ESTÀS desitjant rebre un privilegi o responsabilitat en la congregació però està fora del teu abast? Pot ser que siga una assignació que té una altra persona o que tu hages tingut abans. No obstant, és possible que l’edat, la mala salut, els problemes econòmics o les càrregues familiars limiten el que pots fer. O podria ser que degut a canvis en l’organització hages hagut de deixar una responsabilitat que has tingut durant molt de temps. Siga com siga, podries sentir que no estàs fent tot el que voldries en el teu servici a Jehovà. Aixina que és totalment comprensible que et sentes desanimat en alguna ocasió. Per tant, què pots fer per a evitar que s’arrelen en el teu cor sentiments com la tristor, l’amargor o el ressentiment? Què t’ajudarà a no perdre l’alegria?

L’exemple de Joan el Baptiste ens ensenya una lliçó. Encara que va tindre privilegis molt importants, probablement no s’esperava que el seu servici a Jehovà acabara com va acabar ni tampoc que passaria més temps en presó que en el ministeri. A pesar d’açò, va mantindre l’alegria i una bona actitud durant tota la seua vida. Què el va ajudar a aconseguir-ho? I en el nostre cas, com podem continuar sent feliços encara que afrontem decepcions?

UNA ASSIGNACIÓ QUE LI VA DONAR FELICITAT

En la primavera de l’any 29, Joan va començar a anunciar la vinguda del Messies, tal com Jehovà li havia manat. Ell deia: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha acostat» (Mat. 3:2; Lluc 1:12-17). Moltes persones van respondre favorablement, inclús van vindre de molt llunt, i una gran quantitat d’elles es penediren i batejaren. Joan també va advertir amb valentia als hipòcrites líders religiosos del que els esperava si no canviaven (Mat. 3:5-12). El moment més important del seu ministeri va ser quan va batejar a Jesús en la tardor de l’any 29. A partir d’eixe moment, Joan va animar les persones a seguir a Jesús, el Messies promés (Jn. 1:32-37).

En vista del paper tan especial que va tindre Joan, Jesús va dir: «Entre els sers humans, no hi ha hagut ningú més gran que Joan el Baptiste» (Mat. 11:11). Segur que Joan estava content per totes les benediccions que va rebre. Hui en dia, molts germans també han rebut benediccions molt boniques, igual que Joan. Un exemple d’açò és el del germà Terry. Ell i la seua dona, Sandra, han estat en el servici a temps complet durant més de 50 anys. Terry diu: «He disfrutat de tindre molts privilegis meravellosos. He servit com a precursor regular, betelita, precursor especial, superintendent de circuit, superintendent de districte i, de nou, com a precursor especial». Està clar que rebre privilegis teocràtics ens fa molt feliços, però es requerix esforç per a mantindre l’alegria quan les circumstàncies canvien. Vegem què podem aprendre de l’exemple de Joan.

SIGUEM AGRAÏTS

Una raó per la qual Joan el Baptiste va mantindre l’alegria va ser perquè apreciava els privilegis que tenia. Per exemple, després que Jesús es batejara, Joan va començar a tindre menys deixebles, mentres que Jesús cada volta en tenia més. Com als deixebles de Joan els preocupava açò, li van dir: «Mira! L’home que estava amb tu [...] està batejant, i tots se’n van amb ell» (Jn. 3:26). Joan els va contestar: «Qui té la nóvia és el nóvio, però l’amic del nóvio, quan està al costat d’ell i l’escolta, s’alegra moltíssim de sentir la veu del nóvio. Per això jo estic ple d’alegria» (Jn. 3:29). Joan no veia a Jesús com a rival, ni tampoc pensava que el seu treball ara fora menys valuós perquè Jesús tinguera un paper més important. Més bé, estava molt content de ser «l’amic del nóvio».

L’actitud de Joan el va ajudar a estar content a pesar que la seua assignació no era fàcil. Per exemple, Joan era nazireu de naixement i, per tant, no podia beure vi (Lluc 1:15). De fet, referint-se a l’estil de vida senzill que duia Joan, Jesús va dir: «Ha vingut Joan, que no menja ni beu». Per contra, Jesús i els seus deixebles no tenien les restriccions dels nazireus i duien una vida més normal (Mat. 11:18, 19). A més, Joan sabia que els deixebles de Jesús, molts dels quals havien sigut abans deixebles seus, sí que podien fer milacres. A pesar d’això, Joan no en va fer cap (Mat. 10:1; Jn. 10:41). Amb tot, no va permetre que estes diferències el desmotivaren, sinó que va continuar centrat en l’assignació que Jehovà li havia donat.

Si nosaltres també valorem el que estem fent actualment en el nostre servici a Jehovà, podrem mantindre l’alegria. Terry, mencionat adés, conta: «Em vaig centrar en cada una de les assignacions que vaig rebre». Per això, quan mira arrere i pensa en el seu servici a temps complet, diu: «No em penedisc de res, només tinc records meravellosos».

Serem més feliços si pensem què fa que la nostra assignació en el servici a Jehovà siga verdaderament valuosa: l’honor de ser «col·laboradors de Déu» (1 Cor. 3:9). Igual que polim un objecte valuós que hem heretat de la nostra família per a que no perda la seua lluentor, meditar en l’honor tan gran que tenim de servir a Jehovà farà que la nostra alegria no s’apague. D’esta manera, evitarem comparar el que fem amb el que fan els altres i no pensarem que els privilegis que Jehovà ens ha donat són de menys valor que aquells que ha donat a altres germans (Gàl. 6:4).

CENTREM-NOS EN LES COSES ESPIRITUALS

És possible que Joan sabera que el seu ministeri no duraria molt de temps, però segur que mai s’haguera imaginat que acabaria tan de repent (Jn. 3:30). En l’any 30, uns sis mesos després que Joan batejara a Jesús, el rei Herodes el va clavar en la presó. Però, ell va fer tot el que va poder per a continuar donant testimoni (Marc 6:17-20). Què el va ajudar a mantindre l’alegria a pesar d’estos canvis? Centrar-se en les coses espirituals.

Mentres Joan estava en presó, va rebre notícies de tot el que Jesús estava fent en el seu ministeri (Mat. 11:2; Lluc 7:18). Estava convençut que Jesús era el Messies, però és possible que es preguntara com compliria tot el que estava profetitzat sobre ell en les Escriptures. Pot ser que es fera estes preguntes: «Com el Messies arribaria a ser rei, ¿començaria a governar prompte? L’alliberaria de la presó?». Aixina que com volia entendre millor quin seria el paper de Jesús, va enviar a dos dels seus deixebles per a que li preguntaren: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?» (Lluc 7:19). Quan van tornar, segur que Joan va escoltar amb molta atenció el que li van contar sobre les curacions miraculoses que Jesús havia fet i el que ell els havia dit que li digueren: «Els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords escolten, els morts ressusciten i als pobres se’ls anuncien les bones notícies» (Lluc 7:20-22).

Sense dubte, estes notícies van enfortir molt a Joan. Confirmaven que Jesús estava complint les profecies relacionades amb el Messies. Encara que Jesús no anava a alliberar-lo de la presó, Joan sabia que el seu ministeri no havia sigut en va. Aixina que a pesar de les seues circumstàncies, tenia raons per a estar content.

Igual que Joan, podrem aguantar amb alegria i paciència si ens centrem en les coses espirituals (Col. 1:9-11). Llegir i meditar en el que la Bíblia diu ens ajudarà a aconseguir-ho, ja que ens recordarà que el nostre treball servint a Jehovà no és en va (1 Cor. 15:58). Sandra menciona: «Llegir un capítol de la Bíblia cada dia m’ha ajudat a acostar-me més a Jehovà. D’esta manera em centre en ell i no en mi». Una altra cosa que podem fer és repassar els informes sobre la faena que fan els nostres germans a favor del Regne. Això ens motivarà a no centrar-nos tant en nosaltres mateixos sinó en el que Déu està aconseguint. Sandra afig: «Els programes mensuals de JW Broadcasting^® ens ajuden a sentir-nos més propet de l’organització i a mantindre l’alegria en la nostra assignació».

El ministeri de Joan el Baptiste va durar poc de temps, però a pesar d’això el va realitzar «amb l’esperit i el poder d’Elies». A més, igual que este profeta, Joan va ser «un home amb sentiments com els nostres» (Lluc 1:17; Jau. 5:17). Per tant, si imitem el seu exemple i ens mantenim centrats en les coses espirituals, nosaltres també continuarem sent feliços servint a Jehovà passe el que passe.