No, perquè totes les religions no són iguals. La Bíblia conté molts exemples de formes d’adoració que no tenen el favor de Déu. Estes es podrien dividir en dos categories.

Categoria 1: Adoren déus falsos

 Jehovà a Déu va manar a l’antiga nació d’Israel: «No tingues cap altre déu fora de mi» (Èxode 20:3, 23; 23:24). La Bíblia inclús diu que «el Senyor s’indignà» quan els israelites adoraren altres déus (Nombres 25:3; Levític 20:2; Jutges 2:13, 14). A més, quan la Bíblia parla d’altres déus que no són el Déu verdader, diu que «són absurds» i que «no són res ni valen per a res!» (Jeremies 10:3-5; 16:19, 20).

 Déu encara continua indignant-se quan veu que la gent adora aquells que «són considerats déus» (1 Corintis 8:5, 6; Gàlates 4:8). De fet, ell mana als qui volen adorar-lo que deixen d’associar-se amb els qui practiquen la religió falsa. Els diu: «Eixiu d’enmig d’ells, separeu-vos-en» (2 Corintis 6:14-17). Si totes les religions ens acostaren a Déu, per què donaria ell mateix este manament?

Categoria 2: Adoren a Déu d’una manera que ell no aprova

 A voltes, els israelites adoptaven creences i pràctiques de l’adoració a déus falsos per a adorar a Jehovà. Però Déu rebutjava esta mescla de religió verdadera i falsa. (Èxode 32:8; Deuteronomi 12:2-4). En el temps de Jesús, ell va condemnar els líders religiosos per com adoraven a Déu. Aparentaven ser devots però, com Jesús els va dir, havien «abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat» (Mateu 23:23).

 Hui en dia, la majoria de religions tenen ensenyances que són contràries al que diu la Bíblia i això fa que la gent s’allunye de Déu. La gent pensa que moltes ensenyances com la trinitat, la immortalitat de l’ànima o l’infern provenen de la Bíblia, però en realitat s’han adoptat de l’adoració a déus falsos. Esta classe d’adoració és buida i sense sentit perquè promou ensenyances humanes en comptes dels manaments de Déu (Marc 7:7, 8). Només la religió que es basa en la veritat que trobem en la Bíblia acosta les persones a Déu (Joan 4:24; 17:17; 2 Timoteu 3:16, 17).

 Per a que la religió ens acoste a Déu, ha d’afectar la nostra manera de viure i no consistir només en rituals o tradicions, perquè Déu detesta la hipocresia religiosa (Titus 1:16). Per això la Bíblia diu: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seua religió és buida. La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seues necessitats i guardar-se net de la malícia del món» (Jaume 1:26, 27).