Fets dels Apòstols 16:1-40
16 Després, va arribar a Derbe i a Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, que era fill d’una jueva creient, però de pare grec.
2 Els germans de Listra i d’Iconi parlaven molt bé d’ell,
3 i Pau va dir que li agradaria que l’acompanyara. Aixina que se’l va endur i el va circumcidar, perquè tots els jueus d’aquella regió sabien que son pare era grec.
4 Mentres Pau i els seus companys viatjaven de ciutat en ciutat, anaven comunicant als germans les decisions que havien pres els apòstols i els ancians de Jerusalem per a que les obeïren.
5 Com a resultat, les congregacions continuaren enfortint-se en la fe i creixent cada dia més.
6 També van passar per Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’esperit sant els havia prohibit predicar la paraula en la província d’Àsia.
7 És més, quan van baixar a Mísia, van intentar entrar en Bitínia, però l’esperit de Jesús no els ho va permetre.
8 Aixina que van travessar Mísia i baixaren a Troas.
9 Una nit, Pau va tindre una visió. En esta, un home de Macedònia que estava dret davant d’ell li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns».
10 Just després que Pau tinguera esta visió, vam intentar entrar a Macedònia, perquè arribàrem a la conclusió que Déu ens havia cridat per a que predicàrem les bones notícies allí.
11 Aixina que ens férem a la mar en Troas i anàrem directes a Samotràcia. Al sendemà, vam eixir cap a Neàpolis
12 i, des d’allí, ens dirigírem a Filips, una colònia romana que és la ciutat principal del districte de Macedònia. Allí en Filips, ens vam quedar uns quants dies.
13 El dissabte, vam eixir fora de les portes de la ciutat i vam anar a la vora d’un riu, on suposàvem que la gent s’ajuntava per a orar. Aixina que ens vam assentar i vam començar a parlar amb les dones que estaven allí reunides.
14 Entre elles, hi havia una dona que es deia Lídia, una venedora de púrpura de la ciutat de Tiatira que adorava a Déu. Ella estava escoltant, i Jehovà* li va obrir el cor per complet per a que acceptara tot el que Pau estava dient.
15 Després que ella i els de sa casa es batejaren, ens va suplicar: «Si considereu que soc fidel a Jehovà,* vingueu i quedeu-vos en ma casa». I no ens va deixar una altra opció que acceptar.
16 Un dia, mentres anàvem al lloc d’oració, ens vam trobar amb una serventa jove posseïda per un esperit, un dimoni d’endevinació. Ella donava molts beneficis als seus amos predient el futur.*
17 La xica no deixava de seguir-nos, a Pau i a nosaltres, i cridava: «Estos hòmens són esclaus del Déu Altíssim i estan anunciant-vos el camí de la salvació!».
18 I va continuar fent lo mateix durant molts dies. Al final, Pau, fart de la situació, es va girar i li va dir a l’esperit: «T’ordene en el nom de Jesucrist que isques d’ella». I en eixe mateix moment, l’esperit va eixir.
19 Quan els amos de la xica van vore que ja no podrien traure profit d’ella, van agarrar a Pau i a Siles i els van arrastrar fins a la plaça,* on estaven les autoritats.
20 Allí, davant dels magistrats civils, van dir: «Estos jueus estan causant molts problemes en la nostra ciutat
21 i estan ensenyant costums que a nosaltres, els romans, no ens està permés adoptar ni practicar».
22 En això, la multitud se’ls va tirar damunt, i els magistrats civils els van esgarrar la roba i van ordenar que els colpejaren amb vares.
23 Després de pegar-los bona cosa de colps, els llançaren dins de la presó i li van ordenar al carceller que els tinguera ben vigilats.
24 Al rebre aquella orde, els va tancar en la cel·la més amagada de la presó i els va fixar els peus en el cep.
25 Cap a la mitjanit, Pau i Siles estaven orant i alabant a Déu amb cançons, i els presos els estaven escoltant.
26 De repent, es va produir un terratrèmol tan fort que va sacsejar els fonaments de la presó. En eixe moment, s’obriren totes les portes i es van soltar les cadenes de tots.
27 Quan el carceller es va despertar i va vore que les portes de la presó estaven obertes, va donar per fet que els presos s’havien escapat. Aixina que va traure l’espasa i, quan estava a punt de llevar-se la vida,
28 Pau va cridar ben fort: «No et faces mal, que estem tots ací!».
29 El carceller va demanar llum, va córrer cap a dins i es va llançar tremolant als peus de Pau i Siles.
30 Després els va traure fora i va preguntar: «Senyors, què he de fer per a salvar-me?».
31 Ells li contestaren: «Creu en el Senyor Jesús, i vos salvareu tu i els de ta casa».
32 Aleshores, li van predicar la paraula de Jehovà* a ell i a tots els de sa casa.
33 Aquella mateixa nit, el carceller se’ls va emportar i els va rentar les ferides. En seguida, ell i tots els seus es batejaren.
34 En acabant, els va dur a sa casa i els va parar taula. I ell i tots els seus es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu.
35 Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guardes* per a que li digueren al carceller: «Allibera eixos hòmens».
36 I ell va informar a Pau d’açò dient-li: «Els magistrats civils han enviat uns hòmens per a que se vos allibere. Aixina que eixiu i aneu-se’n en pau».
37 Però Pau va dir als guardes: «Ens han assotat* públicament sense haver-nos jutjat,* a nosaltres, que som romans, i ens han tancat en la presó. I ara volen alliberar-nos d’amagat? D’això res! Que vinguen ells mateixos a posar-nos en llibertat».
38 Els guardes van transmetre estes paraules als magistrats civils. Quan estos es van enterar que eren ciutadans romans, els va agarrar por.
39 De manera que anaren a disculpar-se i, després de traure’ls de la presó, els van suplicar que se n’anaren de la ciutat.
40 Però una volta fora de la presó, anaren a casa de Lídia. Allí van vore als germans i després d’animar-los, se’n van anar.
Notes
^ O «practicant l’art de la predicció».
^ O «plaça del mercat».
^ O «alguatzils».
^ O «colpejat».
^ O «condemnat».
