La Bíblia, un llibre de profecies exactes (Part 1)

«Faré de tu una gran nació»

En aquesta sèrie de vuit articles de la revista Desperta’t! analitzarem a fons una característica destacada de la Bíblia: les seves profecies, o prediccions. L’objectiu d’aquests articles és contestar una pregunta molt important: Són les profecies bíbliques tan sols invencions d’alguns homes intel·ligents o han sigut realment inspirades per Déu? Et convidem a analitzar les proves per tu mateix.

L’ESCEPTICISME i els dubtes són dues característiques que defineixen la manera de pensar de molta gent i que condicionen l’opinió que alguns tenen sobre la Bíblia. Malauradament, moltes persones mai han dedicat temps a estudiar la Bíblia de manera objectiva i gairebé sempre basen les seves opinions en el que han sentit a dir. Però, si estàs disposat a fer un viatge en el temps, descobriràs proves que demostren que podem confiar en la Bíblia.

Aquest viatge comença amb un home que els cristians, els jueus i els musulmans encara respecten molt. Estem parlant d’Abraham a, un hebreu que va viure entre el 2018 i el 1843 a. de la n. e. b

Abraham és el personatge clau d’algunes de les profecies més antigues de les Escriptures. És molt important que coneguem aquestes profecies perquè també ens afecten a nosaltres (consulta el requadre « Una benedicció per a “totes les nacions”»). Segons el llibre de Gènesi, algunes d’aquestes profecies són: 1) La descendència d’Abraham es convertiria en una gran nació. 2) Els descendents d’Abraham serien esclaus a un país estranger abans de convertir-se en una gran nació. 3) Amb el temps, serien alliberats i conqueririen la terra de Canaan. Tot seguit analitzarem aquestes tres profecies amb més detall.

Tres profecies remarcables

Profecia 1: «Faré de tu [d’Abraham] una gran nació» (Gènesi 12:2).

Compliment: Els descendents d’Abraham, per mitjà d’Isaac i de Jacob (també anomenat Israel), es van convertir en l’antiga nació d’Israel, un estat sobirà que comptava amb la seva pròpia monarquia.

Què ens indica la història:

● La Bíblia descriu amb bastant de detall l’arbre genealògic d’Abraham, que inclou els seus descendents per mitjà d’Isaac, de Jacob i dels dotze fills de Jacob. En aquesta genealogia també hi trobem els noms dels reis que van governar a Israel i a Judà. Disset d’aquests reis apareixen a fonts no bíbliques, les quals estan en harmonia amb el registre bíblic que mostra que els descendents d’Abraham per mitjà d’Isaac i de Jacob van formar una nació. c

Profecia 2: «Has de saber que els teus descendents seran estrangers en una terra que no serà la seva, i que la gent d’allà els esclavitzarà [...]. Però els teus descendents tornaran aquí durant la quarta generació» (Gènesi 15:13, 16).

Compliment: Degut a una gran fam a Canaan, els descendents d’Abraham van anar a viure a Egipte i s’hi van quedar durant quatre generacions. Al principi hi van viure com a estrangers, però amb el temps es van convertir en esclaus i els van obligar a fer maons d’argila i palla. Analitzem l’exemple de Leví, el besnet d’Abraham, que va anar a Egipte amb el seu pare quan aquest ja era molt gran. En el seu cas les quatre generacions van ser: 1) Leví, 2) el seu fill Quehat, 3) el seu net Amram i 4) el seu besnet Moisès (Èxode 6:16, 18, 20). L’any 1513 a. de la n. e., Moisès va guiar els israelites quan van sortir d’Egipte. (Consulta la  línia del temps de més avall i el requadre « Una cronologia exacta».)

Què ens indica la història:

● Segons James Hoffmeier, professor de l’Antic Testament i d’Arqueologia de l’Orient Mitjà, tant els escrits egipcis com les troballes arqueològiques indiquen que, en èpoques de fam, als semites, entre els quals es trobaven els hebreus de l’antiguitat, se’ls permetia entrar a Egipte amb els seus ramats. Ara bé, de veritat van ser esclaus els israelites i se’ls va obligar a fer maons tal com indica la Bíblia?

● Tot i que els registres egipcis no mencionen específicament els israelites, s’han trobat pintures a tombes i rotlles que confirmen que a Egipte s’utilitzaven estrangers per fer maons de fang i palla. Pels registres històrics també sabem que els capatassos prenien nota de la quantitat de maons que es feien (Èxode 5:14, 19). El professor Hoffmeier explica: «Fonts egípcies confirmen que es va obligar estrangers a fer treballs forçats [...] durant el període en què va tenir lloc l’opressió dels israelites. En conclusió, l’arribada dels antics hebreus a Egipte [...] durant una època de fam i la seva esclavitud semblen ser successos autèntics». d

Profecia 3: «Donaré [...] a la teva descendència [...] tota la terra de Canaan» (Gènesi 17:8).

Compliment: Tot i que va ser Moisès qui va guiar la jove nació d’Israel quan va sortir de la terra d’Egipte, va ser Josuè, el fill de Nun, qui va guiar els israelites quan van entrar a la terra de Canaan l’any 1473 a. de la n. e.

Què ens indica la història:

● Tot i que els arqueòlegs proposen dates diferents per a l’entrada de la nació d’Israel a Canaan, el professor emèrit d’Egiptologia Kenneth Kitchen va escriure: «És un fet que els israelites van entrar i es van establir a Canaan». e

● La Bíblia explica que Josuè va «calar foc a Hassor» (Josuè 11:10, 11). A les excavacions de les ruïnes d’aquesta ciutat cananea s’han trobat tres temples que havien estat completament destruïts. També s’hi han descobert proves que demostren que la ciutat es va cremar al segle XV a. de la n. e. Totes aquestes troballes concorden amb el que expliquen les Escriptures.

● Una altra ciutat cananea que cal destacar és la de Gabaon, que està situada a uns 10 quilòmetres de Jerusalem. Els arqueòlegs van poder identificar aquesta ciutat quan van trobar unes 30 nanses de gerres que tenien el nom de Gabaon gravat. A diferència dels habitants d’Hassor, els gabaonites van fer les paus amb Josuè i ell els va donar la feina d’anar a buscar aigua (Josuè 9:3-7, 23). Per què els va donar aquesta tasca? Segons 2 Samuel 2:13 i Jeremies 41:12 la ciutat de Gabaon tenia molta aigua. L’explicació que dona la Biblia de Estudio NVI Arqueológica està en harmonia amb aquest fet: «La característica que crida més l’atenció de Gabaon és el seu abundant subministrament d’aigua: una font principal i set fonts més petites».

● Fonts independents han confirmat l’existència de desenes de persones que es mencionen a la Bíblia. Com hem dit abans, en aquesta llista hi ha disset descendents d’Abraham que van ser reis d’Israel o de Judà. Alguns d’aquests reis són: Acab, Acaz, David, Ezequies, Manassès i Ozies. La presència de dinasties reials indica clarament que un poble anomenat Israel va entrar a la terra de Canaan i la va ocupar.

● L’any 1896, a la ciutat egípcia de Tebes, uns investigadors van descobrir l’estela de Merenptah. En aquest relleu es lloa la campanya militar que el faraó Merenptah va dur a terme a Canaan cap a l’any 1210 a. de la n. e. Aquesta estela és la menció no bíblica més antiga que es coneix del poble d’Israel i és una prova més de l’existència d’aquesta nació.

El valor dels detalls

Com hem vist en aquest article, la Bíblia dona molts detalls concrets sobre persones, llocs i successos. Tota aquesta informació ens permet comparar el que diuen les Escriptures amb altres fonts i confirmar que les profecies bíbliques s’han complert. Les proves demostren que el que Déu va profetitzar sobre Abraham i la seva descendència es va fer realitat: els seus descendents es van convertir en una nació, van ser esclaus a Egipte i, temps després, van ocupar la terra de Canaan. Això ens fa pensar en el que l’escriptor bíblic Pere va dir quan va reconèixer amb humilitat que «no hi ha hagut mai cap profecia que s’hagi originat per voluntat humana, sinó que els homes han parlat de part de Déu guiats per esperit sant» (2 Pere 1:21).

Com li va anar a la nació d’Israel en els segles posteriors a la conquesta de Canaan? La història d’aquesta nació va fer un gir dràstic que va tenir conseqüències tràgiques. Ara bé, com veurem en el següent article d’aquesta sèrie, els escriptors bíblics ja havien profetitzat que això passaria.

[Notes]

[Requadre]

UNA BENEDICCIÓ PER A «TOTES LES NACIONS»

Déu va prometre que persones de «totes les nacions» aconseguirien una benedicció gràcies a la descendència d’Abraham (Gènesi 22:18). La raó principal per la qual Déu va convertir en una nació els descendents d’Abraham va ser perquè pogués néixer el Messies, aquell que donaria la seva vida per tota la humanitat. f Així doncs, la promesa que Déu va fer a Abraham també t’afecta a tu! Joan 3:16 diu: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna».

[Nota]

[Requadre]

UNA CRONOLOGIA EXACTA

A 1 Reis 6:1 trobem un exemple que demostra com de valuós és el registre cronològic de la Bíblia. Aquest versicle especifica la data en la qual Salomó va començar a construir el temple de Jerusalem: «L’any 480 [479 anys complets] després que els israelites sortissin d’Egipte, el quart any del regnat de Salomó a Israel, el mes de ziu (és a dir, el segon mes), Salomó va començar a construir la casa de Jehovà».

Segons la cronologia bíblica, el quart any del regnat de Salomó va ser el 1034 a. de la n. e. Si comptem enrere 479 anys complets des d’aquesta data, arribem a l’any 1513 a. de la n. e., l’any de l’èxode d’Israel.

[Requadre]

ABRAHAM, UN PERSONATGE HISTÒRIC

● Unes tauletes d’argila de principis del segon mil·lenni a. de la n. e. mencionen ciutats que tenen el mateix nom que alguns parents d’Abraham. Entre aquestes ciutats hi trobem Pèleg, Serug, Nacor, Taré i Haran (Gènesi 11:17-32).

● Gènesi 11:31 explica que Abraham i la seva família van emigrar des «d’Ur dels caldeus». Les ruïnes d’aquesta ciutat es van descobrir al sud-est d’Iraq. La Bíblia també diu que el pare d’Abraham, Taré, va morir a la ciutat d’Haran, que probablement està situada a l’actual Turquia. A banda d’això, menciona que la dona d’Abraham, Sara, va morir a Hebron, una de les ciutats més antigues de l’Orient Mitjà que encara està habitada (Gènesi 11:32; 23:2).

 [Requadre]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

LÍNIA DEL TEMPS DE LA DESCENDÈNCIA D’ABRAHAM I DE L’ÈXODE D’ISRAEL

Quatre generacions de descendents d’Abraham

Leví

Quehat

Amram

Moisès

(a. de la n. e.)

1843 Mor Abraham

1728 Jacob i la seva família van a viure a Egipte

1711 Mor Jacob

1657 Mor Josep

1593 Neix Moisès

1513 Moisès guia els israelites quan surten d’Egipte

1473 Mor Moisès. Josuè guia els israelites quan entren a la terra de Canaan

Època dels jutges

1117 Samuel ungeix Saül com a primer rei d’Israel

1107 Neix David

1070 David es converteix en rei d’Israel

1034 Salomó comença la construcció del temple

[Imatge]

Aquesta estela de victòria conté la inscripció «Casa de David» i és una de les fonts no bíbliques que mencionen reis d’Israel i de Judà que eren descendents d’Abraham

[Crèdits]

© Israel Museum, Jerusalem/The Bridgeman Art Library International