Valents gràcies a la fe i al temor a Déu
«Sigues fort i valent [..] Jehovà el teu Déu està amb tu» (JOSUÉ 1:9).
1, 2. a) Des d’un punt de vista humà, quines probabilitats tenien els israelites de guanyar als cananeus? b) Quina garantia va rebre Josué?
En l’any 1473 abans de la nostra era, la nació d’Israel estava preparada per a entrar en la terra promesa. Respecte a les dificultats que tenien per davant, Moisés va recordar al poble: «Hui travessaràs el Jordà per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d’ells: “Qui pot resistir els descendents d’Anac?”» (Deuteronomi 9:1, 2). Sí! Estos guerrers gegants eren famosos! A més, alguns cananeus tenien exèrcits ben armats, cavalls i carros de batalla que tenien rodes amb fulles afilades de ferro (Jutges 4: 13).
2 A més, Israel va ser una nació d’esclaus i acabaven d’estar 40 anys pel desert. Per tant, des d’un punt de vista humà eren molt baixes les probabilitats de guanyar. No obstant això, Moisés va tindre fe i va poder vore com Jehovà els dirigia (Hebreus 11:27). Moisés va dir al poble: «el teu Déu, travessa el Jordà davant de tu» (Deuteronomi 9:3; Salm 33:16,17). Després de la mort de Moisés, Jehovà li va confirmar el seu suport a Josué quan li va dir: «Ha arribat l’hora que tu, amb tot aquest poble, travesses el riu Jordà i entres al país que jo done als israelites. Mentre visques, ningú no et podrà resistir, perquè jo seré amb tu tal com vaig ser amb Moisés: no et deixaré ni t’abandonaré» (Josué 1:2, 5).
3. Què va contribuir a la fe i la valentia de Josué?
3 Per a tindre el suport i la guia de Jehovà, Josué havia de llegir i meditar en la Llei de Jehovà i aplicar-la en la seua vida. Jehovà va dir: «t’anirà bé en el teu camí i actuaràs amb saviesa. No t’ho he manat jo? Sigues fort i valent. No tingues por ni t’acovardisques, perquè Jehovà el teu Déu està amb tu allà on vages» (Josué 1:8, 9). Com Josué va escoltar a Jehovà, va demostrar ser valent, fort i va tindre èxit. No obstant això, molts del seu temps no l’escoltaren. Com a resultat, no tingueren èxit i moriren al desert.
Persones sense fe amb poca valentia
4, 5. a) Quina diferència hi havia entre l’actitud dels 10 espies i la de Josué i Caleb? b) Com va respondre Jehovà a la falta de fe del poble?
4 Quaranta anys abans que Israel aplegara a Canaan, Moisés va enviar 12 hòmens per a espiar la terra. 10 d’ells tornaren desmotivats. Es van lamentar dient: «No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres [...] fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes». A banda dels anaquites, eren tots de gran estatura? No! Eren els anaquites descendents dels nefilim? Tampoc! Ja que tots els nefilim van morir en el Diluvi. Per culpa d’estos comentaris exagerats, molts del campament tingueren por. La majoria de la gent inclús va voler tornar a Egipte, el país a on foren esclaus! (Nombres 13:31–14:4).
5 No obstant això, dos dels espies, Josué i Caleb, van voler entrar en la terra promesa. Ells van dir dels cananeus: «ens els menjarem d’un mos! Ells ja no tenen qui els protegisca, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!» (Nombres 14:9). Van ser Josué i Caleb excessivament optimistes? Per descomptat que no! Junt amb els altres israelites, van vore com Jehovà va humiliar la poderosa nació d’Egipte i els seus déus amb 10 plagues. Després, veieren com va ofegar al faraó i a la seua força militar en la Mar Roja (Salm 136:15). Com es pot vore, la por que mostraren els 10 espies i aquells a qui influïren no tenia cap sentit. Expressant un profund dolor Jehovà va dir: «Fins quan em tractarà amb falta de respecte este poble? Fins quan no tindran fe en mi a pesar de tots els milacres que he fet enmig d’ells?» (Nombres 14:11).
6. Com es relaciona la valentia amb la fe i com poden vore-ho en els nostres dies?
6 Jehovà va senyalar l’arrel del problema: l’actitud covard de la gent va revelar la seua falta de fe. Sí, la fe i el valor estan íntimament relacionades. Tant que l’apòstol Joan va escriure respecte a la congregació cristiana i la seua lluita espiritual: «I esta és la victòria que ha vençut al món: la nostra fe» (1 Joan 5:4). Hui en dia, la fe com la de Josué i Caleb ha resultat en la predicació de les bones notícies del Regne per tot el món per més de sis milions de Testimonis jóvens i majors, forts o dèbils. Cap enemic ha sigut capaç de silenciar a este poderós i valerós exèrcit (Romans 8:31).
No et faces arrere
7. Què significa «fer-se arrere»?
7 Els servents de Jehovà de hui en dia prediquen amb valor les bones notícies perquè tenen el mateix pensament que l’apòstol Pau, qui va escriure: «Ara bé, nosaltres no som dels que es fan arrere i són destruïts, sinó dels que tenen fe i conserven la vida» (Hebreus 10:39). El fer-se arrere mencionat per Pau, no significa únicament patir por temporalment, ja que molts servents fidels de Déu han patit por a voltes (1 Samuel 21:12; 1 Reis 19:1-4). Més bé, un diccionari bíblic explica que significa «retirar-se, tirar arrere, ser negligent amb la veritat». Este diccionari afig que tirar arrere pot ser una metàfora basada en «arreplegar la vela d’un vaixell per a abaixar el ritme en el servici a Déu». Per descomptat, aquells qui tenen una fe forta no pensen en abaixar el ritme quan apareixen dificultats com la persecució, malalties o qualsevol altra prova. En comptes d’això, avancen en el seu servici a Jehovà conscients que cuida bé d’ells i que coneix les seues limitacions (Salm 55:22; 103:14). Tens eixa classe de fe?
8, 9. a) Com va enfortir Jehovà la fe dels primers cristians? b) Què podem fer per a enfortir la nostra fe?
8 En una ocasió els apòstols van sentir que els faltava fe. Per això li van demanar a Jesús: «Dona’ns més fe» (Lluc 17:5). La seua petició sincera va ser contestada especialment en el Pentecostés de l’any 33 de la nostra era quan l’esperit sant promés va vindre sobre els seus deixebles i els va donar un enteniment més profund de la Paraula de Déu i el seu propòsit (Joan 14:26; Fets 2:1-4). Per tant, la seua fe es va enfortir i els deixebles van començar una campanya de predicació que a pesar de l’oposició va dur les bones notícies a «tota la creació que està davall del cel» (Colossencs 1:23; Fets 1:8; 28:22).
9 Per a enfortir la nostra fe i avançar en el nostre ministeri, nosaltres també hem d’estudiar i meditar en les Escriptures i demanar en oració l’esperit sant. Només si gravem la veritat de Déu en la nostra ment i en el nostre cor com ho van fer Josué, Caleb i altres cristians de l’antiguitat; tindrem una fe que ens done la valentia necessària per a aguantar en la nostra lluita espiritual i eixir victoriosos (Romans 10:17).
Tindre fe: Més que una creença
10. Què implica la fe verdadera?
10 Aquells que mantingueren la integritat al llarg del temps van demostrar que la fe que ens motiva a ser valents i a aguantar, implica més que simplement creure en Déu (Jaume 2:19). Això requerix que coneguem per complet a Jehovà com a persona i confiem plenament en ell (Salm 78: 5-8; Proverbis 3:5, 6). Açò significa que per beneficiar-nos, hem de parar atenció als principis i lleis de Déu amb tota la nostra ànima (Isaïes 47:17, 18). Tindre fe també implica sentir la seguretat completa que Jehovà complirà amb les seues promeses i recompensarà «els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:1, 6; Isaïes 55:11).
11. De quines maneres van ser beneïts Josué i Caleb per la seua fe i valentia?
11 Esta fe no es queda estancada, creix a mesura que vivim la veritat, tastem els beneficis, veiem la resposta a les nostres oracions i també com Jehovà dirigix la nostra vida (Salm 34: 8, 1; 1 Joan 5:14, 15). Podem tindre la certesa que la fe de Josué i Caleb es va aprofundir a mesura que tastaven la bondat de Déu (Josué 23:14). Analitzem estos punts: Sobrevisqueren a 40 anys en el desert, tal com Déu els havia promés que farien (Nombres 14:27-30; 32:11, 12). Tingueren un paper molt actiu durant els sis anys que va durar la conquesta de Canaan. Finalment, disfrutaren d’una vida llarga amb abundància, amb salut i inclús van rebre la seua pròpia herència. Jehovà recompensa aquells que el servixen fidelment i amb valentia! (Josué 14: 6, 9-14; 19:49, 50, 24:29).
12. Com Jehovà sobrepassa tota expectativa?
12 La bondat amorosa de Déu cap a Josué i Caleb ens recorda les paraules del salmiste: «Em prosterne davant del santuari i enaltisc el teu nom, perquè estimes i ets fidel: les teues promeses sobrepassen el que havíem sentit de tu» (Salm 138:2). Quan Jehovà gasta el seu nom en una promesa, el compliment d’esta sobrepassa qualsevol expectativa (Efesis 3:20). Jehovà mai decep aquells que fan d’Ell la seua «major alegria» (Salm 37:3, 4).
Un home que «havia agradat a Déu»
13, 14. Per què va necessitar fe i valentia Enoc?
13 Podem aprendre molt de la fe i el valor analitzant l’exemple que va donar un altre Testimoni precristià: Enoc. Inclús abans de començar a profetitzar, Enoc ja sabia que la seua fe i el seu valor anaven a posar-se a prova. Però com ho sabia? Perquè Jehovà va dir en l’Edén que l’odi existiria entre els qui servixen a Déu i aquells qui servixen Satanàs el Diable (Gènesi 3:15). Enoc també sabia que este odi va aparéixer prompte en la història de la humanitat quan Caín va assassinar el seu germà Abel. De fet, son pare Adam va viure aproximadament 310 anys després que Enoc nasquera (Gènesi 5:3-18).
14 A pesar d’estos fets, Enoc «va continuar caminant amb el Déu verdader» amb valentia i va condemnar les persones per «totes les coses irreverents» que havien dit contra Jehovà (Gènesi 5:22; Judes 14, 15). Defendre l’adoració pura va fer que Enoc aparentment es guanyara molts enemics, posant la seua vida en perill. En esta situació, Jehovà va evitar que el profeta patira la mort. Després de revelar-li a Enoc que «havia agradat a Déu», Jehovà el va traslladar de la vida a la mort, possiblement durant una visió profètica (Hebreus 11:5, 13; Gènesi 5:24).
15. Quin bon exemple va deixar Enoc per als servents de Jehovà de hui en dia?
15 Just després de mencionar que es va transferir a Enoc, Pau va destacar la importància de la fe al dir: «A més, sense fe és impossible agradar a Déu» (Hebreus 11:6). Sí, tindre fe va donar a Enoc el valor per a caminar en Déu i proclamar els seus juís a un món que no creia en ell. Enoc va ser un gran exemple per a nosaltres perquè tenim una tasca pareguda en este món que s’oposa a l’adoració pura i que està ple de maldat (Salm 92:7; Mateu 24:14; Apocalipsi 12:17).
La valentia que naix del temor a Déu
16, 17. Qui va ser Abdies i quines circumstàncies tenia?
16 A part de la fe, hi ha una altra qualitat que contribuïx a la valentia. Esta és el temor profundament respectuós a Déu. Analitzem un exemple destacat d’un home que va mostrar temor a Déu durant el temps del profeta Elies i mentres Acab era el rei del nord d’Israel. Durant el seu regnat, l’adoració a Baal va corrompre el regne del nord com mai abans. De fet, Jezabel, la dona d’Acab; mantenia 450 profetes de Baal i 400 profetes dels bosquets sagrats (1 Reis 16:30-33; 18:19).
17 Jezabel, una enemiga implacable de Jehovà, va intentar erradicar l’adoració pura del país. Va assassinar alguns profetes de Jehovà i inclús va intentar matar el profeta Elies qui gràcies a la direcció de Déu, va fugir creuant el riu Jordà (1 Reis 17:1-3; 18:13). Pots imaginar com de difícil seria mantindre l’adoració pura en aquell moment en el regne del nord? Encara seria més difícil si treballares en el palau reial. Abdies a, un home temorós de Déu que servia com a encarregat en la casa d’Acab, es va trobar en esta situació (1 Reis 18:3).
18. Què és el que va fer d’Abdies un bon adorador de Jehovà?
18 Sense dubte, Abdies era cautelós i discret en la seua adoració a Jehovà i es va mantindre lleial. De fet, 1 Reis 18:3 diu d’ell: «era molt temorós de Jehovà». Sí, el seu temor a Déu va ser excepcional! Este temor honest li va donar una valentia considerable com es va demostrar després que Jezabel assassinara els profetes de Jehovà.
19. Què va fer Abdies per a ser valent?
19 Llegim: «Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu [o Abdies] n’havia pres cent, els havia amagat en dos coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua.» (1 Reis 18:4). Com pots imaginar-te, donar de menjar a 100 hòmens d’amagat era molt perillós. Abdies no només havia d’evitar que el descobriren Acab i Jezabel, sinó que també havia d’esquivar els 850 falsos profetes que freqüentaven el palau. A més, hi havien molts adoradors falsos en Israel, des de llauradors fins a prínceps que no dubtarien en delatar Abdies per a guanyar-se el favor del rei i la reina. Tot i això, Abdies va atendre amb valentia les necessitats dels profetes de Jehovà sense que estos idòlatres se n’adonaren. Què poderós que pot ser el temor a Déu!
20. Com va ajudar el temor de Déu a Abdies i com pot ajudar-te el seu exemple?
20 Com Abdies va ser valent, pareix que Jehovà el va protegir dels seus enemics. Proverbis 29:25 diu: «Tremolar davant dels hòmens és una trampa, però qui confia en Jehovà serà protegit». Abdies era un home normal, tenia por que el descobriren i el mataren; igual que si nosaltres estiguérem en la seua situació (1 Reis 18:7-9, 12). Tot i això, el temor a Déu li va donar el valor per a superar qualsevol por que poguera tindre als hòmens. Abdies és un excel·lent exemple per a tots nosaltres, especialment per a aquells que adoren Jehovà posant la seua llibertat o inclús la seua vida en perill (Mateu 24:9). Esforcem-nos per a servir Jehovà «amb temor de Déu i amb reverència» (Hebreus 12:28).
21. Què analitzarem en el següent article?
21 La fe i el temor a Déu no són les úniques qualitats que ens ajuden a ser valents. L’amor pot ser encara més poderós. Pau va escriure: «Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de poder, d’amor i de bon juí» (2 Timoteu 1:7). En el següent article, analitzarem com l’amor ens pot ajudar a servir Jehovà amb valentia durant estos últims dies tan difícils (1 Timoteu 3:1).
[Nota]
a No es tracta del profeta Abdies.
Què respondries?
• Què va ajudar a Josué i Caleb a ser valents?
• Què implica la fe verdadera?
• Per què Enoc no va tindre por en proclamar el missatge de juí de Déu?
• Com el temor a Déu ens dona valentia?
[Preguntes de l’estudi]
[Il·lustració]
Jehovà li va dir a Josué «Sigues ferm i decidit»
[Il·lustració]
Abdies va protegir i cuidar el profetes de Déu
[Il·lustracions]
Enoc va predicar la Paraula de Déu amb valentia