Fets dels Apòstols 2:1-47
2 Ara bé, el dia de la festa del Pentecostés, estaven tots junts en el mateix lloc.
2 De repent, es va sentir un soroll del cel, com si s’haguera girat un vent molt fort, que va omplir tota la casa on estaven assentats.
3 I van vore aparéixer com unes llengües de foc que es van anar repartint, i se’n va posar una sobre cada un d’ells.
4 Tots es van omplir d’esperit sant i es van posar a parlar en diferents llengües, cada u segons la parla que l’esperit li concedia.
5 Per aquells dies, en Jerusalem hi havia jueus devots de totes les nacions de la terra.*
6 Aixina que, al sentir aquell soroll, es va ajuntar una multitud que estava desconcertada, perquè cada u sentia que li parlaven en el seu propi idioma.
7 De fet, estaven tan impressionats que deien: «Però, tots estos que estan parlant no són galileus?
8 Com és que cada un de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna?
9 Entre nosaltres hi ha gent de Pàrtia, de Mèdia, d’Elam, de Mesopotàmia, de Judea, de Capadòcia, del Pont, de la província d’Àsia,
10 de Frígia, de Pamfília, d’Egipte, de les regions de Líbia que estan prop de Cirene, visitants de Roma, tant jueus com prosèlits,*
11 cretencs i àrabs, i tots els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses magnífiques de Déu».
12 Estaven tan sorpresos i desconcertats que es deien els uns als altres: «Què vol dir tot açò?».
13 Mentres que altres es burlaven dels deixebles i deien: «Estos han begut massa vi».*
14 Aleshores, Pere es va posar dret amb els Onze i li va dir amb veu forta a la multitud: «Hòmens de Judea i tots vosaltres, habitants de Jerusalem, escolteu amb atenció les meues paraules i sapieu açò:
15 no és que esta gent estiga borratxa, com vosaltres penseu, perquè és la tercera hora del dia,*
16 sinó que s’està complint el que es va dir per mitjà del profeta Joel:
17 “En els últims dies —diu Déu— derramaré part del meu esperit sobre tota classe de persones.* Els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres jóvens tindran visions, i els vostres majors tindran somnis.
18 I en eixos dies derramaré part del meu esperit inclús sobre els meus esclaus i les meues esclaves, i ells profetitzaran.
19 Faré coses impressionants* dalt en el cel i milacres* baix en la terra: hi haurà sang, foc i núvols de fum.
20 El sol es farà fosc, i la lluna es convertirà en sang abans que vinga el dia de Jehovà,* un dia gran i gloriós.
21 I tot el que invoque el nom de Jehovà* se salvarà”.
22 »Hòmens d’Israel, escolteu estes paraules: com bé sabeu, Déu va demostrar clarament que havia enviat a Jesús el Natzaré amb les obres poderoses, les coses impressionants* i els milacres* que va fer enmig de vosaltres a través d’ell.
23 A este home, que va ser entregat per la voluntat* i la presciència* de Déu, el vau clavar en un pal per mitjà d’hòmens malvats* i el vau matar.
24 Però Déu el va ressuscitar alliberant-lo dels dolors* de la mort, perquè ja no era possible que esta continuara retenint-lo,
25 ja que David diu d’ell: “Sempre tinc a Jehovà* davant de mi.* Està a la meua dreta per a que res em sacsege mai.
26 Per això, el meu cor s’ha posat content i la meua llengua s’ha omplit d’alegria. Viuré* amb esperança;
27 perquè no m’abandonaràs* en la Tomba* ni deixaràs que el teu servent lleial patisca corrupció.*
28 M’has ensenyat els camins de la vida; m’ompliràs de gran alegria en la teua presència”.*
29 »Germans, permeteu-me que vos parle amb franquesa sobre el patriarca David, que va morir i va ser enterrat, i la seua tomba continua ací fins al dia de hui.
30 Com era profeta i sabia que Déu li havia jurat que un dels seus descendents* s’assentaria en el seu tron,
31 va vore per anticipat la resurrecció del Crist i va parlar d’ella dient que no seria abandonat en la Tomba* i que el seu cos no patiria corrupció.*
32 Este és el Jesús a qui Déu va ressuscitar, i tots nosaltres som testimonis d’això.
33 Per tant, com ha sigut enaltit a la dreta de Déu i ha rebut del Pare l’esperit sant promés, l’ha derramat sobre nosaltres, tal com podeu vore i escoltar.
34 Perquè David no va pujar al cel, però ell mateix diu: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta
35 fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus’”.
36 Per tant, que a tota la casa d’Israel li quede clar que Déu va fer Senyor i Crist a este Jesús a qui vosaltres vau executar en un pal».
37 Quan ho van escoltar, sentiren un dolor que els va travessar el cor i preguntaren a Pere i als altres apòstols: «Germans, què hem de fer?».
38 Pere els va respondre: «Penediu-vos, i que cada un de vosaltres es batege en el nom de Jesucrist per a que els vostres pecats siguen perdonats; aixina rebreu el regal* de l’esperit sant.
39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els que estan lluny, per a tots aquells a qui trie Jehovà* el nostre Déu».
40 I amb molts altres arguments, els va donar un testimoni complet i els va aconsellar:* «Salveu-vos d’esta generació malvada».
41 Aixina que els que acceptaren de bona gana les seues paraules es batejaren i, en aquell dia, unes 3.000 persones* es van unir als deixebles.
42 I es van dedicar a aprendre el que ensenyaven els apòstols, a passar temps* els uns amb els altres, a menjar junts i a orar.
43 De fet, tot el món* va començar a sentir temor, i els apòstols feien moltes coses impressionants* i milacres.*
44 Tots els que es feien creients es quedaven junts i compartien tot el que tenien.
45 Venien els seus béns i propietats, i els diners recaptats es repartien entre tots, segons el que necessitara cada u.
46 I tots els dies, sense falta, es reunien en el temple amb un mateix propòsit. A més, menjaven en diferents cases i compartien el seu menjar amb molta alegria i de tot cor.
47 Alabaven a Déu i es guanyaven la simpatia de tot el món. I cada dia, Jehovà* feia que les persones que entraven pel camí de la salvació s’uniren al grup dels deixebles.
Notes
^ Lit. «que hi ha davall del cel».
^ O «conversos».
^ Lit. «vi dolç». O «vi nou».
^ És a dir, al voltant de les 9 del matí.
^ Lit. «sobre tota carn».
^ O «prodigis».
^ Lit. «senyals».
^ O «els prodigis».
^ Lit. «senyals».
^ O «pel propòsit establit».
^ Lit. «que violaven la llei».
^ O possiblement «dels llaços».
^ O «davant dels meus ulls».
^ Lit. «La meua carn viurà».
^ O «es descomponga».
^ O «no deixaràs la meua ànima».
^ O «davant del teu rostre».
^ Lit. «un del fruit dels seus lloms».
^ O «es descompondria».
^ O «do gratuït».
^ O «exhortar».
^ O «ànimes».
^ O «a compartir el que tenien».
^ O «tota ànima».
^ O «molts prodigis».
^ Lit. «senyals».
