Què podem aprendre de la família de Jesús?

QUÈ saps de la família de Jesús? Jesús va viure amb la seva família fins que es va batejar a l’edat de 30 anys. Què expliquen els Evangelis dels seus pares i dels seus germans? Quines lliçons en podem extreure? Sens dubte, el que analitzarem a continuació et pot beneficiar molt.

Jesús no va néixer amb un pa sota el braç. Josep, el seu pare adoptiu, era fuster, un ofici extenuant que tot sovint requeria talar arbres per obtenir fusta. Uns 40 dies després del naixement de Jesús, Josep i Maria van anar a Jerusalem per presentar-lo a Jehovà i van oferir dos ocells. Per què no van oferir un corder juntament amb un colom jove o una tórtora tal com la Llei estipulava? Pel que sembla, no s’ho podien permetre. De fet, la Llei deia que les persones pobres podien oferir «dues tórtores o dos coloms joves». Això demostra que la família de Jesús tenia pocs recursos (Lluc 2:22-24; Levític 12:6, 8).

Encara que Jesucrist seria el Rei de tota la humanitat, es va criar en una família pobra i sabia molt bé què era treballar dur per poder cobrir les necessitats bàsiques. Igual que el seu pare adoptiu, tenia l’ofici de fuster (Mateu 13:55; Marc 6:3). «Tot i que era ric» com a poderós ésser espiritual, «es va fer pobre» per nosaltres quan va néixer a la terra com a simple humà i va créixer en una família humil (2 Corintis 8:9; Filipencs 2:5-9; Hebreus 2:9). El fet que Jesús nasqués en una família de recursos limitats va fer que moltes persones se sentissin identificades amb ell. Els que l’escoltaven es quedaven meravellats per les seves ensenyances, per les seves boniques qualitats i pels miracles que feia, no per la seva posició social o econòmica (Mateu 7:28, 29; 9:19-33; 11:28, 29). Sens dubte, Jehovà va demostrar una gran saviesa al triar una família humil per criar el seu Fill.

A continuació analitzarem què podem aprendre d’alguns membres de la família de Jesús.

Josep, un home just

Quan Josep es va assabentar que Maria estava embarassada, de ben segur que va tenir sentiments contradictoris. Per una banda, se l’estimava molt però, per una altra, no podia suportar la simple idea que li hagués sigut infidel. Com a futur marit de Maria, tota aquella situació l’afectava directament perquè, en aquella època, quan una dona estava promesa ja era com si estigués casada. Així que, després de pensar-ho molt, Josep va decidir divorciar-se d’ella en secret per evitar que l’apedreguessin per adúltera (Mateu 1:18; Deuteronomi 22:23, 24).

Llavors, un àngel es va aparèixer a Josep en un somni i li va dir: «No tinguis por de portar la teva dona, Maria, a casa, perquè el nen que porta dins seu ha sigut concebut per esperit sant. Tindrà un fill, i li has de posar el nom de Jesús, perquè salvarà el seu poble dels pecats» (Mateu 1:20-24). Josep va fer cas del que l’àngel li va manar i va portar Maria a casa seva.

Al prendre aquella decisió, Josep va tenir l’oportunitat de col·laborar amb el compliment de la profecia registrada a Isaïes 7:14, que diu: «La noia es quedarà embarassada i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel». Josep era conscient que el primer fill de Maria no seria seu, però era una persona espiritual i sabia que ser el pare adoptiu del Messies era tot un privilegi.

Josep no va tenir relacions sexuals amb Maria fins que va néixer Jesús (Mateu 1:25). De ben segur que, per a una parella que s’acabava de casar, això va ser tot un repte, però sembla que volien evitar qualsevol malentès sobre qui era el Pare del nen. Josep va posar els interessos espirituals per davant del seus desitjos naturals. Quin bon exemple d’autocontrol!

Els àngels van donar instruccions a Josep sobre el seu fill adoptiu en quatre ocasions, i tres d’aquestes van tenir a veure amb el lloc on havien de viure. Josep va obeir de seguida i així va protegir la vida de Jesús. Primer, van anar a Egipte i, després, van tornar a Israel. D’aquesta manera va evitar que el seu fill fos víctima del terrible infanticidi que va ordenar Herodes. L’obediència de Josep també va contribuir al compliment d’algunes profecies sobre el Messies (Mateu 2:13-23).

Josep va ensenyar a Jesús a ser autosuficient. De fet, no només se’l coneixia com «el fill del fuster», sinó també com «el fuster» (Mateu 13:55; Marc 6:3). L’apòstol Pau va escriure que Jesús va ser «posat a prova en tot sentit igual que nosaltres», i això òbviament incloïa treballar de valent per donar suport a la seva família en sentit material (Hebreus 4:15).

L’última vegada que les Escriptures Gregues mencionen Josep es veu clarament l’amor que sentia per l’adoració pura. Josep tenia el costum de pujar a Jerusalem a celebrar la Pasqua amb la seva família cada any. Segons la Llei, només estaven obligats a assistir-hi els homes, però Josep s’assegurava que tota la família hi pogués anar, encara que Natzaret estava a uns 100 quilòmetres de Jerusalem i fer un viatge tan llarg suposava molts sacrificis. En l’ocasió que ha quedat registrada a la Bíblia, Jesús es va separar del grup i el van trobar al temple escoltant i fent preguntes als mestres de la Llei. Malgrat que només tenia 12 anys, Jesús tenia molt de coneixement de la Paraula de Déu, i això demostra que Josep i Maria havien fet molt bona feina i li havien ensenyat a ser una persona espiritual (Lluc 2:41-50). Pel que sembla, Josep va morir un temps després, ja que aquest és l’últim cop que les Escriptures parlen d’ell.

Josep era un home just que va cuidar molt bé la seva família, tant en sentit espiritual com físic. Quan entens què és el que Jehovà vol que facis, imites Josep i poses els interessos espirituals en primer lloc? (1 Timoteu 2:4, 5.) Obeeixes de bon grat els manaments que Jehovà ha deixat registrats a la Bíblia, igual que va fer Josep? Ensenyes als teus fills a tenir converses espirituals amb altres persones?

Maria, una dona abnegada

Quan l’àngel Gabriel va dir a Maria que tindria un fill, ella es va sorprendre molt perquè era verge i mai havia tingut relacions sexuals amb cap home. Ara bé, un cop l’àngel li va explicar que es quedaria embarassada per esperit sant, va respondre amb molta humilitat: «Soc l’esclava de Jehovà! Que em passi el que has dit» (Lluc 1:30-38). Maria sabia que acceptar aquella assignació suposaria molts reptes, però valorava tant les coses espirituals que no s’ho va pensar dues vegades. Sens dubte, la mare de Jesús era una serventa de Déu lleial i abnegada.

És evident que aquesta assignació li va canviar la vida. Quan Maria va anar a Jerusalem per a la seva purificació, un home gran molt devot que es deia Simeó li va dir: «Una espasa llarga et traspassarà l’ànima» (Lluc 2:25-35). Amb aquestes paraules, Simeó s’estava referint a com se sentiria Maria al veure que la majoria de jueus rebutjaven Jesús i finalment l’executaven en un pal de turment.

A mesura que Jesús anava creixent, Maria reflexionava en tot el que passava i «treia conclusions dins del seu cor» (Lluc 2:19, 51). Maria era una persona molt espiritual, igual que Josep, i atresorava els successos i paraules que complien profecia. De ben segur que mai va oblidar el que li va dir l’àngel Gabriel sobre Jesús: «Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. Jehovà Déu li donarà el tron de David, el seu pare, i regnarà per sempre sobre la casa de Jacob. I el seu Regne no tindrà fi» (Lluc 1:32, 33). No hi ha dubte que Maria es va prendre seriosament el privilegi de ser la mare del Messies.

Maria també va demostrar que era una dona espiritual quan va anar a visitar la seva parenta Elisabet que, com ella, estava embarassada gràcies a un miracle de Jehovà. Quan Maria la va veure, va lloar Jehovà i amb les seves paraules va reflectir que valorava profundament la Paraula de Déu. Llavors, va fer referència a l’oració d’Anna que està registrada al Primer llibre de Samuel i va incloure expressions d’altres llibres de les Escriptures Hebrees. Sens dubte, el coneixement que tenia de les Escriptures i el seu profund respecte per Déu la van capacitar per ser una bona mare i per col·laborar amb Josep en la tasca d’ensenyar a Jesús sobre Jehovà (Gènesi 30:13; 1 Samuel 2:1-10; Malaquies 3:12; Lluc 1:46-55).

Maria estava convençuda que el seu fill era el Messies i la seva fe no va trontollar ni tan sols després de la mort de Jesús. De fet, poc després de la resurrecció de Jesús la trobem fent oració amb els altres deixebles i amb els apòstols (Fets 1:13, 14). Maria es va mantenir lleial malgrat que havia vist el seu estimat fill agonitzant en un pal de turment.

Com et beneficia meditar en l’exemple de Maria? Estàs disposat a servir Jehovà encara que hagis de fer sacrificis? Et prens seriosament el privilegi de servir-lo? Quan veus les coses que estan passant al món, les relaciones amb el que Jesús va predir i treus conclusions en el teu cor? (Mateu 24 i 25; Marc 13; Lluc 21.) Ets un bon estudiant de la Bíblia i inclous el que hi aprens en les teves converses? Et mantindràs lleial encara que hagis de passar per moments molt difícils i angoixants per ser seguidor de Jesús?

Els germans de Jesús van canviar

Pel que sembla, els germans de Jesús no van posar fe en ell fins després de la seva mort. Segurament per aquest motiu no van ser presents en el moment de la seva execució i per això Jesús va demanar a l’apòstol Joan que es cuidés de la seva mare. Els parents de Jesús no sempre el van valorar i tractar bé. En una ocasió, fins i tot van dir que s’havia tornat boig (Marc 3:21). Com que Jesús tenia familiars que no compartien les seves creences, entén perfectament tots aquells que estan en la mateixa situació i sap com se senten quan algun parent es burla d’ells pel que creuen.

Després de la resurrecció de Jesús, però, sembla que els seus germans van posar fe en ell. La Bíblia explica que formaven part del grup de deixebles que es van reunir amb els apòstols a Jerusalem per orar intensament just abans de la Pentecosta de l’any 33 (Fets 1:14). De ben segur, la resurrecció del seu mig germà els va motivar a canviar. De fet, es van fer els seus seguidors. Què n’aprenem? Que mai hem de donar per perduts els nostres familiars que no serveixen Jehovà.

Jaume, el mig germà de Jesús a qui es va aparèixer després de ressuscitar, va tenir un paper molt important a la congregació cristiana. Jehovà el va utilitzar per escriure una carta als cristians del primer segle per animar-los a mantenir-se en la fe (Fets 15:6-29; 1 Corintis 15:7; Gàlates 1:18, 19; 2:9; Jaume 1:1). Judes, un altre mig germà de Jesús, també va escriure una carta inspirada que va animar els cristians a seguir lluitant per la seva fe (Judes 1). És digne de destacar que, en les seves cartes, ni Jaume ni Judes van mencionar que eren germans de Jesús. No van aprofitar-se del seu lligam amb ell per donar més pes als seus arguments. Quin gran exemple d’humilitat!

Quines lliçons hem après de la família de Jesús? 1) Hem d’obeir Jehovà encara que fer-ho suposi fer front a reptes i dificultats. 2) Hem de posar els interessos espirituals en primer lloc tot i que impliqui fer sacrificis. 3) Hem de seguir la guia que Jehovà ens dona a la seva Paraula per ensenyar als nostres fills. 4) No hem de donar per perduts els familiars que no serveixen Jehovà. 5) No hem d’utilitzar la nostra relació amb germans que tenen responsabilitats de pes dins de l’organització per presumir. Sense cap mena de dubte, aprendre sobre la família de Jesús ens apropa més a ell i fa que valorem molt més la decisió que Jehovà va prendre d’escollir una família humil perquè criés el seu fill.

[Imatges]

Josep es va casar amb Maria i va tenir el privilegi de contribuir al compliment de profecies messiàniques

[Imatges]

Josep i Maria van ensenyar als seus fills a ser persones espirituals i treballadores

[Imatges]

Encara que es van criar en una família que servia Jehovà, els germans de Jesús no van posar fe en ell fins després de la seva mort

[Imatges]

Jaume i Judes, els mig germans de Jesús, van enfortir els cristians del primer segle