Les bones notícies segons Marc 4:1-41
4 Jesús es va posar a ensenyar a la vora del mar una altra vegada, i una gran gentada es va reunir al seu voltant. Per això va pujar a una barca, s’hi va asseure i es va allunyar una mica, però la multitud es va quedar a terra, a la vora de l’aigua.+
2 I els va començar a ensenyar moltes coses amb comparacions.+ I mentre els ensenyava, els va dir:+
3 «Escolteu. El sembrador va sortir a sembrar+
4 i, mentre sembrava, algunes llavors van caure a la vora del camí, però van venir els ocells i se les van menjar.
5 Unes altres van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i van brotar de seguida perquè la terra era poc profunda.+
6 Però quan va sortir el sol, les plantes es van cremar i, com que no tenien arrels, es van morir.
7 Altres van caure entre les espines, però les espines van créixer i les van ofegar, i les llavors no van donar fruit.+
8 Però d’altres van caure en terra bona,* van brotar i van créixer, i van començar a donar fruit: van donar 30, 60 i 100 vegades més del que s’havia sembrat.»+
9 Aleshores va afegir: «Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+
10 Quan es va quedar sol, els que estaven al seu voltant amb els Dotze van començar a fer-li preguntes sobre les comparacions.+
11 Ell els va dir: «A vosaltres se us ha revelat el secret sagrat+ del Regne de Déu, però per als de fora tot són comparacions,+
12 perquè, per més que mirin, no hi vegin, i per més que escoltin, no ho entenguin. No tornaran mai a Déu i no seran perdonats.»+
13 A més, els va dir: «Si no enteneu aquesta comparació, com entendreu totes les altres?
14 »El sembrador sembra la paraula.*+
15 Les llavors que cauen a la vora del camí on se sembra la paraula representen els que escolten la paraula però, tan aviat com la senten, ve Satanàs+ i s’emporta la paraula que es va sembrar en ells.+
16 Les llavors que cauen en un terreny rocós representen els que escolten la paraula i de seguida l’accepten amb alegria.+
17 Però la paraula no ha arrelat dins seu. Tot i que segueixen endavant durant un temps, tan bon punt es presenten dificultats o persecució per causa de la paraula, ensopeguen.*
18 Les llavors que cauen entre les espines representen els que escolten la paraula,+
19 però les preocupacions+ d’aquest sistema,* el poder enganyós de les riqueses+ i els desitjos+ per totes les altres coses entren al seu cor i ofeguen la paraula, i la paraula no dona fruit.
20 Finalment, les llavors que cauen en terra bona representen els que escolten la paraula, l’accepten de bona gana i donen fruit. Alguns produeixen 30 vegades més del que s’havia sembrat, d’altres 60 i d’altres 100.»+
21 També els va dir: «Un llum d’oli no es posa sota un cistell ni sota un llit, veritat? ¿No es posa en un lloc alt?*+
22 Perquè no hi ha res secret que no s’arribi a saber. No hi ha res tan ben amagat que no surti a la llum.+
23 Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.»+
24 A més, els va dir: «Presteu atenció al que esteu escoltant.+ Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se us hi afegirà més.
25 Perquè a qui té, se li donarà més,+ però a qui no té, se li prendrà fins i tot allò que té.»+
26 I va continuar dient: «El Regne de Déu és com quan un home sembra llavors a la terra.
27 De nit dorm i al matí es lleva, i les llavors broten i creixen, sense que ell sàpiga com.
28 Per si mateixa la terra va donant fruit: primer la tija, després l’espiga i finalment el gra madur dins l’espiga.
29 Però quan el gra està a punt, l’home hi passa la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.»
30 I també va dir: «Amb què podem comparar el Regne de Déu? Quina comparació podríem posar per explicar-lo?
31 És com un gra de mostassa que, quan se sembra, és la llavor més petita de totes les llavors de la terra.+
32 Però, un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les altres plantes de l’hort, i fa branques tan grans que els ocells del cel poden refugiar-se sota la seva ombra.»
33 Quan els explicava el missatge* utilitzava moltes comparacions+ d’aquest tipus, tenint en compte el que eren capaços d’entendre.
34 De fet, mai els parlava sense utilitzar alguna comparació, però ho explicava tot en privat als seus deixebles.+
35 Aquell mateix dia, al vespre, Jesús els va dir: «Anem a l’altra banda del mar.»+
36 Per tant, després d’acomiadar la gent, el van portar en la barca, tal com ell estava. I l’acompanyaven altres barques.+
37 Llavors es va aixecar una tempesta de vent molt violenta. Les onades xocaven tan fort contra la barca que estava a punt d’omplir-se d’aigua.+
38 Jesús estava a popa, dormint sobre el coixí. I el van despertar i li van dir: «Mestre, és que no et fa res que estiguem a punt de morir?»
39 Aleshores Jesús es va aixecar, va reprendre el vent i va dir al mar: «Silenci! Calla!»+ El vent va parar i es va fer una gran calma.
40 I els va dir: «Per què teniu tanta por?* És que encara no teniu fe?»
41 Però ells estaven molt espantats i es deien els uns als altres: «Qui és aquest home, que fins i tot el vent i el mar l’obeeixen?»+
