1, 2. Què es podrien haver preguntat els apòstols després que Jesús pugés al cel?

ELS apòstols estaven a la muntanya de les Oliveres mirant fixament cap al cel. Acabaven de veure com el seu mestre i amic s’enlairava i desapareixia rere un núvol (Fe. 1:9, 10). Durant uns dos anys, Jesús els havia ensenyat, animat i guiat, però ara ja no era amb ells. Què farien els apòstols?

² Jesucrist els havia dit que serien els seus testimonis «a Jerusalem, i a tot Judea i Samaria, i fins a l’últim extrem de la terra» (Fe. 1:8). Però, com ho aconseguirien? Bé, ell els havia assegurat que aviat rebrien esperit sant (Fe. 1:5). Tot i això, es necessitava molta direcció i organització per dur a terme aquella campanya mundial de predicació. En el passat, Jehovà havia fet servir homes com a representants per guiar el Seu poble. Tenint això en compte, és possible que els apòstols es preguntessin si Jehovà nomenaria un nou líder.

3. a) Quina decisió important van prendre els apòstols? b) Què veurem en aquest article?

 ³ Uns dies després, els deixebles de Jesús van consultar les Escriptures, van orar a Jehovà i van escollir Maties per substituir Judes Iscariot (Fe. 1:15-26). Aquesta decisió va ser molt important per a ells i per a Jehovà, ja que era necessari que hi hagués dotze apòstols. * Pensa que Jesús no havia seleccionat els seus apòstols perquè l’acompanyessin a la predicació, sinó perquè tinguessin un paper molt important en el poble de Déu. De quin paper es tractava? Com els van preparar Jehovà i Jesús? Quina situació semblant existeix avui dia en el poble de Déu? I com podem complir el manament: «Recordeu-vos dels qui us dirigeixen», especialment d’aquells que formen «el servent fidel i assenyat»? (Heb. 13:7; Mt. 24:45.)

4. Quin paper van tenir els apòstols i altres ancians a Jerusalem?

⁴ A la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era, els apòstols van començar a dirigir la congregació. La Bíblia explica que, en aquella ocasió, «Pere, dret amb els onze», va ensenyar la veritat de la Paraula de Déu a una gran multitud de jueus i prosèlits (Fe. 2:14, 15). Molts es van fer creients i, com a conseqüència, aquells nous cristians «perseveraven en l’ensenyament dels apòstols» (Fe. 2:42). Aquests últims van dirigir els afers econòmics de la congregació i van atendre les necessitats espirituals dels cristians (Fe. 4:34, 35). De fet, van dir: «Nosaltres ens continuarem dedicant a la pregària i al ministeri de la Paraula» (Fe. 6:4). I van designar cristians experimentats per promoure la predicació en nous territoris (Fe. 8:14, 15). Més tard, altres cristians ungits es van unir als apòstols per dirigir els assumptes de les congregacions. Com a consell rector, van donar direcció a totes les congregacions (Fe. 15:2).

5, 6. a) Com va ajudar l’esperit sant al consell rector? (Mira la imatge del principi.) b) Com van ajudar els àngels al consell rector? c) Com va guiar la Paraula de Déu al consell rector?

⁵ Els cristians del primer segle sabien que Jehovà dirigia el consell rector mitjançant Jesús. Com en podien estar segurs? En primer lloc, l’esperit sant va donar poder al consell rector (Jn. 16:13). Encara que és cert que tots els cristians ungits van rebre esperit sant, aquesta força va ajudar especialment els apòstols i altres ancians de Jerusalem a servir com a superintendents. Per exemple, l’any 49 de la n. e., l’esperit sant va ajudar el consell rector a prendre una decisió sobre el tema de la circumcisió. Les congregacions van seguir les seves instruccions i, com a resultat, «eren enfortides en la fe, i creixien en nombre cada dia» (Fe. 16:4, 5). La carta que informava d’aquella decisió també va demostrar que aquell grup de germans madurs manifestava el fruit de l’esperit, que inclou l’amor i la fe (Fe. 15:11, 25-29; Gàl. 5:22, 23).

⁶ En segon lloc, els àngels van ajudar el consell rector. Abans de ser batejat, un àngel li va dir a Corneli que anés a buscar l’apòstol Pere. Després que l’apòstol li donés testimoni a ell i als seus familiars, aquests van rebre esperit sant tot i ser gentils incircumcisos. Aquell home  va ser el primer gentil incircumcís que va arribar a ser cristià. Això va ajudar els apòstols i altres germans a actuar d’acord amb la voluntat de Jehovà i obrir les portes de la congregació als estrangers que no estaven circumcidats (Fe. 11:13-18). Els àngels també van promoure i accelerar la predicació que supervisava el consell rector (Fe. 5:19, 20). I, en tercer lloc, la Paraula de Déu va guiar el consell rector. Sens dubte, les Escriptures van ajudar aquells ancians ungits a prendre decisions importants tant en qüestions d’organització com d’ensenyança (Fe. 1:20-22; 15:15-20).

7. Per què podem dir que Jesús dirigia la congregació cristiana?

⁷ Encara que el consell rector tenia autoritat sobre la congregació del primer segle, va reconèixer que el seu líder era Jesús. L’apòstol Pau va escriure que «ell mateix [Crist] va donar a alguns com a apòstols». I també va dir: «Creixem en totes les coses en aquell que és el cap, el Crist» (Ef. 4:11, 15). En lloc d’adoptar un nom que identifiqués els deixebles amb algun apòstol important, van ser nomenats «cristians» per inspiració divina (Fe. 11:26). Pau va destacar la importància de seguir les ensenyances bíbliques que els apòstols i altres germans que portaven la davantera els havien transmès, però va afegir: «Vull que sapigueu que el cap de tot home [fins i tot de cada membre del consell rector] és el Crist, [...] i el cap de Crist és Déu» (1 Cor. 11:2, 3). Era evident que Jehovà havia escollit el seu Fill per dirigir la congregació.

8, 9. Quin paper important va tenir el germà Russell des de finals del segle XIX?

⁸ A finals del segle XIX, Charles Taze Russell i alguns dels seus coŀlaboradors van centrar els seus esforços a restablir l’adoració verdadera. Per difondre el missatge bíblic en diferents idiomes, l’any 1884 es va constituir legalment la Zion’s Watch Tower Tract Society, amb el germà Russell com a president. * Aquest va ser un entusiasta estudiant de la Bíblia i un fervent detractor d’ensenyances falses com ara la Trinitat i la immortalitat de l’ànima. També va entendre que Jesucrist tornaria de manera invisible i que «els temps dels gentils» s’acabarien l’any 1914 (Lc. 21:24). El germà Russell va dedicar incansablement el seu temps, energies i diners a compartir les veritats bíbliques amb els altres. Era evident que, en aquell moment tan important, Jehovà i Jesús l’estaven utilitzant.

⁹ El germà Russell no volia que la gent el tractés de cap forma especial. L’any 1896 va escriure: «No volem que ni nosaltres ni els nostres escrits rebin cap honra ni reverència. Tampoc volem que se’ns anomeni reverend o rabí, ni que s’utilitzi el nostre nom per designar ningú». Més tard, va dir: «Aquesta obra no és d’homes».

10. a) Quan va nomenar Jesús «el servent fidel i assenyat»? b) Com s’ha anat diferenciant el Consell Rector de la corporació legal? Explica-ho.

¹⁰ El 1919, tres anys després de la mort del germà Russell, Jesús va nomenar «el servent fidel i assenyat» per donar «l’aliment al seu temps» als seus seguidors (Mt. 24:45). Ja en aquella època un petit grup de germans ungits que vivien a la seu mundial situada  a Brooklyn, Nova York, preparaven i distribuïen aliment espiritual per als seguidors de Jesús. L’expressió consell rector va començar a aparèixer a les nostres publicacions als anys 40, quan es pensava que, en general, feia referència als directors de la corporació Watch Tower Bible and Tract Society. Amb tot, l’any 1971 el Consell Rector es va diferenciar de la societat Watch Tower —un instrument legal— i dels seus directors. A partir d’aquell moment, germans ungits podrien formar part del Consell Rector, tot i no ser directors de la Societat. En els darrers anys, germans madurs de les «altres ovelles» han servit com a directors de la societat legal i d’altres corporacions del poble de Déu. Això ha ajudat el Consell Rector a centrar els seus esforços a donar guia i aliment espiritual (Jn. 10:16; Fe. 6:4). Més recentment, La Torre de Guaita del 15 de juliol de 2013 va explicar que «el servent fidel i assenyat» és un petit grup de germans ungits que formen el Consell Rector.

11. Com funciona el Consell Rector?

¹¹ El Consell Rector es reuneix cada setmana i pren decisions com a grup, cosa que fomenta la bona comunicació i la unitat (Prov. 20:18). Com que cap germà del Consell Rector és més important que un altre, cada any un membre diferent presideix aquestes reunions (1 Pe. 5:1). D’altra banda, el president de cadascun dels sis comitès del Consell Rector també canvia cada any. Cada membre del Consell Rector es veu com un dels criats, és a dir, com un germà que rep l’aliment del servent fidel i segueix la seva guia, i no com un líder dels seus germans.

12. Quines preguntes analitzarem?

¹² El Consell Rector ni està inspirat ni és infaŀlible. Per això, es pot equivocar en temes doctrinals o d’organització. De fet, a la secció «Aclaración de creencias» de l’Índice de las publicaciones Watch Tower pots trobar els canvis d’enteniment que hi ha hagut des de 1870. * Evidentment Jesús no va dir que l’aliment espiritual que donaria el servent fidel seria perfecte. Així, doncs, com podem saber amb seguretat qui és «el servent fidel i assenyat»? (Mt. 24:45.) Quines proves tenim que el Consell Rector és el servent fidel? Vegem a continuació els tres mateixos factors que van guiar el consell rector del primer segle.

13. Com ha ajudat l’esperit sant al Consell Rector?

¹³ Proves de l’ajuda de l’esperit sant. L’esperit sant ha ajudat el Consell Rector a entendre veritats bíbliques que abans no es comprenien bé. Pensa en els nous enteniments que s’han esmentat al paràgraf anterior. Creus que algun humà mereix el mèrit per haver descobert i explicat aquestes «profunditats de Déu»? És clar que no! (Llegeix 1 Corintis 2:10.) El Consell Rector coincideix amb l’apòstol Pau, qui va escriure: «I les expressem, no pas amb paraules ensenyades per la saviesa humana, sinó amb paraules ensenyades per l’Esperit Sant» (1 Cor. 2:13). Després de segles d’apostasia i foscor espiritual, és evident que l’esperit sant ha estat al darrere del ràpid augment d’enteniment bíblic que hi hagut des del 1919.

14. Com ajuden els àngels al poble de Déu segons Apocalipsi 14:6, 7?

 ¹⁴ Proves de l’ajuda dels àngels. El Consell Rector actual té l’impressionant responsabilitat de supervisar la predicació que més de vuit milions de proclamadors realitzen per tot el món. Quina ha estat la clau de l’èxit d’aquesta obra? En part, l’ajuda dels àngels (llegeix Apocalipsi 14:6, 7). Moltes vegades, els germans han visitat persones que estaven demanant ajuda en oració. * T’ho imagines? I, gràcies a l’ajuda sobrehumana dels àngels, l’obra de predicar i ensenyar continua creixent malgrat la intensa persecució en molts països.

15. Quin contrast existeix entre el Consell Rector i els líders de la cristiandat? Posa’n un exemple.

¹⁵ Confiança en la Paraula de Déu (llegeix Joan 17:17). Pensa en el que va passar el 1973. A la revista La Torre de Guaita de l’1 de juny d’aquell any (en anglès; 15 d’octubre, en espanyol) va aparèixer la següent pregunta: «Reuneixen els requisits per batejar-se les persones que no han trencat la seva addicció al tabac?». La resposta va ser: «L’evidència bíblica indica que no». Després de citar diferents textos bíblics, La Torre de Guaita va explicar per què una persona que no deixa de fumar ha de ser expulsada  (1 Cor. 5:7; 2 Cor. 7:1). També va afirmar: «Això no respon a cap intent d’obrar de manera arbitrària o dictatorial. Procedeix de Déu, el qual s’expressa mitjançant la seva Paraula escrita». Coneixes altres religions que hagin estat disposades a confiar plenament en la Paraula de Déu, tot i que això suposés un gran repte per a alguns dels seus membres? Fixa’t en el que va dir recentment un llibre sobre la religió als Estats Units: «Els líders cristians han revisat amb regularitat les seves ensenyances per tal d’acostar-les més a les creences i opinions dels altres, i així tenir el suport tant dels seus membres com de la societat en general». Quina diferència amb el Consell Rector que, en lloc de deixar-se influir pel que pensa aquest món, sempre busca la guia de la Bíblia! No creus que això demostra que és Jehovà qui realment dirigeix el seu poble avui dia?

16. Com ens podem recordar del Consell Rector?

¹⁶ Llegeix Hebreus 13:7. El verb recordar també es pot traduir com ‘mencionar’. Una manera de recordar-nos d’aquells que ens dirigeixen és mencionant el Consell Rector en les nostres oracions (Ef. 6:18). Ells tenen la responsabilitat de proporcionar aliment espiritual, dirigir l’obra mundial de predicació i administrar les donacions voluntàries. Ben segur que ells necessiten les nostres oracions fervents.

17, 18. a) Com podem coŀlaborar amb el Consell Rector? b) Per què donem suport al servent fidel i a Jesús quan prediquem?

¹⁷ També recordem el Consell Rector quan coŀlaborem amb ell i seguim les seves instruccions. Aquest grup de germans madurs ens donen guia mitjançant les nostres publicacions, reunions i congressos. A més, s’encarrega de nomenar superintendents de circuit, qui a la vegada nomenen ancians. Tant els superintendents com els ancians recorden el Consell Rector quan s’aferren estretament a les instruccions que aquest els hi dóna. I tots nosaltres podem demostrar respecte per Jesús, el nostre Líder, sent obedients i submisos als germans que ell fa servir per dirigir-nos (Heb. 13:17).

¹⁸ Una altra manera de recordar el Consell Rector és predicant amb entusiasme. De fet, l’apòstol Pau ens va animar a imitar la fe dels qui porten la davantera. El servent fidel sempre ha demostrat que té molta fe al promoure i difondre les bones notícies del Regne. I tu? Ets una de les altres ovelles que ajuden els ungits en aquesta gran obra? Si és així, et sentiràs molt feliç quan Jesús ens digui: «En la mesura que ho vau fer a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho vau fer» (Mt. 25:34-40).

19. Per què estàs decidit a seguir Jesús?

¹⁹ Quan Jesús va tornar al cel, no va abandonar els seus seguidors (Mt. 28:20). Ell sabia que gràcies a l’esperit sant, els àngels i la Paraula de Déu havia pogut portar la davantera quan va estar a la terra. I avui dia, continua donant la mateixa ajuda al servent fidel. De fet, els membres d’aquest servent «segueixen l’Anyell a tot arreu on va» (Ap. 14:4). Per aquest motiu, quan seguim la guia del servent fidel, en realitat estem seguint el nostre Líder, Jesucrist. Molt aviat, ell ens portarà vida eterna; una promesa que cap líder humà pot fer (Ap. 7:14-17).