L’aprovació de Déu ens permet obtindre la vida eterna
«Perquè tu beneiràs els justos, oh Jehovà. Com un gran escut, els cobriràs amb la teua aprovació» (SAL. 5:12 TNM)
1, 2. Què li va demanar Elies a la viuda de Sarepta, i què li va assegurar?
LA VIUDA de Sarepta i el seu fill tenien fam, i lo mateix li passava al profeta Elies. Esta dona estava arreplegant llenya per a preparar el menjar i Elies li va demanar un poquet d’aigua i de pa. Ella va estar disposta a donar-li aigua, però només tenia per a menjar «un grapat de farina i una miqueta d’oli». Aixina que pensava que no podia donar-li menjar i li ho va dir (1 Re. 17:8-12).
2 Elies va insistir: «Amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà”» (1 Re. 17:13, 14).
3. A quina decisió important ens enfrontem?
3 La decisió que havia de prendre la viuda era molt més important que saber què faria amb el poquet de menjar que li quedava. ¿Confiaria que Jehovà cuidaria d’ella i del seu fill o posaria les seues necessitats físiques en primer lloc? Nosaltres també s’enfrontem a un dilema paregut. ¿Ens preocupa més buscar l’aprovació de Jehovà o buscar seguretat econòmica? Tenim totes les raons del món per a confiar en Déu i servir-lo. Vegem què podem fer per a obtindre la seua aprovació.
Jehovà es mereix que l’adorem
4. Per què es mereix Jehovà que l’adorem?
4 Jehovà té el dret de demanar-nos que l’adorem com a ell li agrada. En el cel, un grup de criatures espirituals van estar d’acord amb açò i van dir a l’uníson: «Jehovà, Déu nostre, tu mereixes rebre la glòria, l’honra i el poder, perquè tu vas crear totes les coses, i per la teua voluntat arribaren a existir i foren creades» (Apoc. 4:11). Com Jehovà és el nostre Creador, es mereix rebre la nostra adoració.
5. Com ha demostrat Jehovà el seu amor per nosaltres, i a què ens motiva això?
5 Una altra raó per a adorar a Jehovà és que l’amor que sent cap a nosaltres és inigualable. La Bíblia ens diu: «Aixina que Déu va crear el ser humà a la seua imatge. A la imatge de Déu el va crear. Els va crear home i dona» (Gèn. 1:27 TNM). També ens va donar el regal del lliure albir, és a dir, la capacitat de pensar i prendre decisions. A més, al donar-nos la vida, va arribar a ser el nostre Pare (Lluc 3:38). Igual que un bon pare, ens ha donat tot lo necessari per a disfrutar de la vida. De fet, «ell fa eixir el sol» i «fa ploure» no només per a que la terra produïsca aliment, sinó també per a que puguem disfrutar dels meravellosos paisatges (Mat. 5:45).
6, 7. a) Quines van ser les conseqüències de la rebel·lió d’Adam? b) Què aconseguiran els qui tenen l’aprovació de Déu gràcies al sacrifici de Crist?
6 Jehovà també ens ha rescatat de les terribles conseqüències del pecat. Quan Adam es va rebel·lar, els va llevar als seus fills la perspectiva de ser feliços per sempre. Per dir-ho aixina, va actuar com algú que li furta diners a la seua família per a apostar-los. El seu egoisme va fer que la humanitat acabara sotmesa a un amo molt cruel: la imperfecció. Per això, tots els humans estem condemnats a patir malalties, passar per sofriments i finalment morir. Igual que per a alliberar un esclau s’ha de pagar una quantitat de diners a canvi, Jehovà ha pagat un preu ben alt per a alliberar-nos de les desastroses conseqüències del pecat (llig Romans 5:21). Jesucrist va estar dispost a complir la voluntat de son Pare, aixina que va «donar la seua vida com a rescat a canvi de moltes persones» (Mat. 20:28). Prompte els qui tenen l’aprovació de Déu disfrutaran per complet dels beneficis d’este rescat.
7 Està clar que el nostre Creador ha fet més que ningú per a donar-nos una vida feliç i plena de propòsit. Si tenim la seua aprovació, podrem vore com desfà tot el mal que ha fet la humanitat al llarg de la història. I a més, ens mostrarà personalment que «recompensa els que el busquen amb insistència» (Heb. 11:6).
«El teu poble s’oferirà voluntàriament»
8. Què ens ensenya Isaïes 6:8 sobre el nostre servici a Jehovà?
8 Per a obtindre l’aprovació de Déu hem d’utilitzar bé el nostre lliure albir, ja que ell no obliga a ningú a servir-lo. En el temps d’Isaïes, Jehovà va dir: «A qui enviaré i qui anirà per nosaltres?». Al fer esta pregunta estava dignificant al profeta perquè va permetre que decidira per si mateix. No hi ha dubte que Isaïes es va alegrar molt al poder dir: «Ací em tens! Envia’m a mi!» (Isa. 6:8 TNM).
9, 10. a) Quina hauria de ser la nostra actitud al servir a Jehovà? b) Per què servir a Jehovà de tot cor és la millor decisió?
9 Tots nosaltres som lliures per a decidir si servir a Déu o no, ja que Jehovà vol que el servim per voluntat pròpia (llig Josué 24:15). Ell no acceptarà la nostra adoració si ho fem de mala gana o simplement per a agradar els altres ni tampoc si l’adorem amb indecisió i permetem que els interessos d’este món interferisquen en la nostra adoració (Èxo. 22:28 [v. 29 TNM]; Col. 3:22). Jehovà sap que lo millor per a nosaltres és servir-lo de tot cor. Esta és la raó per la qual Moisés va animar els israelites a escollir la vida. De quina manera ho va fer? Dient-los que havien d’estimar a Jehovà, escoltar la seua veu i aferrar-se a ell (Deut. 30:19, 20).
10 El rei David de l’antic Israel li va cantar a Jehovà: «El teu poble s’oferirà voluntàriament el dia que dirigisques les teues forces militars. En esplèndida santedat, des de l’alba, tens el teu batalló d’hòmens jóvens tal com gotes de rosada» (Sal. 110:3 TNM). Hui en dia, a moltes persones només els preocupa tindre seguretat econòmica i passar-s’ho bé. Però per a aquells que estimem a Jehovà lo més important és servir-lo. Al predicar les bones notícies amb entusiasme, demostrem quines són les nostres prioritats en la vida. Confiem plenament que Jehovà ens donarà el que necessitem cada dia (Mat. 6:33, 34).
Sacrificis que agraden a Déu
11. Quina benedicció esperaven obtindre els israelites a l’oferir-li sacrificis a Jehovà?
11 El pacte de la Llei establia que, per a obtindre el favor de Déu, els israelites havien d’oferir sacrificis que el complagueren. Levític 19:5 diu: «Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, feu-ho de manera que el Senyor es complaga en vosaltres». En el mateix llibre, també diu: «Quan oferiu al Senyor un sacrifici d’acció de gràcies, oferiu-lo de manera que puga ser acceptat per ell» (Lev. 22:29). Quan els israelites oferien en l’altar de Jehovà sacrificis d’animals que eren dignes, el fum era «una ofrena d’olor agradable» per a Déu (Lev. 1:9, 13). Estes expressions d’amor de part del seu poble el feien sentir feliç i tranquil (Gèn. 8:21). De tot açò, podem extraure un principi bíblic per a hui en dia. Si li oferim a Jehovà sacrificis que li agraden, rebrem la seua aprovació. De quina classe de sacrificis estem parlant? Analitzem-ne dos: la nostra conducta i la nostra forma de parlar.
12. Quines pràctiques farien que oferir el nostre cos com a sacrifici fora ofensiu als ulls de Déu?
12 En la seua carta als romans, l’apòstol Pau va escriure: «Oferiu el vostre cos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu, un servici sagrat amb la vostra capacitat de raonar» (Rom. 12:1). Si contaminàrem el nostre cos abusant de l’alcohol, consumint tabac, anous de bètel o drogues, de res servirien els sacrificis que férem per a guanyar-nos l’aprovació de Déu, ja que el nostre cos no estaria net (2 Cor. 7:1). A més, «qui practica immoralitat sexual peca contra el seu propi cos». Aixina que, si practicàrem qualsevol classe de conducta immoral, els nostres sacrificis ofendrien a Jehovà (1 Cor. 6:18). Per a agradar a Déu hem de ser sants en tota la nostra conducta (1 Pe. 1:14-16).
13. Per què hauríem d’alabar a Jehovà?
13 Un altre sacrifici que complau a Jehovà està relacionat amb la nostra capacitat de parlar. Els qui estimem a Jehovà sempre parlem bé d’ell tant en públic com en casa (llig Salm 34:2-4 [vv. 1-3 TNM]). Llig els Salms 148-150 i fixa’t quantes voltes ens animen a alabar a Jehovà. De fet, Salm 33:1 diu: «Fareu bé de lloar-lo, hòmens rectes». Jesús ens va posar l’exemple perfecte d’alabar a Jehovà al predicar les bones notícies (Lluc 4:18, 43, 44).
14, 15. Quin tipo de sacrificis va animar Osees que feren els israelites, i com va respondre Jehovà?
14 Quan prediquem amb entusiasme, demostrem que estimem a Jehovà i que volem tindre la seua aprovació. Analitzem què va dir Osees als israelites que havien perdut el favor de Déu per participar en l’adoració falsa (Os. 13:1-3). El profeta els va animar a suplicar-li a Jehovà lo següent: «Perdona els nostres errors i accepta el que és bo, i oferirem l’alabança dels nostres llavis com si oferírem bous jóvens» (Os. 14:1, 2 TNM).
15 Què significa l’expressió «oferirem l’alabança dels nostres llavis com si oferírem bous jóvens»? Un bou era l’animal més valuós que un israelita podia oferir a Jehovà. Aixina que esta expressió es referix a les paraules ben pensades i sinceres que s’utilitzaven per a alabar a Jehovà. Com va respondre Jehovà als que feren estos sacrificis? Ell mateix va dir: «Els estimaré amb tot el cor» (Os. 14:5 [v. 4 TNM]). Per tant, Jehovà els va assegurar a aquells que oferien sacrificis d’alabança que tindrien el seu perdó, aprovació i amistat.
16, 17. Com rep Jehovà l’alabança d’aquells que comencen a predicar moguts per la fe?
16 Alabar a Jehovà públicament sempre ha sigut una part molt important de l’adoració verdadera. Com açò significava tant per al salmiste, li va suplicar a Déu que acceptara les seues ofrenes voluntàries d’alabança (Sal. 119:108). Què podem dir de hui en dia? Parlant sobre una gran multitud de persones del nostre temps, Isaïes va profetitzar que estarien «proclamant la grandesa del Senyor» (Isa. 60:6, 7). A més, va dir que els seus regals serien oferits en l’altar de Déu i acceptats per ell. En compliment d’esta profecia, milions de persones estem oferint «un sacrifici d’alabança, és a dir, el fruit dels nostres llavis, que declaren públicament el seu nom» (Heb. 13:15).
17 I tu? Estàs oferint sacrificis que li agraden a Jehovà? Si eixe no fora el cas, ¿faràs els canvis necessaris i començaràs a alabar a Jehovà públicament? Quan la fe t’impulse a començar a predicar les bones notícies, els sacrificis que li faces a Jehovà «li plauran més que una ofrena, més que un bou» (llig Salm 69:31, 32 [vv. 30, 31 TNM]). Tingues per segur que el «perfum agradable» del teu sacrifici d’alabança arribarà a Jehovà i que ell et donarà la seua aprovació (Eze. 20:41). La felicitat que sentiràs no té comparació.
Jehovà beneirà els justos
18, 19. a) Quin punt de vista tenen moltes persones hui en dia sobre servir a Déu? b) Què implica perdre el favor de Déu?
18 Hui en dia moltes persones arriben a la mateixa conclusió equivocada que alguns israelites del temps de Malaquies: «No val la pena servir Déu! Què n’hem tret, d’observar allò que ell manava [...]?» (Mal. 3:14). Com es deixen portar pels desitjos materialistes, pensen que el propòsit de Déu mai es complirà i que les seues normes estan passades de moda. A més, pensen que quan anem a predicar-los, estem perdent els temps i molestant-los.
19 Esta forma de pensar té el seu origen en el jardí de l’Edén. Allí va ser a on Satanàs va fer que Eva menyspreara la meravellosa vida que Jehovà li havia donat i perdera l’aprovació de Déu. Açò és lo mateix que fa Satanàs hui en dia al fer creure a les persones que no val la pena fer la voluntat de Jehovà. No obstant, Eva i el seu home van descobrir que perdre el favor de Déu significava perdre la vida. I esta és l’amarga lliçó que aprendran dins de poc tot els qui seguixen el seu mal exemple (Gèn. 3:1-7, 17-19).
20, 21. a) Què va fer la viuda de Sarepta, i quin va ser el resultat? b) De quina manera podem imitar-la, i per què?
20 Algú que va actuar molt més sàviament que els nostres primers pares va ser la viuda de Sarepta, mencionada adés. Després d’escoltar les paraules animadores d’Elies, va coure el pa i primer li’l va donar al profeta per a que en menjara. Després, Jehovà va complir la promesa que li havia fet per mitjà d’Elies. El relat diu: «Van menjar ell i ella amb tota la seua família, durant dies i dies. El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies» (1 Re. 17:15, 16).
21 La viuda de Sarepta va fer una cosa que molt poques persones estan dispostes a fer hui en dia. Ella va confiar per complet en el Déu de la salvació i ell no la va deixar en l’estacada. Tant este com altres relats ens confirmen que podem confiar per complet en Jehovà (llig Josué 21:43-45; 23:14). I les experiències de molts Testimonis de temps moderns també ens demostren que Jehovà mai abandonarà als qui tenen la seua aprovació (Sal. 34:7, 8, 18-20 [vv. 6, 7, 17-19 TNM]). a
22. Per què és urgent que busquem l’aprovació de Jehovà?
22 El Dia del Juí de Jehovà «vindrà sobre tots els habitants de la superfície de la terra» de manera imminent i serà inevitable (Lluc 21:34, 35). Ni les riqueses del món ni les comoditats podran comparar-se amb l’alegria que sentirem a l’escoltar al Jutge que Déu ha nomenat dient-nos: «Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts per mon Pare, hereteu el Regne preparat per a vosaltres» (Mat. 25:34). Aixina és, Jehovà beneirà els justos i els cobrirà amb la seua aprovació com un gran escut (Sal. 5:12). Per tant, ara és el moment de buscar l’aprovació de Déu.
[Nota]
a Consulta La Atalaya del 15 de març de 2005, pàg. 13, ¶ 15 i la de l’1 d’agost de 1997, pàgs. 20-25.
Te’n recordes?
• Per què Jehovà mereix que l’adorem de tot cor?
• Quins sacrificis accepta Jehovà hui en dia?
• A què es referix l’expressió «oferirem l’alabança dels nostres llavis com si oferírem bous jóvens», i per què hauríem d’alabar a Jehovà?
• Per què hem de buscar l’aprovació de Déu?
[Preguntes de l’estudi]
[Il·lustració]
Quina qüestió important va plantejar un profeta a una mare molt pobra?
[Il·lustració]
Quins beneficis obtenim a l’oferir sacrificis d’alabança a Jehovà?
[Il·lustració]
Si confiem plenament en Jehovà, ell mai ens decebrà