Deuteronomi 32:1-52
32 «Pareu l’orella, oh cels, que jo parlaré;que la terra escolti les paraules de la meva boca.
2 Les meves ensenyances cauran com la pluja,les meves paraules gotejaran com la rosada,com el plugim sobre l’herbai com els ruixats sobre la vegetació.
3 Perquè proclamaré el nom de Jehovà.+
Parleu de la grandesa del nostre Déu!+
4 Ell és la Roca, tot el que fa és perfecte,+perquè tots els seus camins són justos.+
És un Déu fidel+ que mai comet injustícies;+ell és just i recte.+
5 Els que s’han comportat malament són ells.+
No són fills seus; el defecte és d’ells.+
Són una generació perversa i malvada!+
6 ¿És així com has de tractar Jehovà,+oh poble estúpid i sense seny?+
¿No és ell el teu Pare, a qui li deus l’existència,+aquell que et va crear i et va establir com a nació?
7 Recorda els temps passats,pensa en els anys de les generacions anteriors.
Pregunta al teu pare, que ell t’ho explicarà;+pregunta a la gent gran, que ells t’ho faran saber.
8 Quan l’Altíssim va donar a cada nació la seva herència,+quan va separar els fills d’Adam* els uns dels altres,+va fixar les fronteres dels pobles+segons el nombre dels fills d’Israel.+
9 Perquè el poble de Jehovà és la seva porció;+Jacob és la seva herència.+
10 El va trobar en una terra desèrtica,+en un desert solitari on ressonen els udols.+
El va envoltar per resguardar-lo, el va cuidar+i el va protegir com la nineta dels seus ulls.+
11 Com l’àguila que agita el seu niu,que voleteja damunt dels seus pollets,que desplega les ales, agafa els seus petitsi els porta sobre les seves plomes,+
12 només Jehovà el va guiar;*+no hi havia cap déu estranger amb ell.+
13 El va fer cavalcar pels llocs més alts de la terra,+perquè mengés del que produïen els camps.+
El va alimentar amb mel d’una rocai oli d’una pedra dura,
14 amb mantega de les vaques i llet de les ovelles i les cabres,juntament amb les millors ovelles,*les ovelles mascles de Basan i els bocs,*i juntament amb el millor* blat.+
I vas beure vi de la sang* del raïm.
15 Quan Jesurun* es va engreixar, es va rebeŀlar i va començar a donar puntades de peu.
Tu et vas engreixar, et vas tornar fornit i et vas inflar.+
Llavors ell va abandonar Déu, que l’havia creat,+i va menysprear la Roca de la seva salvació.
16 Van provocar la seva ira amb déus estrangers;+el van fer enfurismar amb coses detestables.+
17 No feien sacrificis a Déu, sinó a dimonis,+a déus que no havien conegut,a déus nous, acabats d’arribar,a déus desconeguts per als vostres avantpassats.
18 Vas oblidar la Roca+ que et va engendrar,i no et vas recordar del Déu que et va donar a llum.+
19 Quan Jehovà ho va veure, els va rebutjar,+perquè els seus fills i filles el van fer enfurismar.
20 Per això va dir: “Els giraré l’esquena*+i veuré com acaben,perquè són una generació perversa,+uns fills infidels.+
21 Han provocat la meva ira* amb allò que no és un déu.+
M’han fet enfurismar amb els seus ídols inútils.+
Per això, faré que estiguin gelosos d’allò que no és un poble.+
Els faré enfurismar amb un poble insensat.+
22 Perquè la meva fúria ha encès un foc+que cremarà fins a les profunditats de la Tomba,*+consumirà la terra i el que produeixii abrasarà els fonaments de les muntanyes.
23 Faré que pateixin més desgràciesi utilitzaré totes les meves fletxes contra ells.
24 Quedaran esgotats per la fam,+i consumits per la febre alta i la destrucció amarga.+
Enviaré contra ells les dents de les feres+i el verí dels rèptils que s’arrosseguen per la pols.
25 A fora, una espasa matarà els seus fills;+a dins, sentiran terror,+tant els joves com les verges,tant els nens petits com els homes de cabell blanc.+
26 Jo hauria pogut dir: ‘Els escamparéi faré que ningú es recordi d’ells mai més’,
27 però temia la reacció dels enemics,+ja que els adversaris ho podrien entendre malament.+
I podrien dir: ‘El nostre poder ha triomfat;+no ha sigut Jehovà qui ha fet tot això.’
28 Perquè són una nació sense seny,*i són incapaços d’entendre res.+
29 Tant de bo fossin savis!+ Reflexionarien en tot això.+
Pensarien en què seria d’ells.+
30 Com podria un sol home perseguir-ne 1.000,i dos homes fer-ne fugir 10.000?+
No es podria, a menys que la seva Roca els hagués venut+i que Jehovà els hagués entregat als seus enemics.
31 Perquè la seva roca no és com la nostra Roca,+i fins i tot els nostres enemics ho reconeixen.+
32 Perquè la seva vinya és de les vinyes de Sodomai dels camps de Gomorra.+
Els seus raïms són raïms verinosos,els seus raïms són amargs.+
33 El seu vi és verí de serps,verí cruel de cobres.
34 ¿No tinc tot això guardat amb mi,segellat en el meu magatzem?+
35 La venjança és meva, i també el càstig.+
En el moment fixat, el seu peu relliscarà,+perquè s’apropa el dia del seu desastrei aviat arribarà el que els espera.”
36 Perquè Jehovà jutjarà el seu poble,+i tindrà compassió* dels seus servents+quan vegi que han perdut les forcesi que només queden els indefensos i els dèbils.
37 Llavors dirà: “On són els seus déus,+la roca en qui buscaven refugi,
38 els que es menjaven el greix dels seus sacrificis*i es bevien el vi de les seves ofrenes líquides?*+
Que s’aixequin i us ajudin.
Que siguin el vostre refugi.
39 Adoneu-vos que jo, jo soc Déu,*+i no hi ha cap altre déu a part de mi.+
Jo faig morir i jo faig viure.+
Jo fereixo+ i jo curo les ferides,+i ningú es pot alliberar de la meva mà.+
40 Perquè aixeco la mà cap al celi juro que, ‘tan cert com que visc per sempre’,+
41 quan esmoli la meva espasa resplendenti prepari la meva mà per fer justícia,+em venjaré dels meus adversaris+i castigaré els que m’odien.
42 Emborratxaré les meves fletxes amb sangi la meva espasa devorarà carn:
la sang dels morts i dels presonersi els caps dels líders enemics.”
43 Nacions, alegreu-vos amb el seu poble,+perquè ell venjarà la sang dels seus servents,+es venjarà dels seus adversaris+i farà expiació per* la terra del seu poble.»
44 Llavors Moisès va venir a recitar totes les paraules d’aquesta cançó davant del poble,+ amb Oixea,*+ el fill de Nun.
45 Quan Moisès va acabar de dir totes aquestes paraules a tot el poble d’Israel,
46 els va dir: «Tingueu ben presents totes les advertències que avui us dono,+ i maneu als vostres fills que s’assegurin d’obeir totes les paraules d’aquesta Llei.+
47 Perquè no són paraules buides, sinó que signifiquen la vostra vida.+ Gràcies a elles podreu viure molt de temps a la terra que conquerireu després de creuar el Jordà.»
48 Aquell mateix dia, Jehovà va dir a Moisès:
49 «Puja a aquesta muntanya d’Abarim,+ al mont Nebó,+ que està a la terra de Moab, enfront de Jericó, i mira la terra de Canaan, la terra que donaré als israelites en propietat.+
50 Allà, a la muntanya on estàs a punt de pujar, moriràs i seràs reunit amb el teu poble,* igual que el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Hor+ i va ser reunit amb el seu poble,
51 ja que tots dos em vau ser infidels enmig dels israelites a les aigües de Meribà+ de Cadeix, al desert de Zin, perquè no em vau santificar davant del poble d’Israel.+
52 Veuràs des de lluny la terra que donaré al poble d’Israel, però no hi entraràs.»+
Notes a peu de pàgina
^ O potser «la raça humana».
^ Fa referència a Jacob.
^ Lit. «el greix d’ovelles».
^ Mascle de la cabra.
^ Lit. «el greix dels ronyons del».
^ O «del suc».
^ Significa ‘persona recta’. Títol honorífic que fa referència a Israel.
^ Lit. «Els amagaré el meu rostre».
^ O «gelosia».
^ O potser «que no escolta els consells».
^ O «llàstima».
^ O «els millors sacrificis».
^ O «libacions».
^ Lit. «ell».
^ O «purificarà».
^ Aquest és el nom original de Josuè. Oixea és una forma abreujada d’Osaïes, que significa ‘salvat per Jah’ o ‘Jah ha salvat’.
^ Expressió poètica que fa referència a la mort.
