Fets dels Apòstols 14:1-28
14 En Iconi, Pau i Bernabé van entrar en la sinagoga dels jueus i es van posar a parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es feren creients.
2 Però els jueus que no havien cregut calfaren els ànims de la gent de les nacions i van fer que es posaren en contra dels germans.
3 Aixina que Pau i Bernabé es van quedar allí prou de temps parlant amb valentia perquè Jehovà* els va donar autoritat per a fer-ho. També els va permetre fer milacres* i coses impressionants* per a confirmar el missatge de la seua bondat immerescuda.*
4 Ara bé, la gent de la ciutat estava dividida: alguns estaven a favor dels jueus, i altres a favor dels apòstols.
5 Enmig d’eixa situació, la gent de les nacions va tramar un pla amb els jueus i els seus governants per a maltractar i apedregar a Pau i a Bernabé.
6 Però quan ells es van enterar, fugiren a les ciutats de Listra i Derbe —que estan en Licaònia— i als seus voltants.
7 I allí van continuar predicant les bones notícies.
8 En Listra, hi havia un home assentat que estava impedit dels peus. Com era coixo de naixement, no havia caminat mai.
9 Mentres l’home escoltava el que Pau deia, este el va mirar fixament i, al vore que tenia fe per a ser curat,
10 li va dir amb veu forta: «Alça’t, posa’t dret». L’home es va alçar d’un bot i va començar a caminar.
11 Quan les multituds van vore el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònia: «Els déus han pres forma humana i han baixat a nosaltres!».
12 I començaren a dir-li Zeus a Bernabé i Hermes a Pau, perquè era ell el que solia parlar.
13 En això, el sacerdot del temple de Zeus, que estava situat a l’entrada de Listra, va portar bous i garlandes* a les portes de la ciutat perquè volia oferir-los sacrificis amb les multituds.
14 Però quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, es van esgarrar la roba i immediatament es van plantar enmig de la gent i van cridar:
15 «Però què feu? Nosaltres només som hòmens amb debilitats, igual que vosaltres. Vos estem predicant les bones notícies per a que abandoneu estes coses inútils i vos gireu cap al Déu viu, aquell que va fer el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells.
16 En el passat, ell va permetre que totes les nacions anaren a la seua,
17 aixina i tot, no va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. De fet, vos va donar pluges del cel i collites abundants. També vos va donar menjar per a que quedàreu satisfets i vos va omplir el cor d’alegria».
18 Però a pesar de dir tot açò, els va costar molt impedir-los que els feren sacrificis.
19 Ara bé, van arribar uns jueus d’Antioquia i d’Iconi que van convéncer la gent per a que es posara en contra de Pau. Aixina que l’apedregaren i l’arrastraren fora de la ciutat pensant-se que estava mort.
20 Però quan els deixebles es van ajuntar al seu voltant, ell es va alçar i va entrar en la ciutat. Al sendemà, se’n va anar cap a Derbe en companyia de Bernabé.
21 I després de predicar les bones notícies i de fer molts deixebles en aquella ciutat, van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia.
22 Allí van enfortir els deixebles i els van animar a mantindre’s en la fe dient-los: «És precís que passem per moltes dificultats abans d’entrar en el Regne de Déu».
23 A més, van nomenar ancians en cada congregació orant i dejunant, i els van deixar en mans de Jehovà,* en qui havien cregut.
24 Després, passaren per Pisídia i arribaren a Pamfília.
25 En acabant, van predicar la paraula en Perga i van baixar a Atalia.
26 Des d’allí, agarraren un barco cap a Antioquia, la ciutat des d’on —confiant que la bondat immerescuda* de Déu els cuidaria— els havien enviat per a que feren l’obra que ara havien completat.
27 Quan van arribar, es van reunir amb la congregació i els van explicar tot el que Déu havia fet a través d’ells. També els van contar que Déu havia obert la porta de la fe a les nacions.
28 I es van quedar prou de temps amb els deixebles.
