Lluc 1:1-80
1 Són molts els que han emprés la labor de recopilar un relat dels fets —que per a nosaltres tenen total credibilitat—
2 tal com ens els transmeteren aquells que, des d’un principi, van ser testimonis oculars d’estes coses i proclamadors* del missatge.
3 Per això, excel·lentíssim Teòfil, després d’haver investigat tots estos fets des del principi amb exactitud, jo també he decidit escriure-te’ls en orde lògic
4 per a que estigues completament segur que el que t’han ensenyat de paraula és cert.
5 En els dies d’Herodes,* el rei de Judea, hi havia un sacerdot de la divisió d’Abies que es deia Zacaries. La seua dona era descendent* d’Aaron i es deia Elisabet.
6 Els dos eren justos als ulls de Déu i complien de manera irreprotxable* tots els manaments i les lleis de Jehovà.*
7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i els dos ja eren molt majors.
8 Ara bé, mentres Zacaries servia com a sacerdot davant de Déu durant el torn de la seua divisió,
9 li va tocar entrar al santuari de Jehovà* per a oferir encens, segons el costum* dels sacerdots.
10 En eixe moment, tota la multitud estava fora orant.
11 Aleshores, a Zacaries se li va aparéixer l’àngel de Jehovà* plantat a la dreta de l’altar de l’encens.
12 Al vore’l, es va quedar desconcertat i li va entrar molta por.
13 Però l’àngel li va dir: «No tingues por, Zacaries, perquè Déu ha escoltat la teua súplica. La teua dona, Elisabet, et donarà un fill, i li has de posar de nom Joan.
14 Estaràs molt content,* radiant de felicitat, i molts s’alegraran pel seu naixement,
15 perquè serà gran als ulls de Jehovà.* Però no ha de beure vi ni cap altra beguda alcohòlica i estarà ple d’esperit sant inclús abans de nàixer.*
16 Farà que molts dels fills d’Israel tornen a Jehovà* el seu Déu.
17 A més, anirà davant d’ell* amb l’esperit i el poder d’Elies per a fer que el cor dels pares es torne com el dels fills* i que els desobedients tornen a actuar sàviament com els justos,* a fi de tindre a punt per a Jehovà* un poble preparat».
18 Aleshores, Zacaries li va dir a l’àngel: «Com puc estar segur d’això? Perquè jo ja soc vell, i la meua dona també és molt major».
19 L’àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel, el que sempre està dret davant de Déu. Ell m’ha enviat per a parlar amb tu i anunciar-te estes bones notícies.
20 Però, mira, et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia en què tot això succeïsca, perquè no has cregut les meues paraules, que es compliran al temps degut».
21 Mentrestant, el poble seguia esperant a Zacaries i li estranyava que estiguera tant de temps en el santuari.
22 Quan va eixir, la gent va notar que acabava de vore una cosa sobrenatural* en el santuari, perquè s’havia quedat mut. De fet, com no podia parlar, s’expressava amb gestos.
23 Finalment, quan es van acabar els dies del seu servici sagrat,* se’n va tornar a casa.
24 Uns dies després, Elisabet, la seua dona, es va quedar embarassada i durant cinc mesos no va eixir de casa. I deia:
25 «Açò és el que ha fet Jehovà* per mi. S’ha fixat en mi per a que no passe més vergonya davant de la gent».
26 Ara bé, quan Elisabet estava de sis mesos, Déu va enviar l’àngel Gabriel a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret
27 per a que visitara una xica verge que es deia Maria i que estava promesa amb Josep, un home de la casa de David.
28 A l’entrar, l’àngel li va dir: «Que tingues bon dia, tu que has rebut el favor de Déu de manera especial. Jehovà* està amb tu».
29 Ella es va quedar molt desconcertada per eixes paraules i intentava entendre què volia dir eixa salutació.
30 Aixina que l’àngel li va dir: «No tingues por, Maria, perquè tens el favor de Déu.
31 Mira, et quedaràs embarassada* i donaràs a llum un fill, i li has de posar de nom Jesús.
32 Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. Jehovà* Déu li donarà el tron de son pare David,
33 i ell regnarà per sempre sobre la casa de Jacob. El seu Regne no tindrà fi».
34 Però Maria li va preguntar a l’àngel: «I això com pot ser, si no tinc relacions sexuals amb ningun home?».
35 L’àngel li va respondre: «Sobre tu vindrà esperit sant, i el poder de l’Altíssim t’envoltarà amb la seua ombra. Per això, aquell que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu.
36 Mira! Elisabet, que és de la teua família, també s’ha quedat embarassada a pesar de ser tan major. La gent deia que era estèril, però ja està de sis mesos,
37 perquè res del que Déu diu és impossible».*
38 En això, Maria va dir: «Ací estic! Soc l’esclava de Jehovà!* Que em passe tal com has dit». I l’àngel se’n va anar.
39 Poc després, Maria es va posar en camí i va viatjar a bon pas cap a la regió muntanyosa, a una ciutat de Judà.
40 Allí va entrar en casa de Zacaries i va saludar a Elisabet.
41 En el moment en què Elisabet va sentir la salutació de Maria, el xiquet que portava en el ventre va pegar un bot. Aleshores, Elisabet es va omplir d’esperit sant
42 i va exclamar amb veu forta: «Beneïda eres entre les dones, i beneït és el fruit del teu ventre!
43 Com és que tinc l’honor de rebre la visita de la mare del meu Senyor?
44 Perquè, mira, tan prompte com he sentit la teua salutació, la criatura que porte en el ventre ha botat d’alegria.
45 Feliç també la que ha cregut, perquè tot el que Jehovà* li ha dit es complirà».
46 I Maria va dir: «La meua ànima* alaba la grandesa de Jehovà,*
47 i el meu esperit no pot contindre l’alegria que sent per Déu, el meu Salvador,
48 perquè s’ha fixat en la condició humil de la seua esclava. D’ara en avant, totes les generacions m’anomenaran feliç,
49 perquè el Poderós ha fet coses meravelloses per mi, i el seu nom és sant.
50 De generació en generació, mostra misericòrdia a aquells que el temen.
51 Ha actuat de manera poderosa amb el seu braç i ha dispersat els que tenen intencions arrogants en el seu cor.
52 Als poderosos, els ha fet baixar dels seus trons, i als humils, els ha enaltit.
53 Als que passen fam, els ha saciat amb coses bones, i als rics, els ha despatxat amb les mans buides.
54 Ha acudit en auxili del seu servent Israel perquè ha recordat la misericòrdia
55 que va prometre als nostres avantpassats, la que els mostraria a Abraham i a la seua descendència per sempre».
56 Maria es va quedar amb ella uns tres mesos i després se’n va tornar a casa.
57 Ara bé, a Elisabet li va arribar el temps de donar a llum, i va tindre un fill.
58 Quan els seus veïns i familiars es van enterar de la gran compassió* que Jehovà* li havia mostrat, es van alegrar molt amb ella.
59 Al cap de huit dies, anaren a circumcidar el xiquet. Pensaven posar-li el nom de son pare, Zacaries,
60 però sa mare va dir: «No! S’ha de dir Joan».
61 I ells li van contestar: «Però si ningú de la teua família es diu aixina!».
62 Aleshores, li feren senyes a son pare per a preguntar-li quin nom volia posar-li.
63 Ell va demanar una pissarreta i va escriure: «El seu nom és Joan». I tots es van quedar molt sorpresos.
64 A l’instant, se li va obrir la boca i se li va deslligar la llengua, i va començar a alabar a Déu.
65 Tots els veïns es quedaren impressionats,* i es va començar a parlar d’estes coses per tota la regió muntanyosa de Judea.
66 Tots els que ho sentien reflexionaven sobre açò en el seu cor i es preguntaven: «Què arribarà a ser este xiquet quan es faça major?». Perquè era evident que la mà de Jehovà* estava amb ell.
67 Aleshores Zacaries, son pare, es va omplir d’esperit sant i va profetitzar:
68 «Alabat siga Jehovà,* el Déu d’Israel, perquè s’ha compadit del seu poble i l’ha alliberat.
69 Ell ens ha donat un salvador poderós* de la casa de David, el seu servent,
70 —tal com va dir per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat—
71 per a salvar-nos dels nostres enemics i de tots els que ens odien,
72 per a mostrar-nos misericòrdia a causa dels nostres avantpassats i per a enrecordar-se del seu sant pacte.
73 Este pacte és el jurament que li va fer al nostre avantpassat Abraham
74 per a concedir-nos —després d’haver sigut alliberats dels enemics— el privilegi de donar-li servici sagrat sense por,
75 amb lleialtat i justícia davant d’ell tots els dies de la nostra vida.
76 I tu, fill meu, seràs anomenat profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant de Jehovà* per a preparar els seus camins,
77 per a anunciar al seu poble que ell els salvarà perdonant els seus pecats
78 per causa de la seua tendra compassió. Per eixa mateixa compassió, la llum de l’alba ens visitarà des de les altures
79 per a il·luminar els que viuen en la foscor i a l’ombra de la mort i per a guiar els nostres passos pel camí de la pau».
80 El xiquet va créixer i es va convertir en un jove madur.* I va viure en el desert fins al dia en què es va donar a conéixer públicament a Israel.
Notes
^ Lit. «servents».
^ Lit. «de les filles».
^ Lit. «caminaven d’una manera irreprotxable en».
^ O «la pràctica establida».
^ O «ple de goig».
^ O «des del ventre de sa mare».
^ És a dir, de Déu.
^ O «que el cor dels pares torne als fills».
^ O «tornen a la saviesa pràctica dels justos».
^ O «tindre una visió».
^ O «servici públic».
^ O «concebràs en el teu ventre».
^ O «per a Déu no hi ha res impossible».
^ Lit. «misericòrdia».
^ O «s’ompliren de temor».
^ Lit. «es va fer fort en esperit».
