Després del 4026 a.n.e.

«La serp», Satanàs, qüestiona el dret de Jehovà a governar i la seua manera de fer-ho. Jehovà promet que s’alçarà una «descendència» que esclafarà la serp (Gènesi 3:1-5, 15). Però, per un temps, Jehovà permet que els humans es governen a si mateixos sotmesos a la influència de Satanàs.

Any 1943 a.n.e.

Jehovà li garantix a Abraham que un dels seus descendents serà la «descendència» promesa (Gènesi 22:18).

Després del 1070 a.n.e.

Jehovà li assegura al rei David, i després al seu fill Salomó, que la «descendència» promesa eixirà de la seua família (2 Samuel 7:12, 16; 1 Reis 9:3-5; Isaïes 9:6, 7).

Any 29 n.e.

Jehovà identifica a Jesús com la «descendència» promesa i com l’hereu del tron de David (Gàlates 3:16; Lluc 1:31-33; 3:21, 22).

Any 33 n.e.

Satanàs, la serp, fa que assassinen a Jesús i, d’esta manera, li causa una ferida temporal a la «descendència». Jehovà ressuscita a Jesús, el torna al cel i accepta el valor de la seua vida perfecta. Amb açò posa la base per al perdó dels pecats i per a que els descendents d’Adam puguen viure eternament (Gènesi 3:15; Fets 2:32-36; 1 Corintis 15:21, 22).

Al voltant de l’any 1914 n.e.

Jesús llança a Satanàs, la serp, a la terra i l’obliga a estar allí per un curt període de temps (Apocalipsi 12:7-9, 12).

Futur

Jesús empresona a Satanàs durant 1.000 anys i finalment el destruïx. D’esta manera, li esclafa el cap simbòlicament. En eixe moment, es complix el propòsit de Jehovà per a la terra i per a la humanitat, el nom de Déu per fi queda lliure de tota acusació i queda demostrat que la seua manera de governar és la millor (Apocalipsi 20:1-3, 10; 21:3, 4).