La Paraula de Jehovà és viva
Punts destacats del llibre de Joan
JOAN, «el deixeble que Jesús estimava», va escriure el seu Evangeli pels volts de l’any 98 de la n. e. (Jn. 21:20). Va ser l’últim dels quatre evangelistes en deixar registre de la vida i el ministeri de Jesús i la majoria d’informació que va incloure al seu relat no apareix als altres Evangelis.
Quan Joan va escriure el seu Evangeli, tenia molt clar el seu objectiu. Fent referència a les coses que hi havia escrit, va dir: «S’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, per creure, tingueu vida per mitjà del seu nom» (Jn. 20:31). Així doncs, fem bé de parar atenció al contingut d’aquest llibre (Heb. 4:12).
«MIREU, EL CORDER DE DÉU»
En veure Jesús, Joan el Baptista exclama: «Mireu, el Corder de Déu que treu el pecat del món!» (Jn. 1:29). El Fill de Déu predica, ensenya i fa molts miracles per tot Samària, Galilea, Judea i les terres a l’est del Jordà. Com a resultat, moltes persones posen fe en ell (Jn. 10:41, 42).
Un dels miracles més impressionants de Jesús és la resurrecció de Llàtzer. Quan la gent veu que ha ressuscitat un home que portava quatre dies mort, molts posen fe en ell. Això provoca que els fariseus i els sacerdots principals es reuneixin per matar Jesús. Així que el Fill de Déu se’n va a «la regió que està a prop del desert, a una ciutat anomenada Efraïm» (Jn. 11:53, 54).
Preguntes sobre alguns versicles
1:35, 40. A banda d’Andreu, qui era l’altre deixeble que estava amb Joan el Baptista? El narrador mai s’identifica per nom i sempre es refereix a Joan el Baptista com a Joan. Per tant, tot sembla indicar que l’altre deixeble era l’escriptor de l’Evangeli, l’apòstol Joan.
2:20. Quin temple va ser «construït en 46 anys»? Els jueus es referien a la reconstrucció del temple de Zorobabel que va dur a terme Herodes el Gran. Segons l’historiador Josep Flavi, Herodes va començar la reconstrucció el divuitè any del seu regnat, és a dir, entre l’any 18 i l’any 17 a. de la n. e. El santuari del temple i altres edificis principals es van acabar en vuit anys, però les obres del complex del temple es van allargar dècades. De fet, quan els jueus van dir aquestes paraules a la Pasqua de l’any 30 de la n. e., el complex del temple encara no s’havia acabat, tot i que ja portaven 46 anys construint-lo.
5:14. Són les malalties una conseqüència dels nostres pecats? No necessàriament. De fet, l’home que Jesús va curar portava 38 anys malalt per culpa del pecat heretat (Jn. 5:1-9). El que Jesús volia dir és que, ara que se li havia mostrat misericòrdia i havia estat curat, s’havia d’esforçar per no pecar voluntàriament. En cas contrari, podria cometre el pecat imperdonable i això seria pitjor que la seva malaltia, ja que quan morís no tindria la possibilitat de ressuscitar (Mt. 12:31, 32; Lc. 12:10; Heb. 10:26, 27).
5:24, 25. Qui són aquells que havien «passat de la mort a la vida»? Jesús estava parlant d’aquells que estaven morts en sentit espiritual i que, a l’escoltar les seves paraules, havien posat fe en ell i havien deixat de fer el que estava malament. Aquestes persones havien «passat de la mort a la vida» perquè al posar fe en Déu ja no estaven condemnades a morir, sinó que tenien l’esperança de viure per sempre (1 Pe. 4:3-6).
5:26; 6:53. Què significa l’expressió «tenir vida en si mateix»? En el cas de Jesús, significa que Jehovà li ha donat dues capacitats: la de fer possible que els humans tinguin una bona posició davant Jehovà i la d’impartir vida per mitjà de la resurrecció. Pel que fa als seguidors de Jesús, tenir vida en ells mateixos significa obtenir la plenitud de la vida. Els ungits l’obtenen quan ressusciten per viure al cel i aquells que tenen l’esperança de viure a la terra l’obtindran al final del Regnat de Mil Anys, quan hagin superat la prova final (1 Cor. 15:52, 53; Ap. 20:5, 7-10).
6:64. Sabia Jesús que Judes Iscariot el trairia quan el va escollir per ser un dels Dotze? Pel que sembla no ho sabia. Ara bé, en una ocasió, l’any 32 de la n. e., Jesús es va dirigir als apòstols i els va dir: «Un de vosaltres és un calumniador». Possiblement, Jesús va veure alguna cosa en Judes que li indicava que havia començat a desviar-se del bon camí (Jn. 6:66-71).
Lliçons per a nosaltres
2:4. Jesús estava ajudant Maria a entendre que, com a Fill de Déu ungit i batejat, havia de fer la voluntat del seu Pare. Encara que tot just havia començat el seu ministeri, Jesús era molt conscient de quan i com havia de complir amb la seva assignació, inclòs el moment d’oferir la seva vida com a sacrifici. Ningú podia interferir en el seu servei a Jehovà, ni tan sols algú tan proper com la seva mare. Nosaltres hem de servir Jehovà amb la mateixa determinació.
3:1-9. L’exemple de Nicodem ens ensenya dues lliçons importants. Primera, aquest governant dels jueus va demostrar que era humil. No només va ser conscient de la seva necessitat espiritual, sinó que també va reconèixer que Déu havia enviat el fill d’un simple fuster per ensenyar a la nació d’Israel. Tots nosaltres hauríem d’imitar la seva humilitat. I, segona, és possible que la por de l’home i l’amor a les riqueses o a la seva posició com a membre del Sanedrí li impedissin fer-se deixeble de Jesús mentre el Fill de Déu va viure a la terra. Que res ni ningú ens impedeixi agafar el nostre pal de turment i seguir Jesús constantment (Lc. 9:23).
4:23, 24. Si volem que Jehovà accepti la nostra adoració, aquesta ha d’estar d’acord amb les veritats de la Bíblia i amb la guia de l’esperit sant.
6:27. Per ser feliços i aconseguir el «menjar que perdura i que dona vida eterna» ens hem d’esforçar per satisfer la nostra necessitat espiritual (Mt. 5:3).
6:44. Jehovà s’interessa per cadascun de nosaltres. Mitjançant la predicació ens atreu a ell de manera individual i ens apropa al seu Fill i, per mitjà de l’esperit sant, ens ajuda a entendre i aplicar les ensenyances bíbliques.
11:33-36. Exterioritzar els nostres sentiments i emocions no és un senyal de feblesa.
«CONTINUA SEGUINT-ME»
Uns dies abans de la Pasqua de l’any 33 de la n. e., Jesús torna a Betània. Després, el 9 de nissan, va cap a Jerusalem i entra a la ciutat assegut en un burret. El 10 de nissan, torna al temple i demana al seu Pare en oració que glorifiqui el Seu nom. Jehovà respon la seva oració i se sent una veu del cel que diu: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar» (Jn. 12:28).
Durant el sopar de la Pasqua, Jesús dona uns últims consells als seus deixebles i ora per ells. Després, l’arresten, el jutgen, l’executen i Jehovà el ressuscita.
Preguntes sobre alguns versicles
14:2. Com va preparar Jesús un «lloc» al cel per als seus seguidors? Primer, va haver de validar el nou pacte presentant a Jehovà el valor de la seva sang. La seva entronització com a rei del Regne també va formar part d’aquesta preparació, després de la qual va començar la resurrecció celestial dels ungits (1 Tes. 4:14-17; Heb. 9:12, 24-28; 1 Pe. 1:19; Ap. 11:15).
14:16, 17; 16:7, 8, 13, 14. Per què, en el grec original, a Joan 14:16 i 17 es va fer servir el pronom neutre per referir-se a l’«ajudant», o l’«esperit de la veritat», però a Joan 16:7, 8, 13 i 14 es va utilitzar el pronom masculí? Per una raó estrictament gramatical. En grec, l’idioma en el qual Joan va escriure el seu Evangeli, per referir-se al que l’ajudant faria, l’apòstol va utilitzar el pronom masculí perquè la paraula «ajudant» és masculina. En canvi, per fer referència al que l’esperit de la veritat aconseguiria, va fer servir el pronom neutre perquè la paraula «esperit» és neutra.
19:11. Quan Jesús va parlar a Pilat de l’home que l’havia entregat, s’estava referint a Judes Iscariot? Sembla que Jesús no estava parlant d’una persona específica, sinó de tots aquells que d’alguna manera eren culpables de la seva mort. Això incloïa Judes, «els sacerdots principals i tot el Sanedrí» i fins i tot «la multitud» que va demanar la llibertat de Barrabàs (Mt. 26:59-65; 27:1, 2, 20-22).
20:17. Per què va demanar Jesús a Maria Magdalena que deixés d’agafar-lo? Després de demanar-li que deixés d’agafar-lo, Jesús li va donar a entendre que encara no havia arribat l’hora de marxar amb el seu Pare. Segurament Maria pensava que estava a punt de pujar al cel i que ja no el veuria mai més. Així que, amb aquelles paraules, Jesús la va tranquil·litzar i li va demanar que anés a informar els seus deixebles sobre la seva resurrecció.
Lliçons per a nosaltres
12:36. Per convertir-nos en «fills de la llum», o portadors de la llum, hem d’estudiar la Bíblia per obtenir coneixement i, després, utilitzar aquest coneixement per ajudar les persones a sortir de la foscor espiritual i entrar en la llum de Déu.
14:6. Si volem apropar-nos a Jehovà i comptar amb la seva aprovació, és imprescindible que mostrem fe en Jesús i seguim el seu exemple (1 Pe. 2:21).
14:15, 21, 23, 24; 15:10. Obeir Jehovà ens ajudarà a mantenir-nos en el seu amor i en el del seu Fill (1 Jn. 5:3).
14:26; 16:13. L’esperit sant no només ens ensenya i ens ajuda a recordar, Jehovà també l’utilitza per revelar-nos veritats de la Bíblia. Per això és molt important que el demanem de manera específica i constant a les nostres oracions, ja que ens ajudarà a augmentar el nostre coneixement, discerniment i seny, així com la nostra saviesa i capacitat de raonar (Lc. 11:5-13).
21:15, 19. Quan Jesús va preguntar a Pere «m’estimes més que a aquests?», és a dir, que als peixos que tenia just al davant, li estava mostrant que havia d’abandonar el negoci de la pesca i s’havia de centrar en el seu ministeri. Així doncs, després d’analitzar aquest i els altres Evangelis, estiguem decidits a estimar Jesús per sobre de qualsevol cosa o activitat que ens pugui agradar i esforcem-nos de tot cor per seguir les seves petjades.
[Imatge]
Què podem aprendre de l’exemple de Nicodem?