Gènesi 2:1-25

  • Déu descansa en el setè dia (1-3)

  • Jehovà, el Creador del cel i la terra (4)

  • L’home i la dona al jardí de l’Edèn (5-25)

    • Es forma l’home de la pols del terra (7)

    • Es prohibeix menjar de l’arbre del coneixement (15-17)

    • Es crea la dona (18-25)

2  Així, van quedar acabats el cel, la terra i tot el que contenen.*+  Al setè dia, Déu ja havia acabat la seva obra. I el setè dia va començar a descansar de tota l’obra que havia fet.+  Llavors Déu va beneir el setè dia i el va declarar sagrat, perquè en aquest dia Déu ha estat descansant de tota l’obra que ha creat, de tot el que es va proposar fer.  Aquesta és la història del cel i de la terra, del temps en què van ser creats, del dia en què Jehovà* Déu va fer la terra i el cel.+  Encara no hi havia ni arbustos ni cap altra planta a la terra, perquè Jehovà Déu no havia fet que plogués sobre la terra, i no hi havia ningú que cultivés el camp.  Però de la terra pujava una boirina que mullava tota la superfície del terreny.  Llavors Jehovà Déu va formar l’home de la pols+ del terra, li va bufar al nas l’alè de vida,+ i l’home es va convertir en un ésser viu.*+  A més, Jehovà Déu va plantar un jardí a l’Edèn,+ cap a l’est, i allà va posar-hi l’home que havia format.+  Aleshores Jehovà Déu va fer que creixessin del terra tot tipus d’arbres que feien goig de veure i que donaven bons fruits. També va fer créixer l’arbre de la vida+ al mig del jardí i l’arbre del coneixement del bé i del mal.+ 10  De l’Edèn sortia un riu que regava el jardí, i d’allà es dividia en quatre rius.* 11  El primer riu es diu Fison, i és el que envolta tota la terra d’Havilà, on hi ha or. 12  L’or d’aquella terra és molt bo. També hi ha resina de bdeŀli i pedra d’ònix. 13  El segon riu es diu Guihon, i és el que envolta tota la terra de Cus. 14  El tercer riu es diu Tigris,*+ i és el que va cap a l’est d’Assíria.+ I el quart riu es diu Eufrates.+ 15  Jehovà Déu va agafar l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el cuidés.+ 16  I Jehovà Déu també va donar aquest manament a l’home: «Pots menjar de tots els arbres del jardí fins que et quedis satisfet.+ 17  Però no mengis de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, sens dubte moriràs.»+ 18  Llavors Jehovà Déu va dir: «No és bo que l’home segueixi estant sol. Li faré una ajudant que el complementi.»+ 19  Jehovà Déu havia estat formant del terra tots els animals salvatges* i tots els animals que volen pel cel, i els va anar portant a l’home per veure quin nom els posaria. Cada animal* tindria el nom que l’home li posés.+ 20  Així que l’home va posar nom a tots els animals domèstics, als animals que volen pel cel i a tots els animals salvatges.* Però l’home no tenia cap ajudant que el complementés. 21  Per això, Jehovà Déu va fer que l’home s’adormís profundament i, mentre dormia, li va treure una costella i després va tancar la carn al seu lloc. 22  I de la costella que va treure a l’home, Jehovà Déu en va fer una dona, i la va portar a l’home.+ 23  Aleshores l’home va dir: «Per fi, algú que és os dels meus ossosi carn de la meva carn. El seu nom serà Dona,perquè ha sigut treta de l’home.»+ 24  Per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a* la seva esposa, i ells seran una sola carn.*+ 25  I tots dos, l’home i la dona, continuaven nus,+ però no se n’avergonyien.

Notes a peu de pàgina

Lit. «tot l’exèrcit d’ells».
Aquesta és la primera vegada que apareix a la Bíblia el nom propi de Déu, que el distingeix de tots els altres déus. Aquest nom és יהוה (YHWH). Consulta l’ap. A4.
O «una ànima viva». La paraula hebrea és nèfeix, que literalment significa ‘ésser que respira’. Consulta el glossari.
Lit. «quatre caps».
Lit. «Hidèquel».
Lit. «éssers vius del camp».
O «ànima viva».
Lit. «éssers vius del camp».
O «es quedarà amb». Lit. «s’adherirà a».
O «un sol ésser».