Eclesiastès 1:1-18

  • Tot és en va (1-11)

    • La terra es mantindrà per sempre (4)

    • Els cicles naturals són constants (5-7)

    • No hi ha res de nou sota el sol (9)

  • La saviesa humana és limitada (12-18)

    • Perseguir el vent (14)

1  Les paraules del congregador,*+ el fill de David, el rei a Jerusalem.+   «La vanitat més gran!»,* diu el congregador. «La vanitat més gran! Tot és en va!»+   Què en treu una persona de tot el treball durque fa amb tant d’esforç sota el sol?+   Una generació se’n va i una generació ve,però la terra es mantindrà per sempre.+   El sol surt* i el sol es pon,i després se’n va ràpidament* al lloc per on torna a sortir.+   El vent va cap al sud i gira cap al nord. Dona voltes i més voltes sense deixar de girar; el vent no para de donar voltes.   Tots els rius* van a parar al mar, però el mar no s’omple.+ Els rius tornen al lloc d’on han sortit per fluir de nou.+   Totes les coses cansen;ningú és capaç de mencionar-les totes. L’ull no en té prou amb el que veu,i l’orella no s’omple amb el que sent.   El que ha sigut és el que serà,i el que s’ha fet es tornarà a fer. No hi ha res de nou sota el sol.+ 10  Hi ha alguna cosa de la qual es pugui dir: «Mira, això és nou»? Això ja existia des de fa molt de temps,ja existia abans de la nostra època. 11  Ningú es recorda de la gent de l’antiguitat,ningú es recordarà dels que vindran després,i aquests tampoc seran recordats pels que vindran encara més endavant.+ 12  Jo, el congregador, he sigut rei d’Israel, a Jerusalem.+ 13  Em vaig dedicar* a estudiar i a investigar amb saviesa+ tot el que s’ha fet sota el cel:+ les activitats frustrants que Déu ha donat als fills dels homes i que els mantenen ocupats. 14  Vaig veure tot el que s’ha fet sota el soli em vaig adonar que tot és inútil, és com perseguir el vent.+ 15  El que és tort no es pot redreçar,i el que falta no es pot comptar. 16  Llavors vaig dir en el meu cor: «He adquirit una gran saviesa, més que tots els que han estat abans que jo a Jerusalem.+ El meu cor ha obtingut molta saviesa i coneixement.»+ 17  Em vaig dedicar a conèixer la saviesa, a conèixer la bogeria* i a conèixer la ximpleria,+ i això també és com perseguir el vent. 18  Perquè tenir molta saviesa porta molta frustració. Per tant, qui augmenta el seu coneixement augmenta el seu dolor.+

Notes a peu de pàgina

O «de qui convoca/reuneix».
O «El més inútil de tot!».
O «brilla».
O «se’n va esbufegant».
O «torrents hivernals», «torrents estacionals».
Lit. «Vaig posar el meu cor».
O «ximpleria absoluta».