Les bones notícies segons Marc 7:1-37
7 Els fariseus i alguns escribes que havien vingut de Jerusalem es van reunir al voltant de Jesús,+
2 i van veure que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat.*
3 (I és que els fariseus i tots els jueus s’aferren a la tradició dels seus avantpassats i no mengen si no s’han rentat les mans fins als colzes.
4 I quan tornen del mercat, no mengen si abans no es renten. I també s’aferren a moltes altres tradicions del passat, com submergir en aigua* les copes, els gerros i els recipients de coure.)+
5 Per això els fariseus i els escribes li van preguntar: «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats, sinó que mengen amb les mans impures?»+
6 I Jesús els va dir: «Hipòcrites, amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres el que està escrit: “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi.+
7 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes.”+
8 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i us aferreu a les tradicions dels homes.»+
9 A més, els va dir: «Com en sabeu, de deixar de banda els manaments de Déu per mantenir les vostres tradicions!+
10 Per exemple, Moisès va dir: “Honra el teu pare i la teva mare.”+ I també: “Qui parli amb menyspreu del* seu pare o de la seva mare ha de morir.”+
11 Però vosaltres dieu que algú pot dir al seu pare o a la seva mare: “Tot el que tinc que podria utilitzar per ajudar-te és corban” (és a dir, un regal dedicat a Déu),
12 i així no li deixeu fer res pel seu pare o per la seva mare.+
13 D’aquesta manera anuŀleu la paraula de Déu amb les tradicions que us aneu transmetent.+ I feu moltes altres coses com aquesta.»+
14 Llavors va demanar a la multitud que s’apropés una altra vegada i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu el significat del que us dic.+
15 No hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar. Són les coses que surten d’una persona les que la contaminen.»+
16 *
17 Després de deixar la gent, va entrar a una casa i els deixebles li van començar a fer preguntes sobre aquella comparació.+
18 I ell els va dir: «Vosaltres tampoc ho enteneu? ¿No sabeu que no hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar?
19 Perquè no li entra al cor, sinó a l’estómac, i va a parar a la claveguera.» D’aquesta manera, va declarar purs tots els aliments.
20 I va afegir: «El que surt d’una persona és el que la contamina.+
21 Perquè de dins del cor+ surten pensaments perjudicials: immoralitat sexual,* robatoris, assassinats,
22 adulteris, avarícia, maldats, enganys, conducta descarada,* enveges,* blasfèmies, arrogància i insensatesa.
23 Totes aquestes coses dolentes surten de dins i contaminen la persona.»
24 Llavors Jesús va marxar i va anar a la regió de Tir i Sidó.+ Allà va entrar a una casa, i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut.
25 De seguida, una dona que tenia una filla petita posseïda per un esperit malvat* va sentir a parlar d’ell. I la dona va venir i es va llançar als peus de Jesús.+
26 Aquesta dona, que era d’origen grec, de nacionalitat sirofenícia,* no deixava de suplicar-li que expulsés el dimoni de la seva filla.
27 Però ell li va dir: «Primer deixa que mengin els fills, perquè no està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets.»+
28 I ella li va contestar: «És veritat, senyor, però fins i tot els gossets que hi ha sota la taula es mengen les molles de pa que els cauen als nens.»
29 Aleshores li va dir: «Ves-te’n tranquiŀla. Com que has dit això, el dimoni ha sortit de la teva filla.»+
30 Ella se’n va anar a casa i va trobar la seva filla estirada al llit. I el dimoni havia marxat.+
31 Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al mar de Galilea passant per Sidó i la regió de la Decàpolis.*+
32 Allà li van portar un home sord que, a més, tenia dificultats per parlar+ i li van suplicar que posés les mans sobre ell.
33 Jesús se’l va emportar a part, lluny de la multitud. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua.+
34 I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Éffata», que vol dir «obre’t».
35 A l’instant se li van obrir les orelles,+ i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé.
36 Aleshores Jesús va ordenar a la gent que no ho diguessin a ningú,+ però com més els ho prohibia, més ho deien.+
37 De fet, estaven tan admirats+ que deien: «És que ho fa tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!»+
