Les bones notícies segons Lluc 18:1-43

  • La paràbola de la viuda persistent (1-8)

  • El fariseu i el cobrador d’impostos (9-14)

  • Jesús i els nens (15-17)

  • La pregunta d’un governant ric (18-30)

  • Jesús torna a predir la seva mort (31-34)

  • Un captaire cec recupera la vista (35-43)

18  Després, Jesús els va posar una comparació per fer-los veure la necessitat d’orar constantment i no donar-se mai per vençut.+  Els va dir: «En una ciutat hi havia un jutge que no temia Déu ni respectava les persones.  En aquella ciutat també hi havia una viuda que sempre li anava a dir: “Assegura’t que se’m faci justícia contra el meu adversari.”  Durant un temps no la va voler ajudar, però després va pensar: “No temo Déu ni respecto la gent,  però com que aquesta viuda no deixa de molestar-me, m’asseguraré que se li faci justícia perquè no continuï venint i em faci la vida impossible.”»*+  Llavors el Senyor va dir: «Fixeu-vos en què va dir el jutge, tot i que era un home injust.  Doncs bé, no s’encarregarà Déu que es faci justícia als seus escollits que li supliquen ajuda nit i dia+ mentre és pacient amb ells?+  Us dic que s’encarregarà que se’ls faci justícia de seguida. Però quan arribi el Fill de l’Home, de veritat trobarà aquesta fe* a la terra?»  A uns homes que es pensaven que eren justos i menyspreaven els altres, també els va posar aquesta comparació: 10  «Dos homes van pujar al temple a orar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. 11  El fariseu, dret, va començar a orar en silenci: “Déu meu, et dono les gràcies perquè no soc com els altres, que extorsionen i són injustos i adúlters, i tampoc soc com aquest cobrador d’impostos. 12  Dejuno dos cops per setmana i dono la desena part de tot el que adquireixo.”+ 13  Però el cobrador d’impostos, dret un tros lluny, no s’atrevia ni a aixecar els ulls cap al cel, i es donava cops al pit dient: “Déu meu, tingues misericòrdia de mi,* que soc pecador.”+ 14  Us dic que, quan va baixar a casa seva, se’l considerava més just que al fariseu.+ Perquè tot aquell que s’exalça serà humiliat, però aquell que s’humilia serà exalçat.»+ 15  Llavors alguns també li van portar els seus nens perquè els toqués.* Quan els deixebles ho van veure, es van posar a renyar-los.+ 16  Però Jesús va fer venir els nens i va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells.+ 17  Us asseguro que qui no accepti el Regne de Déu com un nen no hi entrarà de cap manera.»+ 18  I un governant dels jueus li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?»+ 19  Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu.+ 20  Ja coneixes els manaments: no cometis adulteri,+ no assassinis,+ no robis,+ no acusis falsament ningú,+ honra el teu pare i la teva mare.»+ 21  Ell li va dir: «Obeeixo tots aquests manaments des de jove.» 22  Al sentir això, Jesús li va dir: «Encara et falta una altra cosa: ven tot el que tens i reparteix el que en treguis entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me.»+ 23  Quan va sentir aquestes paraules, es va posar molt trist, perquè era molt ric.+ 24  Jesús el va mirar i va dir: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar al Regne de Déu!+ 25  De fet, és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla de cosir que no pas que un ric entri al Regne de Déu.»+ 26  Els que ho van sentir van dir: «Així, qui es pot salvar?»+ 27  Ell va respondre: «El que és impossible per als homes és possible per a Déu.»+ 28  Però Pere va dir: «Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.»+ 29  Ell els va dir: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, dona, germans, pares o fills per causa del Regne de Déu,+ 30  que ara no rebi molt més, i en el sistema futur,* vida eterna.»+ 31  Llavors es va endur els Dotze a part i els va dir: «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i es complirà* tot el que s’ha escrit per mitjà dels profetes sobre el Fill de l’Home.+ 32  Per exemple, serà entregat als de les nacions,+ se’n burlaran,+ l’insultaran i li escopiran.+ 33  I després d’assotar-lo, el mataran,+ però al tercer dia ressuscitarà.»*+ 34  Però ells no van entendre què volia dir tot allò perquè se’ls havia amagat el significat d’aquestes paraules, i no van comprendre el que s’havia dit. 35  Quan Jesús s’apropava a Jericó, hi havia un home cec que demanava caritat assegut al costat del camí.+ 36  Com que va sentir que passava molta gent, va començar a preguntar què estava passant. 37  Li van dir: «Jesús el Natzarè passa per aquí!» 38  Llavors va cridar: «Jesús, Fill de David, compadeix-te* de mi!» 39  I la gent que anava al davant el renyava i li deia que callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadeix-te de mi!» 40  Jesús es va aturar i va manar que li portessin l’home. I quan l’home es va apropar, Jesús li va preguntar: 41  «Què vols que faci per tu?» Aleshores ell li va dir: «Senyor, fes que hi torni a veure.» 42  I Jesús li va dir: «Recupera la vista. La teva fe t’ha curat.»+ 43  A l’instant, el cec va recuperar la vista i va començar a seguir-lo+ glorificant Déu. I al veure-ho, tot el poble també va alabar Déu.+

Notes a peu de pàgina

O «em colpegi fins que jo no pugui més».
O «aquest tipus de fe». Lit. «la fe».
O «sigues bondadós amb mi».
És a dir, perquè els beneís.
O «l’era futura». Consulta el glossari.
O «es completarà».
Lit. «s’aixecarà».
Lit. «tingues misericòrdia».