Bai na kontenido

Bai na kontenido

Un Nasementu Memorabel

Un Nasementu Memorabel

Un Nasementu Memorabel

‘Awe a nase pa boso un Salbadó, kende ta Kristu e Señor.’—Lukas 2:11.

ALREDEDOR di dos mil aña pasá, un señora den e stat di Bètlehèm a duna lus na un yu hòmber. Masha poko hende ku tabata biba den e stat ei a realisá kon importante e nasementu aki tabata. Pero algun wardadó di karné, ku a pasa anochi ku nan karnénan den sabana, a mira un multitut di angel i a tende nan kanta: “Gloria na Dios den halturanan, i na tera pas meimei di hende ku ta agrad’é.”—Lukas 2:8-14.

E wardadónan a bin topa Maria ku su kasá, Hosé, den un stal, presis manera e angelnan a bisa nan. Maria a pone e yu, ku el a yama Hesus, den un pesebre (loke ta en realidat un baki di kuminda pa bestia) ku tabatin den e stal. (Lukas 1:31; 2:12) Awe, despues di dos mil aña, mas o ménos un tersera parti di humanidat ta bisa ku nan ta sigui Hesukristu. I e susesonan ku tabatin di haber ku su nasementu ta forma e base pa un relato ku probablemente ta esun mas kontá den historia humano.

Spaña, un pais ku tin un tradishon katóliko masha fuerte i ta hopi bon den selebrá fiestanan tradishonal, a desaroyá hopi manera pa konmemorá e anochi úniko ei na Bètlehèm.

Pasku di Nasementu na Spaña

Desde siglo 13, e pesebre a bira un di e aspektonan mas konosí di selebrashonnan spañó. Hopi famia ta traha un pesebre chikitu ku ta simbolisá esun ku Hesus tabata aden. Figuranan chikitu di klei ta representá e wardadónan di karné i e magonan (òf sabionan òf “tres rei”), i tambe Hosé, Maria i Hesus. Durante e temporada di Pasku hopi bes nan ta pone pesebrenan mas grandi ku figuranan ku ta kasi e tamaño di hende, banda di stadhuis. Parse ku ta na Italia Fransisko di Assisi a kuminsá ku e kustumber aki pa asina e hala hende su atenshon na e relato di Evangelio ku ta papia di e nasementu di Hesus. Despues e fraternan fransiskano a hasié popular na Spaña i hopi otro pais.

E magonan ta hunga un papel importante den e selebrashonnan di Pasku na Spaña, meskos ku ta e kaso ku Papa Pasku den otro paisnan. Segun e kreensia popular, meskos ku e magonan a hiba regalo pa e beibi resien nasí, Hesus, asina supuestamente e magonan ta duna regalo na e muchanan spañó riba 6 di yanüari, Día de Reyes. Sin embargo, ta poko hende ta realisá ku e relato di Evangelio no ta menshoná kuantu mago a bishitá Hesus. I pa ta mas eksakto nan ta wòrdu identifiká komo astrólogo i no komo rei. * Ademas, despues di e bishita di e magonan, Herodes, den su afan pa mata Hesus, a manda mata tur mucha hòmber na Bètlehèm “di edat di dos aña p’abou.” Esei ta indiká ku e magonan a hasi e bishita aki basta tempu despues di Hesus su nasementu.—Mateo 2:11, 16.

Desde siglo 12, algun pueblo spañó a kuminsá presentá obranan teatral di Hesus su nasementu, inkluso e bishita di e wardadónan di karné na Bètlehèm i despues esun di e magonan. Awendia, tur 5 di yanüari, mayoria stat na Spaña tin un cabalgata òf parada, durante kua e “tres reinan” ta pasa dor di e sentro di siudat riba karosanan tur dekorá, i ta parti mangel pa e públiko. Dekorashonnan tradishonal di Pasku i villancicos (kantikanan di Pasku) ta duna bida na e fiesta.

Mayoria famia spañó gusta pone un komementu spesial riba bispu di Pasku (24 di desèmber). E komementu tradishonal ta inkluí kosnan manera turrón (un kos dushi traha di almendra i honing), marsepein, fruta seku, lamchi di roster i marisko. Miembronan di famia, asta esnan ku ta biba hopi leu, ta hasi un esfuerso spesial pa nan por ta huntu komo famia pa e okashon aki. Riba 6 di yanüari, durante un otro komementu tradishonal, e famia ta kome un roscón de reyes, un bolo ku forma di renchi di “e Reinan” ku un sorpresa (un figura chikitu) skondí aden. Durante e époka romano tabatin un kustumber similar den kua a permití un esklabo bira “rei” pa un dia si su pida bolo tabatin e opheto skondí den dje.

“E Temporada Mas Alegre i Mas Drùk di Aña”

Sea kual sea e kustumber lokal ku a desaroyá, awe Pasku a bira e okashon festivo prinsipal rònt mundu. The World Book Encyclopedia ta deskribí Pasku komo “e temporada mas alegre i mas drùk di aña pa miónes di kristian i no-kristian rònt mundu.” E selebrashon ei ta benefisioso?

No tin duda ku e nasementu di Kristu tabata un suseso históriko. E echo ku e angelnan a anunsiá su nasementu komo un indikashon di ‘pas entre hende ku ta agradá Dios’ ta indiká klaramente kon importante e ta.

No opstante, e periodista spañó Juan Arias ta indiká ku “na komienso di kristianismo, hende no tabata selebrá e fiesta di Pasku.” Si ta asina, di unda e selebrashon di Pasku a bin anto? Kon ta e mihó manera pa rekordá e nasementu i bida di Hesus? Den e siguiente artíkulo, lo bo haña kontesta pa e preguntanan ei.

[Nota]

^ par. 8 E obra, La Sagrada Escritura—Texto y comentario por profesores de la Compañía de Jesús ta splika ku “entre e perso-, medo- i kaldeonan, e magonan a forma un klase di saserdosio ku a promové okultismo, astrologia i medisina.” No opstante, ya pa Edat Medio, e grupo di mago ku a bai mira e mucha Hesus a ser deklará ofisialmente santu i nan a haña e nòmbernan Melchor, Gaspar i Baltasar. Supuestamente nan restunan mortal ta derá den e katedral di Keulen, Alemania.