans».
^ O «els meus camins».
^ O «apòstates».
^ O potser «Si algú ho pot fer, em quedaré callat i moriré».
^ Lit. «amagues el teu rostre».
^ Lit. «ell», possiblement fa referència a Job.
