Gènesi 15:1-21

  • El pacte de Déu amb Abram (1-21)

    • Es prediuen els 400 anys d’opressió (13)

    • Déu repeteix la promesa que li va fer a Abram (18-21)

15  Després d’aquests fets, Jehovà va dir a Abram en una visió: «No tinguis por,+ Abram. Jo soc el teu escut.+ La teva recompensa serà molt gran.»+ 2  I Abram li va contestar: «Senyor Sobirà Jehovà, què em donaràs, si encara no tinc fills i l’hereu de casa meva és Elièzer, un home de Damasc?»+ 3  I va afegir: «No m’has donat cap descendent,+ i el meu hereu serà un servidor* de casa meva.» 4  Però Jehovà li va respondre: «El teu hereu no serà aquest home. El teu hereu serà el teu propi fill.»*+ 5  Aleshores el va portar a fora de la tenda i li va dir: «Si us plau, mira al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.» I va afegir: «Així serà la teva descendència.»+ 6  Abram va posar fe en Jehovà+ i ell el va considerar just.*+ 7  A més, va afegir: «Jo soc Jehovà, aquell que et va fer sortir d’Ur dels caldeus per donar-te aquesta terra en propietat.»+ 8  I Abram va contestar: «Senyor Sobirà Jehovà, com puc estar segur que aquesta terra serà la meva propietat?» 9  I ell va respondre: «Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, una ovella mascle de tres anys, una tórtora i un colom jove.» 10  Així doncs, Abram va agafar tots aquests animals, els va partir pel mig i va posar cada meitat enfront de l’altra.* Però no va partir els ocells. 11  Llavors unes aus de rapinya van començar a baixar damunt dels animals morts, però Abram les feia fora. 12  Quan s’estava a punt de pondre el sol, Abram va caure en un son profund, i una foscor gran i aterradora el va cobrir. 13  Llavors Déu va dir a Abram: «Has de saber que els teus descendents seran estrangers en una terra que no serà la seva, i que la gent d’allà els esclavitzarà i els maltractarà durant 400 anys.+ 14  Però jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat,+ i després d’això sortiran d’allà amb molts béns.+ 15  Ara bé, aniràs en pau amb els teus avantpassats i seràs enterrat després d’una llarga vida.+ 16  Però els teus descendents tornaran aquí+ durant la quarta generació, perquè la maldat dels amorreus encara no ha arribat al límit.»*+ 17  Després de la posta del sol, quan ja era molt fosc, va aparèixer un forn que fumejava, i una torxa de foc va passar entre els trossos d’animals. 18  Aquell dia, Jehovà va fer un pacte amb Abram+ dient: «Donaré aquesta terra a la teva descendència,+ des del riu d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:+ 19  la terra dels quenites,+ dels quenazites, dels cadmonites, 20  dels hitites,+ dels perizites,+ dels rafaïtes,+ 21  dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaseus i dels jebuseus.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «fill».
Lit. «qui surti de les teves entranyes».
O «l’hi va comptar com a justícia».
O «va fer encaixar les dues meitats».
O «perquè encara no ha arribat el moment de castigar els amorreus».