Carta de Judes 1:1-25
1 De Judes, esclau de Jesucrist i germà de Jaume,+ als que heu sigut cridats+ i sou estimats per Déu, el Pare, i protegits per a Jesucrist:+
2 Que cada vegada rebeu més misericòrdia, pau i amor.
3 Estimats, encara que estava fent tot el possible per escriure-us sobre la salvació que tenim en comú,+ he vist necessari escriure-us per suplicar-vos que lluiteu amb totes les vostres forces per la fe+ que va ser donada als sants una vegada per sempre.
4 El motiu és que s’han infiltrat entre vosaltres alguns homes que fa molt de temps van ser assenyalats per les Escriptures per ser condemnats.* Aquests homes són irreverents i converteixen la bondat immerescuda del nostre Déu en una excusa per a la seva conducta descarada*+ i no són lleials al nostre únic amo i Senyor, Jesucrist.+
5 Tot i que ho sabeu perfectament, us vull recordar que Jehovà* va alliberar un poble de la terra d’Egipte,+ però després va destruir els que no van mostrar fe.+
6 I als àngels que no van mantenir la seva posició original i que van abandonar el lloc on els corresponia viure,+ els ha reservat amb cadenes eternes en la foscor profunda per al judici del gran dia.+
7 De la mateixa manera, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes també es van entregar a la immoralitat sexual* greu i van buscar satisfer els desitjos carnals antinaturals.+ Aquestes van rebre el càstig judicial del foc etern, i per això el seu exemple s’ha posat davant nostre, perquè ens serveixi d’advertència.+
8 Tot i això, aquests homes també es recreen en els seus somnis, contaminen els cossos, menyspreen l’autoritat i parlen dels gloriosos de manera ofensiva.+
9 Ara bé, quan l’arcàngel+ Miquel+ va tenir un desacord amb el Diable i discutia sobre el cos de Moisès,+ no es va atrevir a condemnar-lo* amb paraules ofensives,+ sinó que li va dir: «Que Jehovà* et reprengui.»+
10 Però aquests homes parlen de manera ofensiva de totes les coses que en realitat no entenen,+ i es corrompen en totes les coses que, com animals irracionals,+ entenen per instint.
11 Ai d’ells! Perquè han seguit el camí de Caín,+ s’han llançat al comportament equivocat de Balaam+ per aconseguir una recompensa i han sigut destruïts per parlar amb rebeŀlia+ com Corè.+
12 Són roques amagades sota l’aigua que mengen amb vosaltres en els vostres banquets de germanor;*+ pastors que s’alimenten a ells mateixos sense temor;+ núvols sense aigua enduts pel vent d’aquí cap allà;+ arbres que a finals de la tardor no han donat fruit, que estan completament morts* i que han sigut desarrelats;
13 onades violentes del mar que llancen l’espuma de la seva vergonya;+ estrelles sense rumb que tenen reservada per sempre la foscor més densa.+
14 Enoc,+ el setè en la línia d’Adam, també va profetitzar sobre ells quan va dir: «Mireu! Jehovà* ha vingut amb les seves santes miríades*+
15 per jutjar a tothom+ i per condemnar tots els irreverents per les coses irreverents que han fet de manera irreverent i per totes les paraules insolents que aquests pecadors irreverents han dit contra ell.»+
16 Aquests homes són murmuradors+ que es queixen de com els va la vida i viuen segons els seus desitjos.+ De la seva boca surten paraules plenes d’arrogància i afalaguen els altres per treure’n profit.+
17 Però vosaltres, estimats, tingueu present el que van predir els apòstols del nostre Senyor Jesucrist.
18 Ells solien dir-vos: «Als últims dies* hi haurà burletes que viuran segons els seus desitjos irreverents.»+
19 Aquests són els que causen divisions,+ són homes que es comporten com animals* i que no tenen espiritualitat.*
20 Però vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre la vostra santíssima fe i oreu amb esperit sant.+
21 Així us mantindreu en l’amor de Déu+ mentre espereu la misericòrdia del nostre Senyor Jesucrist que porta a la vida eterna.+
22 A més, seguiu mostrant misericòrdia+ als que tenen dubtes,+
23 salveu-los+ arrencant-los del foc. I continueu mostrant misericòrdia als altres, però amb temor* i odiant fins i tot la roba tacada pel pecat.*+
24 A aquell que pot evitar que ensopegueu i que pot fer que us mantingueu sense culpa+ i plens de goig davant de la seva glòria,*
25 a l’únic Déu, que és el nostre Salvador per mitjà del nostre Senyor Jesucrist, a ell siguin la glòria, la majestat, el poder i l’autoritat per tota l’eternitat: abans, ara i per sempre. Amén.
Notes a peu de pàgina
^ O «per a aquest judici».
^ O «pronunciar sentència contra ell».
^ O «àpats d’amor».
^ Lit. «que han mort dues vegades».
^ O «desenes de milers».
^ Lit. «A l’últim temps».
^ O «són homes carnals».
^ Lit. «l’esperit».
^ O «precaució».
^ Lit. «per la carn».
^ O «la seva gloriosa presència».
