Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

El teu futur depén de tu

El teu futur depén de tu

DE VERES POTS DECIDIR EL TEU FUTUR? Alguns creuen que el futur està predestinat i, per tant, que no tenen control sobre ell. Quan no alcancen els seus objectius diuen amb resignació: «Què li anem a fer? Estava escrit».

Altres es desiŀlusionen quan no veuen eixida a l’injust món en què vivim. Intenten millorar la seua vida però la guerra, el crim, els desastres naturals, les malalties... els trenquen els plans i acaben frustrats. Al final arriben a la conclusió que no val la pena lluitar.

Sí que és cert que les circumstàncies en la vida poden afectar els nostres plans (Eclesiastés 9:11). Ara bé, això no vol dir que no pugues decidir el teu futur etern. De fet, això és el que ensenya la Bíblia, que el futur depén de nosaltres. Per què diem açò?

Moisés, el líder de l’antiga nació d’Israel, es va dirigir al poble abans d’entrar a la terra promesa amb estes paraules: «Et propose d’escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida i viuràs, tu i la teua descendència. Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel» (Deuteronomi 30:15, 19, 20).

«Et propose d’escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida.» (Deuteronomi 30:19)

Déu va alliberar els israelites del captiveri d’Egipte i els va posar davant la perspectiva de viure en llibertat i ser feliços en la terra promesa. Però això no ocorreria automàticament. Per a obtindre eixes benediccions havien d’escollir la vida. Com? Estimant a Déu, obeint-lo i sent-li fidels.

Tu també tens per davant una decisió similar i el que decidisques determinarà el teu futur. Si esculls estimar a Déu, obeir-lo i ser-li fidel, escolliràs la vida, una vida eterna en un paradís en la terra. Però que implica cada un d’estos passos?

TRIA ESTIMAR A DÉU

L’atribut principal de Déu és l’amor. De fet, l’apòstol Joan va escriure per inspiració: «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Per este motiu, quan se li va preguntar a Jesús quin era el més gran de tots els manaments, ell va dir: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament» (Mateu 22:37). Per tant, la verdadera amistat amb Déu es basa en l’amor i no en la por o l’obediència cega. Però per què hem d’estimar a Déu?

L’amor que Jehovà sent per la humanitat és com el d’un pare pels seus fills. Encara que són imperfectes, els pares amorosos ensenyen, animen, ajuden i disciplinen els seus fills perquè volen que siguen feliços i que siguen persones de trellat. Què esperen els pares a canvi? Que els seus fills estimen i valoren tot el que ells els han ensenyat pel seu bé. No és lògic que el nostre pare celestial també espere que li demostrem lo molt que valorem tot el que ha fet per nosaltres?

OBEÏX-LO

En la Bíblia les paraules escoltar i obeir a sovint són equivalents. De fet, quan li diem a un xiquet «escolta els teus pares», el que realment estem dient-li és que els obeïsca. D’igual manera, escoltar la veu de Déu implica saber el que diu i obeir-lo. Clar, no podem escoltar literalment la veu de Déu, però ho podem fer llegint i aplicant el que apareix en la seua paraula, la Bíblia (1 Joan 5:3).

Per a mostrar la importància d’escoltar la veu de Déu, Jesús va dir en una ocasió: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu» (Mateu 4:4). Que important és menjar, veritat? Doncs encara ho és més alimentar la nostra ment amb el coneixement de Déu. El savi rei Salomó va explicar el perquè al dir: «Perquè la saviesa és una protecció igual que els diners són una protecció. Però el coneixement té este avantatge: la saviesa conserva la vida del seu amo» (Eclesiastés 7:12 TNM). Adquirir el coneixement i la saviesa de Déu ens pot protegir ara i ajudar-nos a prendre la decisió correcta, la que ens porte a la vida eterna.

SIGUES-LI FIDEL

En l’article anterior hem analitzat este exemple que va posar Jesús: «És estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben» (Mateu 7:13, 14). Si anàrem per una senda, segurament agrairíem tindre prop un guia expert per a no perdre’ns. De la mateixa manera, per arribar al nostre destí, la vida eterna, és important que ens mantinguem a prop de Déu sent-li fidels (Salm 16:8). Com li demostrem que som fidels?

Tots els dies hem de fer moltes coses i també n’hi ha moltes altres que ens agradaria fer. Totes eixes activitats ens podrien deixar pràcticament sense temps per a descobrir el que Déu vol de nosaltres. Per això la Bíblia ens recorda: «Aneu molt amb compte de no comportar-vos com insensats, sinó com savis, aprofitant el temps de la millor manera, perquè els dies són roïns» (Efesis 5:15, 16 TNM). Ens mantenim a prop de Déu i li som fidels quan la nostra relació amb ell és lo més important en la nostra vida (Mateu 6:33).

LA DECISIÓ ÉS TEUA

Encara que no pots canviar el passat, sí que pots assegurar-te un bon futur per a tu i la teua família. La Bíblia ensenya que el nostre pare celestial Jehovà ens estima moltíssim i ens diu el que li agradaria que férem. Fixa’t en les paraules del profeta Miquees:

«Ell t’ha dit, oh, home, el que és bo. I què espera Jehovà de tu? Només que practiques la justícia, estimes la lleialtat i camines amb modèstia al costat del teu Déu!» (Miquees 6:8 TNM)

I tu? Caminaràs al costat del teu Déu? Si acceptes la seua invitació, rebràs les benediccions que ell té reservades per als seus amics. La decisió és teua.