No, tota la Bíblia manté una harmonia interna. Encara que pugui semblar que alguns relats de la Bíblia es contradiuen, sovint els podem entendre correctament si posem en pràctica un o més dels següents principis:

1.   Tingues en compte el context. Qualsevol autor pot semblar que es contradiu si es treuen de context les seves paraules.

2.   Tingues en compte el punt de vista de l’escriptor. Dues persones que hagin presenciat un mateix fet el poden descriure fidelment encara que no facin servir exactament les mateixes paraules ni esmentin els mateixos detalls.

3.   Tingues en compte els fets històrics i els costums de l’època.

4.   Distingeix si una paraula es fa servir en sentit literal o figurat.

5.   Tingues en compte que és possible que s’atribueixi una acció a una persona, encara que aquesta no l’hagi dut a terme personalment. a

6.   Fes servir una traducció de la Bíblia exacta.

7.   No tractis d’encaixar el que diu la Bíblia amb dogmes o idees religioses equivocades.

 Els següents exemples ens mostren com aquests principis ens poden ajudar a explicar algunes aparents contradiccions que hi ha a la Bíblia.

Principi 1: Context

Si Déu va descansar el setè dia, en quin sentit ha seguit treballant? El relat de Gènesi sobre la creació diu que «el setè dia [Déu] va començar a descansar de tota l’obra que havia fet». Gràcies al context, s’entén que aquesta frase fa referència a la creació física de la terra (Gènesi 2:2-4). Amb tot, Jesús no va contradir el relat de Gènesi quan va dir que Déu «ha seguit treballant fins ara», perquè s’estava referint a altres obres de Déu (Joan 5:17). Algunes d’aquestes obres han estat inspirar la Bíblia, així com cuidar i donar guia als humans (Salm 20:6; 105:5; 2 Pere 1:21).

Principis 2 i 3: Punt de vista i història

On va curar Jesús l’home cec? El llibre de Lluc explica que Jesús va curar un home cec quan «s’apropava a Jericó». En canvi, el relat paraŀlel de Mateu explica que eren dos homes cecs i que Jesús els va curar mentre ell i la gent que el seguia «sortien de Jericó» (Lluc 18:35-43; Mateu 20:29-34). Aquests relats estan escrits des de diferents punts de vista i en realitat es complementen l’un a l’altre. Mateu és més específic quan indica el nombre de persones cegues que hi havia, mentre que Lluc se centra en l’home amb qui Jesús va parlar. Pel que fa al lloc dels esdeveniments, els arqueòlegs han descobert que en el temps de Jesús la ciutat de Jericó estava dividida en dos. D’una banda, estava l’antiga ciutat jueva i, de l’altra, la nova ciutat romana, i entre elles hi havia aproximadament un quilòmetre i mig de distància. Possiblement, Jesús es trobava enmig de les dues ciutats quan va realitzar aquest miracle.

Principi 4: Expressions en sentit literal i figurat

Serà destruïda la terra? La Bíblia explica a Eclesiastès 1:4 que «la terra es mantindrà per sempre». Per a alguns, això sembla contradir un altre text que diu que «els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra [...] serà consumida» (2 Pere 3:10, Bíblia Evangèlica Catalana). Ara bé, la Bíblia fa servir la paraula terra tant en sentit literal, per fer referència al planeta, com en sentit figurat, per parlar dels seus habitants (Gènesi 1:1; 11:1). La destrucció de la «terra» que es descriu a 2 Pere 3:10 no es refereix a la desintegració del planeta, sinó a «la destrucció de la gent irreverent» (2 Pere 3:7).

Principi 5: Atribució dels fets

  A Cafarnaüm, qui va fer arribar a Jesús la petició del centurió? Mateu 8:5, 6 diu que el centurió va anar personalment a parlar amb Jesús, mentre que Lluc 7:3 explica que el centurió va enviar alguns ancians dels jueus per fer-li arribar la seva petició. Aquesta aparent contradicció es resol si es té en compte que el centurió és qui va fer la petició, però va enviar els ancians dels jueus com als seus representants.

Principi 6: Traducció exacta

  Som tots els humans pecadors? La Bíblia ensenya que tots hem heretat el pecat d’Adam, el primer home que va existir (Romans 5:12). Algunes traduccions semblen contradir aquesta idea perquè diuen que una persona bona «no peca» o «deixa de pecar» (1 Joan 3:6, La Bíblia, Monjos de Montserrat; Bíblia catalana. Traducció interconfessional). Tot i això, en l’idioma original, el verb grec que es tradueix per ‘pecar’ a 1 Joan 3:6 està en present. En grec, aquest temps verbal normalment fa referència a una acció contínua. És important diferenciar el pecat que hem heretat, el qual no podem evitar, de la pràctica deliberada i contínua del pecat. És per això que algunes traduccions resolen aquesta aparent contradicció utilitzant frases més exactes com ara «no practica el pecat» o «no es lliura al pecat» (1 Joan 3:6, Traducció del Nou Món; Nou Testament, Ediciones Cristiandad).

Principi 7: La Bíblia i no el dogma

  És Jesús igual o inferior a Déu? En una ocasió, Jesús va dir: «Jo i el Pare som un» (Joan 10:30). Això sembla contradir una altra afirmació que ell mateix va fer: «El Pare és més gran que jo» (Joan 14:28). Per entendre aquests versicles correctament, hem d’investigar el que la Bíblia realment ensenya sobre Jehovà i Jesús en comptes d’intentar encaixar-ho amb el dogma de la trinitat, que no té base bíblica. A la Bíblia aprenem que Jehovà no és tan sols el Pare de Jesús, sinó que també és el seu Déu, a qui fins i tot Jesús adora (Mateu 4:10; Marc 15:34; Joan 17:3; 20:17; 2 Corintis 1:3). Per tant, Jesús no és igual a Déu.

 El context de la declaració de Jesús «jo i el Pare som un» mostra que tant Jesús com el seu Pare, Jehovà, tenen el mateix propòsit. De fet, Jesús va dir més tard: «El Pare està unit amb mi i jo estic unit amb el Pare» (Joan 10:38). Jesús va donar l’oportunitat als seus seguidors de mantenir-se units en aquest mateix propòsit, ja que va orar per ells: «Els he donat la glòria que tu m’has donat perquè siguin un, tal com nosaltres som un. Jo estic unit amb ells i tu estàs unit amb mi» (Joan 17:22, 23).