Job 36:1-33

  • Elihú exalça l’extraordinària grandesa de Déu (1-33)

    • Els obedients prosperen, els irreverents són rebutjats (11-13)

    • Quin mestre és com Déu? (22)

    • Job hauria d’exalçar Déu (24)

    • «Déu és més gran del que podem entendre» (26)

    • Déu controla la pluja i els llampecs (27-33)

36  Elihú també va dir:  2  «Tingues una mica més de paciència amb mi mentre m’explico,perquè encara tinc coses a dir a favor de Déu.  3  Parlaré en detall del que séi declararé que la justícia pertany al meu Creador.+  4  T’asseguro que les meves paraules no són falses;estàs davant d’aquell* que té un coneixement perfecte.+  5  En efecte, Déu és poderós+ i no rebutja ningú;té una capacitat de comprensió immensa.  6  No mantindrà amb vida els malvats,+però sí que fa justícia als que pateixen.+  7  No aparta els ulls dels justos;+fa que s’asseguin als trons amb els reis,*+i són exalçats per sempre.  8  Però si els lliguen amb cadenesi els capturen amb les cordes de l’aflicció,  9  Déu els fa veure el que han fet,les ofenses causades pel seu orgull. 10  Els fa parar l’orella a la correcciói els diu que deixin de fer el mal.+ 11  Si l’obeeixen i el serveixen,gaudiran de prosperitat la resta dels seus dies,i els seus anys seran agradables.+ 12  Però si no l’obeeixen, cauran per l’espasa*+i moriran sense tenir coneixement. 13  Els que tenen un cor irreverent* guarden rancor. No criden demanant ajuda ni tan sols quan ell els lliga. 14  Moren* quan encara són joves;+s’han passat* la vida entre els prostituts de temple.+ 15  Però Déu rescata els afligits quan pateixen;els obre les orelles quan estan oprimits. 16  T’allibera de les urpes de la desesperació,+et porta a un lloc espaiós i sense restriccions,+i omple la teva taula de bon menjar per consolar-te.+ 17  Llavors estaràs satisfet amb la sentència contra els malvats,+quan es dicti sentència i es faci justícia. 18  Però ves amb compte que la ràbia no et faci tenir rancor,*+i no deixis que un gran suborn et desviï del camí. 19  És que els teus crits d’auxilio els teus esforços incansables evitaran que t’angoixis?+ 20  No desitgis amb ànsia que arribi la nit,quan la gent desapareix del seu lloc. 21  Vigila de no inclinar-te cap al mal,perquè l’has escollit en comptes del patiment.+ 22  Mira! Déu és sublim pel seu poder;quin mestre és com ell? 23  Qui pot indicar-li* com s’ha de comportar,+o dir-li: “El que has fet està malament”?+ 24  Recorda’t d’exalçar les seves obres,+que els homes mencionen a les seves cançons.+ 25  Tota la humanitat les ha vist;el simple mortal les mira des de lluny. 26  Déu és més gran del que podem entendre;+el nombre dels seus anys és incalculable.*+ 27  Ell fa pujar les gotes d’aigua;+el vapor es condensa per formar la pluja; 28  llavors els núvols la deixen caure;+l’aboquen sobre la humanitat. 29  Pot algú entendre les capes dels núvols,els trons que surten de la seva tenda?+ 30  Mira com estén els seus llampecs+ per sobre d’ella,i cobreix les profunditats* del mar. 31  Amb tot això, ell alimenta els* pobles;els dona menjar en abundància.+ 32  Agafa el llamp amb les mansi el dirigeix contra el seu objectiu.+ 33  El seu tro anuncia la seva vinguda;fins i tot el bestiar anuncia qui* s’apropa.

Notes a peu de pàgina

Fa referència a Déu.
O potser «entronitza reis».
O «una arma», «un projectil».
O «apòstata».
O «La seva ànima mor».
O potser «acaben».
O «picar de mans amb menyspreu».
O potser «criticar», «demanar-li comptes per».
O «escapa de la nostra comprensió».
Lit. «arrels».
O potser «defensa la causa dels».
O potser «què».